Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Untitled Prezi

No description
by

on 8 April 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Untitled Prezi

Anna Puig
Maria Lladó Sistema pedagògic i competències bàsiques, 1. Introducció Què diu la lectura?

La lectura del treball tracta sobre:

-El sistema pedagògic de la institució escolar :s'argumenta perquè l'escola se la considera un sistema obert.

-El currículum: es defineix el concepte i s'explica el currículum segons la Progressive Education.

-Els conceptes pedagogia i didàctica i la diferència entre ells.

-Les competències bàsiques i la seva relació amb alguns sistemes pedagògics del s.XX.

- Els obstacles per la pràctica pedagògica. 2. Sistema pedagògic de la institució escolar L'escola és un sistema obert hi intervenen moltes variables:
Variables de context: alumnes,famílies, entorn social etc.
Variables d'entrada: professorat, recursos materials i inversió econòmica.
Variables de procés: Depenen del equip docent i personal de serveis.
Variables de producte: Resultat escolar. Es manté una escola tradicional paraula de professor, llibres de text etc.


No s'aprofiten les TIC tant com es podrien.

Garantir capacitats com a
competències
L'escola mediador educador
Decidir una cultura
personalitzada 2.1El currículum Currículum conjunt oportunitats educatives als infants entren a l'escola fins que finalitzen la seva educació escolar. S'ofereixen des que Activitats d'aprenentatge Continguts Inclou el desenvolupament personal i social de l'individu. amb la finalitat d'aconseguir 2.2El currículum segons la Progressive Education Inclou:
Aprenentatges experimentals
Aprenentatges cooperatius
Resolució de problemes
Pensament crític
Responsabilitat
Democràcia
Èmfasi en un aprenentatge per a
tota la vida. 2.3La pedagogia com a ciència i pràctica fonamentada de l'educació. La Pedagogia i la Didàctica

PEDAGOGIA

Planteja teories sobre l'educació que es comproven amb la pràctica.
Al posar-les en pràctica poden ser falsades o afirmades.

DIDÀCTICA
Es centra en el procés i l'experiència 2.4Educació, pedagogia i didàctica L'educació és assumpte de tots els ciutadans Tots hem de contribuir

Pedagogia d'un centre educatiu:
- Centrada en una finalitat educativa.
- Hi ha uns criteris clars del què es vol ensenyar.
-És sempre de manera intencionada.

Didàctica centrada en el procés aprenentatge dels alumnes. 3. Competències bàsiques i sistema pedagògic Competències capacitats de les persones quan estan actives ESCOLA Aprenentatge funcional Els aprenentatges escolars han de servir tant per dintre de l'escola com per fora de l'escola Es treballa per ... Ha de proporcionar són.. és a dir... 3.1 Pedagogia aplicada a cada alumne segons les seves necessitats Pedagogia ciència el objectiu de la qual és prendre les decisions adequades dins de l'entorn escolar.

Ha d'atendre a la diversitat i oferir ajudes ajustades a cada alumne. Els quatre passos d'aprenentatge 1. Interès personal: 2. Rendiment personal 3. Nivell aprenentatge 4. Creativitat d'aprenentatge Cal mostrar la funcionalitat del que s'aprendrà i motivar els alumnes.



INTERÈS-MOTIVACIÓ-
APRENENTATGE FUNCIONAL És la relació entre allò que assoleix una persona (eficiència) i la capacitat que es creu que té per tot allò que va fent (exigència). RENDIMENT PERSONAL - INTERÈS RENDIMENT PERSONAL - NO INTERÈS - Nivell que s'espera que un alumne t assoleixi en una edat.
- El seu assoliment depèn de la eficàcia i esforç de l'alumne PUNT INFLEXIÓ: SI ELS ALUMNES TENEN MOTIVACIÓ-RENDIMENT PERSONAL- NIVELL APRENENTATGE Alguns alumnes més facilitats per aprendre No dediquen temps a les feines Perdin l'interès Activitats més complexes i creatives per no aturar el seu aprenentatge Tenen... i s'hagin de proposar ... això provoca que.. Cb1. Comunicativa lingüística i audiovisual. Cb2.artística i cultural Cb3. tractament de la informació i competència digital Cb4.matemàtica Cb5.d'aprendre a aprendre COMPETÈNCIES BÀSIQUES Cb6. d'autonomia i iniciativa personal Cb7. en el coneixement i la interacció amb el món físic. Cb8. social i ciutadana. 4.Educació per competències bàsiques Les competències bàsiques es poden relacionar amb alguns sistemes pedagògics del s.XX: A) Els 30 punts de l'Escola Nova de Ferrière B) Globalització i centres d'interès de Decroly C) Desenvolupament i maduració de la primera infància a la llar d'infants i al parvulari :Montessori. D)Mètode de projectes (Kilpatrick) A)Els 30 punts de l'Escola Nova de Ferrière E)Pla Dalton d’individualització i contractes (Parkhurst, 1920)

F)Sistema Winnetka amb programa mínim i programa de desenvolupament (Washburne, 1920)

G)Pla Jena per a grups d’alumnes de diferents edats (Petersen, 1924)

H)Mètode de treball lliure en grups i càrrecs socials (Cousinet, 1920)

I)Pedagogia antroposòfica i no autoritària. Escoles Waldorf (R. Steiner, 1921)

J)Tècniques de l’Escola Moderna amb la impremta (Freinet i CEL/ICEM, 1927-1980)

K)L’escola com a investigació (Tamagini, Pettini, Codignola, Ciari, Lodi, Alfieri, Rodari, Tonucci i MCE, 1951-1980)

L)La ciutat educadora (Comissió UNESCO amb E. Faure, 1972) Els 30 punts de l'escola Nova de Ferrière 1. L'escola és un laboratori de pegadogia pràctica.

2. És un internat perquè només la influencia del medi al qual es mou i es desenvolupa el infant permet fer una educació plenament eficaç.

3. L’escola nova està situada a la natura perquè constitueix el medi natural de el infant. 4. Agrupa els infants en classes separades i viu cada grup (10-15 nens) sota la direcció moral i material d’un educador.

5. La coeducació.

6. Organitza treballs manuals cada dia pels infants durant una hora i mitja.

7. Entre aquests treballs la fusteria ocupa el primer lloc. 8. Al costat dels treballs programats es concedeix lloc als treballs lliures que desvetllen l’esperit dels nens.

9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural : jocs i esports.

10. Els viatges, els campaments i les excursions tenen un paper important a l’escola Nova. 11. En matèria d’educació intel•lectual procura obrir l’esperit a una cultura general del raonament més que a l’acumulació de coneixements memoritzats

.12. La cultura general es complementa amb una especialització , primer espontània i després sistematitzada que desenvolupa els interessos i les facultats de l’adolescent. 13. L’educació es basa en els fets i les experiències. L’adquisició de coneixements surt d’observacions personals. La teoria segueix la pràctica, no la precedeix mai.

14.L’educació es fonamenta en l’activitat professional del infant.

15.L’educació es fonamenta en els interessos espontanis de el infant.

16. El treball individual del nen.

17. El treball en equip o col•lectiu. 18.L’ensenyament es limita al matí. A la tarda es reserva per l’estudi personal.

19.S’estudien poques matèries cada dia : Una o dues. La diversitat neix de la manera en què són tractades més que el numero de matèries.

20. S’estudien poques matèries cada mes o trimestre. 21. L’educació moral com intel•lectual s’exerceix de dins a fora per l’experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat.

22.Els infants elegeixen delegats

23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu afectiu. 24.Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d’incrementar la seva creativitat. S’apliquen els treballs lliures i desenvolupen així , l’esperit d’iniciativa.

25.Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa.

26. L’emulació té lloc per la comparació feta per el infant entre el treball present i el passat i no només per la comparació del treball amb els companys. 27.L’escola Nova és un ambient de bellesa
28. L’escola Nova practica la música col•lectiva: cant o orquestra
29. L’educació de la consciencia moral es practica amb narracions i lectures que provoquen als infants reaccions espontànies .
30. L’educació de la raó pràctica consisteix en reflexions i estudis sobre les lleis naturals. Creiem que avui en dia caldria potenciar el treball individual, però sobretot cooperatiu ja que amb ell es fomenten moltes habilitats necessàries per ser competent dins la societat actual. També caldria donar temps pel treball autònom. B) Globalització i centres d'interès de Decroly Centre d'interès: tema sobre el qual es treballa tota una sèrie d'activitats.
Els coneixements s'han de presentar integrats en un centre d'interès per tal de què els alumnes realitzin aprenentatges significatius

S'organitza a partir de les següents fases:
-Observació amb tots els sentits com a punt de partida de les
activitats intel•lectuals.
-Associació amb altres fets i situacions
-Expressió de l'infant. Globalització: És la manera en què l'infant copsa la realitat i després es va veient de forma progressiva en parts. Segons Decroly la globalització és... primer principi pedagògic que es basa en què el nen es basa en les seves percepcions a descobrir-ne les parts. Centres d'interès Un cop ha rebut la totalitat ... la curiositat el porta a investigar i... A partir de la globalització es formulen... L'aula de classe és un laboratori : els alumnes tenen càrrecs, es fan votacions i es prenen decisions. C) Desenvolupament i maduració de la primera infància a la llar d'infants i al parvulari :Montessori. Montessori impulsa les cases d'infants per potenciar el desenvolupament psicomotriu madurar les capacitats
dels alumnes

Experimentació es construeix el llenguatge que va creant el pensament.

L'infant busca l'ordre

Educació sensorial: exercicis per educar els cinc sentits de tal manera que el nen pot experimentar i aprendre sobre l'ambient i ser capaç de discriminar els més sotils.

El silenci és necessari.

És molt important que l'educador prepari correctament el material perquè permet el desenvolupament del nen. D) Mètode de projectes (Kilpatrick) Kilpatrick : '' L'aprenentatge s'havia de basar en experiències significatives on l'estudiant faci la proposta,la planifiqui, l'elabori i l'avaluï ''. Mètode de projectes procediment d'aprenentatge que permet aconseguir uns objectius la pràctica d'una sèrie d'accions, interaccions i recursos de resoldre una situació o problema a través per tal -L'estudiant sempre duu la iniciativa. És necessari que faci les coses amb sentit i no a apartir de la memorització.

-El docent fa de mediador o guia a través de quatre fases que ha de seguir l'estudiant:
1.proposta
2.planificació
3. elaboració
4. avaluació. E)Pla Dalton d’individualització i contractes •Helen Parkhurts va crear el Pla Dalton un pla d’individualització on desapareixen les classes per edats.

•Es creen aules diversificades depenent de l’assignatura i de les competències de cada alumne.

• Els estudiants es fan responsables de fer la seva pròpia feina.

• Es potencia l’autonomia dels alumnes F)Sistema Winnetka amb programa mínim i programa de desenvolupament (Washburne, 1920) •Carleton-Wosley Washburne va crear un doble programa:
oPrograma mínim: contingut necessari per la vida pràctica i les activitats de les matèries bàsiques.
oPrograma de maduració: contribueix al desenvolupament del talent individual de l’alumne amb activitats de grup i creatives.

•Els alumnes més avançats seguien aprenent continguts i els altres se’ls individualitzava l’educació. Comentari G)Pla Jena per a grups d’alumnes de diferents edats (Petersen, 1924) •Peter Petersen defensa l’escola per grups de tres edats diferents (7-9 anys, 10-12 anys, 13-15 anys, 15-17 anys)

•Són classes familiars on els alumnes treballen ajudant-se tant en la feina individual com grupal.

•El mestre atén individualment als petits grups. Comentari H)Mètode de treball lliure en grups i càrrecs socials (Cousinet, 1920) •Cousinet va proposar el mètode de treball lliure per a grups on el mestre proposa la feina i proporciona els material i els alumnes sempre han d’estar ocupats i deixar les feines acabades.
En aquest hi ha:
oCàrrecs i responsabilitats dels alumnes
oEl joc com a activitat de desenvolupament i aprenentatge
oL’infant és persona i cal fer-li confiança

•És el primer en formular l’aprendre a aprendre, la pedagogia de l’aprenentatge.

•Els nens han d’aprendre fent, mitjançant l’experiència. Comentari I)Pedagogia antroposòfica i no autoritària. Escoles Waldorf (R. Steiner, 1921) •Steiner Reafirma els principis de llibertat, igualtat i fraternitat per a la construcció social.

•Principis pedagògics de l’Escola Activa

•Va proposar les seves formes organitzatives pròpies:
oMateix mestre durant anys
o Dues hores diàries dedicades a una matèria bàsica en períodes de quatre setmanes
oFormació pròpia dels educadors
oParticipació intensa dels pares en la vida institucional.

•Va fer aportacions específiques en l’educació artística, la música i la religió. Comentari J)Tècniques de l’Escola Moderna amb la impremta (Freinet i CEL/ICEM, 1927-1980) •Freinet va introduir la idea de la impremta a l’aula. Els alumnes creen les seves pròpies fitxes (autonomia i individualització) que després es discuteixen i s’arreglen col•lectivament. Predomina l’activitat dels alumnes, aprendre fent.

•També s’introdueix la ràdio i tècniques artístiques com a mètodes d’aprenentatge. Comentari K)L’escola com a investigació (Tamagini, Pettini, Codignola, Ciari, Lodi, Alfieri, Rodari, Tonucci i MCE, 1951-1980) •Apareix un moviment italià que pretén formar en els valors, les aptituds, la llibertat d’expressió i la cultura. Es basa en el mètode de Freinet amb algunes orientacions diferents:
oL’educació en el mètode científic: observació, classificació, experimentació, hipòtesis, verificació, documentació; per crear un pensament crític

oJocs de simulació per resoldre aspectes del món real sempre en col•laboració amb els companys. El diàleg: procediment social.

oPotenciar la màxima creativitat expressiva tant en llengua com en activitat artística plàstica i musical. Comentari L) La ciutat educadora (Comissió UNESCO amb E. Faure, 1972) Es pretenia canviar l’escola tradicional que hi havia hagut fins al moment. Es creia que el més important era “aprendre a ser”, és a dir, que els alumnes havien de saber com comportar-se, ser conscients d’una sèrie de valors i actituds. Es vol aconseguir que la ciutat eduqui als seus habitants mitjançant projectes educatius. Comentari 5.Obstacles per a la pràctica pedagògica El currículum no s'hauria de decidir per concens sinó que ho hauríem de fer persones expertes en el tema (Docents) 6.Incoherències i iniciatives pedapògiques 1. Inmersió lingüística
- Els alumnes necessiten l'ajuda del professor per aprendre noves llengues. Tot i així es posen en marxa iniciatives com els racons que promouen l'autonomia dels infants.

2. Ensenyament de la taula de multiplicar
- Antigament s'ensenyaven cantant. Després obligaven als alumnes a aprendre-les de memòria.
- S'hauria d'aconseguir que els nens i nenes ho aprenguessin amb la taula cartesiana o, en el seu defecte, cantant.

3. Alumnes de 13-14 anys amb gran retard escolar
- Quan un nen va malament no se li ha de baixar l'autoestima dient que no sap fer res ja que es contraproducent. Sinó que se li han de fer fer coses davant dels altres que se li donin bé. 4. Ensenyament funcional segons les necessitats dels alumnes
- Depenent del què els motiva i del què saben podran fer uns exercicis o uns altres. Aplicar els càlculs a la vida real (en situacions qüotidianes) és més útil.

5. Baixa competència en comunicació
- S'ha de millorar la parla en públic però poc a poc sense obsesionar-se ni presionar massa als infants.

6. Aprenendre a escriure
-Els nens i nenes han d'aprendre a escriure quan es vegin preparats (màxim als 6 anys) ja que viuen en un entorn de lletres. És per això que se'ls ha fer-ho. És cert que ara hi ha ordinadors però primer n'han d'aprendre a mà i després a màquina 7.Podem cloure com si parléssim amb els alumnes - Les competències bàsiques no només han d'estar a l'escola sinó que s'han de percebre en el dia a dia.

- El moment de màxim aprenentatge és a l'escola però al llarg de la vida es continua aprenent. 8. Conclusions Després d'haver fet aquesta lectura i d'haver-la treballat ens han quedat més clar els conceptes com: competències bàsiques i els seus tipus, els pensaments del autors i com han afectat a la societat actual.
Alguns dels mètodes que aquests individus presenten encara són vigents en l'actualitat. Han patit modificacions i s'han anat adaptant a l'educació.

Per acabar, ens agradaria destacar que creiem que mètodes com el de Maria Montessori no s'haurien de perdre ja que s'ha demostrat que realment són efectius. Comentari •Cb3 tractament de la informació i competència digital •Cb5 d’aprendre a aprendre •Cb6 d’autonomia i iniciativa personal •Cb1 comunicativa lingüística i audiovisual Això es podria aplicar a l’educació secundària on els alumnes s’han d’especialitzar i l’educació hauria d’estar més adequada a cada noi. No hi ha necessitat de llibres de text la qual cosa fa més senzill que els alumnes treballin per si sols Amb aquest tipus d’educació tots els alumnes aprendrien al seu ritme Cb6 d’autonomia i iniciativa personal •Cb1 comunicativa lingüística i audiovisual •Cb2 artística i cultural •Cb3 tractament de la informació i competència digital •Cb4 matemàtica •Cb5 d’aprendre a aprendre Organitzant les classes de forma diferent s’aconseguiria que hi hagués una millora i que totes les competències bàsiques es relacionessin de forma activa a l’aula. •Cb5 d’aprendre a aprendre •Cb6 d’autonomia i iniciativa personal •Cb8 social i ciutadana •Cb2 artística i cultural •Cb1 comunicativa lingüística i audiovisual El fet que els alumnes treballin en grup afavoreix tant el treball individual com el fet de col•laborar. A més a més quan la tasca està ben estructurada i delimitada els resultats són molt positius. Els jocs porten un valor social i afavoreixen la creativitat dels alumnes. El fet de què hi hagi càrrecs fa que siguin més responsables Amb la pedagogia que defensava Steiner s’aconseguiria crear una societat fomentada en valors i llibertat d’expressió. A més a més, en les escoles que ell proposa es dóna més importància a la creativitat i demana la participació activa de professors i familiars. •Cb8 social i ciutadana •Cb6 d’autonomia i iniciativa personal La manera de treballar que proposa Freinet afavoreix que els nens i nenes treballin per si sols. A més a més, aprenen a col•laborar i a tenir ordenats els “apunts”. No existirien els llibres de text sinó que tots els materials serien creats pels infants. •Cb1 comunicativa lingüística i audiovisual •Cb2 artística i cultural •Cb3 tractament de la informació i competència digital •Cb4 matemàtica •Cb5 d’aprendre a aprendre •Cb8 social i ciutadana •Cb6 d’autonomia i iniciativa personal •Cb7 en el coneixement i la interacció amb el món físic Aquest moviment potenciaria el fet de treballar tant la creativitat com la part científica dels alumnes. També els ajudaria a ser més sociables gràcies a la relació que hi ha amb el món real que proporcionen els jocs. •Cb2 artística i cultural •Cb8 social i ciutadana •Cb7 en el coneixement i la interacció amb el món físic Des de molts llocs s’han impulsat aquest projectes que potencien que la gent tingui certa educació. Els docents han d’ensenyar a usar als nens i nenes tots els materials que la ciutat educadora ofereix per tal que ells en sàpiguen fer ús fora de l’escola. •Cb8 social i ciutadana •Cb6 d’autonomia i iniciativa personal •Cb7 en el coneixement i la interacció amb el món físic •Cb3 tractament de la informació i competència digital •Cb8 social i ciutadana •Cb6 d’autonomia i iniciativa personal •Cb7 en el coneixement i la interacció amb el món físic Horaris fixats per normativa Agrupacions per edats Especialitats docents definides Obstacles que troben els mestres a l'hora de decidir el funcionament de l'aula -Observar i viure a l'aula només ho poden els professors
- L'administració no comprén com aprenen millor els alumnes però tot i així decideix la normativa despotisme democràtic Què hem fet nosaltres?

Nosaltres hem fet una presentació amb prezi de tots aquests continguts que inclou aquesta lectura:

-Primer hem parlat del sistema pedagògic de la institució escolar i del currículum.
-Després dels conceptes pedagogia i didàctica.
-A continuació hem fet una introducció sobre que són les competències i les hem anomenat.
-Un cop fet això, hem exposat alguns sistemes pedagògics del S.XX (tenen relació amb les competències bàsiques) i en cada una d'ells hem afegit un comentari grupal.
-Finalment hem exposat els obstacles per la pràctica pedagògica i hem elaborat una conclusió del treball 9.Bibliografia http://www.psicopedagogia.com/articulos/?articulo=350

-https://sites.google.com/site/scf101093/introduccio-conceptual/principis-didactics/principi-de-socialitzacio

-http://www.slideshare.net/MeritxellPQ/sistema-pedaggic-i-competncies-bsiques

-http://ecopaidagogos.blogspot.com.es/2010/11/educacio-pedagogia-didactica.html

-http://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/58541/58741 -Gardner va proposar 5 intel·ligències diferents que més tard es van ampliar fins a arribar a ser-ne 8: 3. Musical 4. Corporal cinestèsica 5. Espacial 6. Interpersonal 7. Intrapersonal 1. Lingüística 8. Naturalista 2. Logicomatemàtica Les Competències Bàsiques són capacitats actives però el vector (força i direcció) és donat per les múltiples intel·ligències que desenvolupa cada persona Comentari Cb7. en el coneixement i la interacció amb el món físic Cb5.d'aprendre a aprendre Cb6. d'autonomia i iniciativa personal Cb8. social i ciutadana Comentari Cb7. en el coneixement i la interacció amb el món físic Cb5.d'aprendre a aprendre Cb6. d'autonomia i iniciativa personal Cb8. social i ciutadana Decroly va aportar dos conceptes: la globalització i els centres d'interès.

Aquests dos conceptes s'han anat utilitzant al llarg de tots aquests segles. Trobem que per exemple s'ha inventat un mètode de llegir a partir de la globalitat. És a dir, el nen no aprèn a llegir lletres i després paraules fins que comprèn el sentit de la frase sinó que comença llegint frases i va desglossant fins arribar a aprendre les lletres.

Pel que fa als centres d'interès trobem que en algunes escoles si que es treballa mitjançant aquest mètode. Un exemple de centre d'interès seria una unitat didàctica sobre un tema ja que a partir d'aquell tema es parla de tot allò que hi està relacionat. Comentari Cb5.d'aprendre a aprendre Cb7. coneixement i la interacció amb el món físic -Montessori va desenvolupar un mètode pedagògic que permet al nen desenvolupar-se completament(construeix la seva personalitat i el seu propi coneixement del món). Actualment s'han fet estudis que demostren que els nens educats en un ambient Montessori adquireixen habilitats socials i acadèmiques superiors.

-Avui en dia pel desenvolupament psicomotriu disposem de molts recursos com per exemple jocs de simulació o ninots articulables.

- Cal tenir en compte que estem en una societat de consum i això pot fer que molts nens no sàpiguen dur a terme algunes accions com per exemple cordar-se les sabates ja que porten Velcro o cordar-se els botons perquè porten goma. L'habilitat motriu s'ha d'anar desenvolupament cada dia no només en l'escola sinó amb jocs d'enfilar o encaixar. Cb6. d'autonomia i iniciativa personal Comentari Cb5.d'aprendre a aprendre Cb6. d'autonomia i iniciativa personal Cb8. social i ciutadana Cb3. tractament de la informació i competència digital Cb1. Comunicativa lingüística i audiovisual Kilpatrick tenia la teoria que l'aprenentatge s'havia de basar en experiències significatives en les quals l'alumne sigui el que fa la proposta, la planifica, l'elabori i l'avaluï. És per aquest motiu que va crear el mètode de projectes per tal d'aconseguir un model d'aprenentatge que s'adeqüés a la seva teoria. L'estudiant duu la iniciativa i el docent fa de mediador. Actualment podem veure que aquest mètode segueix vigent en l’aprenentatge (constructivisme). Cb2.artística i cultural
Full transcript