Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Gestió de conflictes.

No description
by

Bea Sánchez

on 16 December 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Gestió de conflictes.

GESTIÓ DE CONFLICTES
FONTS
La perspectiva positiva del conflicte.
Tot indica que el conflicte és negatiu.
Però si la diversitat és un valor
Si cada persona és diferent a les altres.
Si hem de conviure persones diferents en un món divers,tindrem conflictes.
La qüestió no és si el conflicte és positiu o negatiu.
El conflicte és.
El conflicte és evolució i creixement personal
El conflicte és palanca de transformació social
La qüestió és si és positiva o negativa la manera d’abordar-lo,
i la violència sempre és negativa .
DEFINICIÓ DEL LLIBRE “ APRENDER DEL CONFLICTO”. Conflictología y educación. Vinyamata E., 2003.


EL CONFLICTE ÉS UN PROCÉS NATURAL DE LA SOCIETAT
I UN
FENÒMEN NECESSARI PER A LA VIDA HUMANA,
POGUENT SER UN
FACTOR POSITIU

PER AL CANVI I EL CREIXEMENT PERSONAL /INTERPERSONAL, O UN
FACTOR NEGATIU
DE DESTRUCCIÓ,
SEGONS LA FORMA DE REGULAR-LO
( ACTITUDS)
".

EL CONFLICTE NO ÉS NI BO NI DOLENT, SIMPLEMENT EXISTEIX.

EL CONFLICTE ÉS PRESENTA QUAN ES TROBEN DOS ACTORS, O MÉS, EN OPOSICIÓ, EN UNA SITUACIÓ EN LA QUE ES PERSEGUEIXEN OBJECTIUS INCOMPATIBLES, EL QUE CONDUEIX A UN ENFRETAMENT O LLUITA.”
Gestió de conflictes
.
LA HISTÒRIA DE LA HUMANITAT
PODRIA DESCRIURE’S , EN BONA PART, COM LA HISTÒRIA DELS SEUS CONFLICTES : LES RELACIONS ENTRE HOME –DONA, ENTRE PARES I FILLS, ENTRE GERMANS, LES RELACIONS ENTRE LES PERSONES QUE COMPARTEIXEN EL MATEIX LLOC DE TREBALL, D’ESTUDI, ETC.

LA CONFLICTOLOGIA
,CIÈNCIA QUE ESTUDIA EL CONFLICTE, NEIX ENTRE 1950-1960.PERÍODE D’EXPANSIÓ ES SITUA A LA DÈCADA DE 1970.

ALGUNS AUTORS: MARY PARKER FOLLET, ROGER FISHER, ADAM CURLE (FUNDADOR DE LA MEDIACIÓ), APORTACIONS DEL MOVIMENT PACIFISTA , COM GHANDI,ETC. CONTRIBUEIXEN A LA SEVA EXPANSIÓ I DIFUSSIÓ ARREU DEL MÓN.

SINÒNIMS DE CONFLICTOLOGIA:

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES I TRANSFORMACIÓ DE CONFLICTES.


1.ORÍGENS DEL CONFLICTE
Segons la Real Academia Espanyola :

CONFLICTE.(Del lat. conflictus).

1. m. Combate, lucha, pelea.
2. m. Enfrentamiento armado.
3. m. Apuro, situación desgraciada y de difícil salida.
4. m. Problema, cuestión, materia de discusión.
5. m. Psicol. Coexistencia de tendencias contradictorias en el individuo, capaces de generar angustia y trastornos neuróticos.
6. m. desus. Momento en que la batalla es más dura y violenta

Segons l’enciclopèdia Catalana 

CONFLICTE : Situació donada per una discordança entre les tendències i els interessos o les imposicions externes ( diferència entre tipus de conflictes: cognoscitiu, social, lingüístic , de competència, de lleis, etc.)
DEFINICIÓ DE CONFLICTE
1. Què us inspira la paraula conflicte?

2. Quina és la vostra actitud personal davant els conlictes?


AIXÍ DONCS, EL CONFLICTE ÉS MANIFESTA EN TOTS ELS ÀMBITS DE LA VIDA .
ALGUNS EXEMPLES SÓN:

PERSONAL
FAMILIAR
DE PARELLA- D’AMISTATS
LABORAL
ESCOLAR- EDUCATIU
SOCIAL- POLÍTIC

SALUT
DRET
ECONOMIA
EMPRESA, ETC.


ES PODEN DONAR :

1. AMB UN MATEIX:
DISCREPÀNCIA AMB
NOSALTRES MATEIXOS: SUPERAR PORS,
DEBILITATS, FALTA DE SEGURETAT,
FALTA DE RECURSOS, FALTA D’HABILITATS
COMUNICATIVES, ETC. CONSTRUIR LA
NOSTRA IDENTITAT.
EL CONFLICTE ES RESOL QUAN ESTIC DISPOSAT APRENDRE I A CRÈIXER COM A PERSONA .
2. AMB ELS ALTRES
: DISCREPÀNCIA ENTRE ELS INTERESSOS DE DUES O MÉS PERSONES.
EVITACIÓ:

ACTITUD EVASIVA . NO ADMET EL CONFLICTE. CONDUCCIÓ NEGATIVA DEL CONFLICTE. INNACCIÓ.
JO PERDO , TU PERDS

CULPABILITZACIÓ:
ACTITUD DE BUSCAR UN CULPABLE, JA SIGUI UN MATEIX O ALGÚ ALTRE.
JO GUANYO, TU PERDS.

COMPETICIÓ:

TÉ COM A OBJECTIU EL VÉNCER A L’ALTRE. LES DUES PARTS ÉS VOLEN IMPOSAR. CONDUCCIÓ DESTRUCTIVA.
JO PERDO, TU GUANYES.
JO GUANYO ,TUPERDS.

TRANSIGENT- PACTE .
ACTITUD DE FACILITAR LA SOLUCIÓ DEL CONFLICTE. UNA O AMBAS PARTS CEDEIXEN .
AMBES PARTS GUANYEN I PERDEN. NEGOCIACIÓ.

COL.LABORACIÓ- COOPERACIÓ
ALT INTERÈS PER L’ALTRE (SENSE RENUNCIAR A UN MATEIX).
CONDUCCIÓ CONSTRUCTIVA DEL CONFLICTE: SUPERVIVÈNCIA DE LES RELACIONS.
JO GUANYO-TU GUANYES.
4. ACTITUDS DAVANT EL CONFLICTE. COM ACTUO?
3.CAUSES DELS CONFLICTES
:
Recomanacions:
Resolució de conflictes: www.conflictologia.net
Educació per a la pau:www.campusforpeace.org
Investigació :www.ua-ambit.org

Bibliografia
Vinyamata E., Aprender del conflicto, ED . Graó, 2003. http://books.google.es/
Vinyamata E., Tratamiento y transformación de conflictos. Ed. Ariel, 2003
- Redorta J, Entender el conflicto, Ed. Paidós 2007.
Universitat Oberta de Catalunya , Resolució de conflictes a ONG, animació socio-cultural, i voluntariat , 2002.

Webgrafia:
- Xtec, webquest de Resolució de conflictes.
- Resolución de conflictos escolares: www.concejoeducativo.org, Castilla y León 2001.
Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Conflictología
ORIENTAR-SE POSITIVAMENT DAVANT EL PROBLEMA
ASSUMIR QUE TENIR PROBLEMES ÉS NORMAL E INEVITABLE.
ELIMINAR RESPOSTES ANTERIORS QUE NO ENS HAN FUNCIONAT.
ACTITUT DE CALMA -TRANQUILITAT.

DEFINIR EL PROBLEMA- QUIN ÉS EL CONFLICTE REAL?
FORMULAR EL CONFLICTE QUE S’ESTÀ EXPERIMENTANT.
IDENTIFICAR I RECONÈIXER LES CAUSES.
CERCAR ELS FETS RELLEVANTS DEL CONFLICTE.

IDEAR ALTERNATIVES – QUÈ PUC FER?
QUINES OPCIONS TENIM?
QUINES SÓN LES MÉS CONSTRUCTIVES? QUINES LES MÉS DESTRUCTIVES?

VALORAR LES ALTERNATIVES I PRENDRE UNA DECISIÓ. Procés de pressa de decisions.

APLICAR LA SOLUCIÓ PRESA

AVALUAR ELS RESULTATS- QUIN ÉS EL RESULTAT?
SI NO SÓN SATISFACTORIS , COMENÇAR DE NOU EL PROCÉS DE RECERCA DE SOLUCIONS, PER A SOLUCIONAR L’ACTUAL CONFLICTE, O PER A LA PRÒXIMA VEGADA QUE ES TORNI A DONAR.
5. FASES DE LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES:
QUÈ HE DE FER PER RESOLDRE CONFLICTES?
DE RELACIÓ:
EMOCIONS FORTES, PREJUDICIS, FALSES PERCEPCIONS, ESCASA O FALSA COMUNICACIÓ, CONDUCTA NEGATIVA. AGRESSIÓ, LLUITA , INSULTS , DESVALORITZACIÓ,

DE INFORMACIÓ
:
FALSA / FALTA / EXCÉS DE INFORMACIÓ, DIFERENTS PUNTS DE VISTA, RUMORS, CONFUSSIÓ, MALES INTERPRETACIONS, NO ESCOLTAR.

INTERESSOS I NECESSITATS INCOMPATIBLES:

PER NECESSITATS PSICOLÒGIQUES. PER L’ACTIVITAT, EL TREBALL O LES TASQUES.
PER TENIR, ACCEDIR, PRESTAR TEMPS/ESPAIS/RECURSOS/OBJECTES.

PREFERÈNCIES , VALORS O CREENCES:
ESTILS DE VIDA DIFERENTS, IDEOLOGIA, RELIGIÓ, VALORS , SOBRE UN MATEIX O SOBRE ELS ALTRES. SOBRE LES NORMES DE CONVIVÈNCIA.
IMPLICA LA FORMA D’ENTENDRE EL MÓN: BO/DOLENT, VERITAT/MENTIDA, JUST/INJUST.

CONFLICTES ESTRUCTURALS:

COM S’ESTRUCTURA UNA SITUACIÓ, DEFINICIÓ DE ROLS, RELACIONS GEOGRAFICO- FÍSIQUES, PODER O AUTORITAT DESIGUAL O EN COMPETÈNCIA, CONTROL DELS RECURSOS, LLEIS. ESTRUCTURES DESIGUALS, OPRESIVES. MANCA
7. HABILITATS NECESSÀRIES PER A LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES:

APRENDRE A EXPRESSAR-SE I COMPRENDRE.

A) EMPATIA:
RESPECTE PER L’ALTRE, LES SEVES OPINIONS I PUNTS DE VISTA , VALORS, DECISIONS I EXPERIÈNCIES.
“ POSAR-SE AL LLOC DE L’ALTRE” .“ INTENTAR COMPRENDRE”.
B) FEED-BACK
ÉS DIR LI A L’ALTRE COM ENS SENTIM I QUE PENSEM ,RECIPROCAMENT.

C) ASSERTIVITAT:
EXPOSSAR EL PROPI PUNT DE VISTA ,EMOCIONS I OPINIONS SENSE PROVOCAR UNA ACTITUD DEFENSIVA.

ÉS EXPLICAR COM ES VEUEN LES COSES , SENSE DIR QUE HAURIEN DE FER ELS ALTRES, SENSE CULPABILITZAR I SENSE EXIGIR .
ALGUNES PAUTES PER A UNA ESCOLTA ACTIVA SÓN:

- NO PARLAR D’UN MATEIX
- NO CANVIAR DE TEMA
- NO ACONSELLAR, DIAGNOSTICAR,SERMONEJAR, CRITICAR ,ETC.
- NO DONAR LECCIONS, MANAR , APROBAR O DESAPROBAR,INTERPRETAR
- NO RIDICULITZAR , DESCALIFICAR O SUBESTIMAR ALALTRE O ALS SEUS SENTIMENTS.
- NO IGNORAR O NEGAR ELS SENTIMENTS DE L’ALTRE .
OBSERVAR LA COMUNICACIÓ NO VERBAL.
- PREGUNTAR QUINES SÓN LES SEVES NECESSITATS ,
PREOCUPACIONS, ANSIETATS I DIFICULTATS. FER
PREGUNTES QUE FACILITIN LA COMUNICACIÓ.
- DEMOSTRAR QUE SE L’ESTÀ COMPRENENT.
D) ESCOLTA ACTIVA:

A.EL CANVI D’ACTITUD NECESSARI.
Part de les diferències amb els altres, fan que ,
de la participació en els grups, obtinguem:
- experiències de creixement, aprenentatge i superació
personal.
- aprendre a congeniar , complementar i
negociar els diferents punts de vista i eleccions.
“EL CANVI COMENÇA PER NOSALTRES”.
B.PROCÉS DE PRESA DE DECISIONS:
- ESCOLLIR UNA DECISIÓ DAVANT UN CONFLICTE/PROBLEMA QUE ES
PRESENTA A LA NOSTRA VIDA.
- ANALITZAR/ REFLEXIONAR EL CONFLICTE AMB L’OBJECTIU DE TROBAR
UNA BONA SOLUCIÓ.
- QUAN PRENEM UNA DECISIÓ HA D’ESTAR ORIENTADA POSITIVAMENT, I
HEM D’ESTAR CONVENÇUTS PER DUR-LA A TERME
- ÉS UN PROCÉS D’APRENENTATGE PERMANENT AL LLARG DE LA VIDA
S’APLICA QUAN HI HA DOS PARTS EN DESACORD.
Schelling, The Strategy of Conflict ( 1980), es diferencien els següents tipus de negociació:
NEGOCIACIÓ COMPETITIVA:
LES DUES PARTS VOLEN IMPOSSAR-SE. BUSCA PORTAR EL CONFLICTE A QUE UN GUANYI I L’ALTRE PERDI.
NEGOCIACIÓ TRANSIGENT- PACTE:
LES DUES PARTS GUANYEN I PERDEN ALGUNA COSA
NEGOCIACIÓ COOPERATIVA.
-ALT INTERÈS PER L’ALTRE SENSE RENUNCIAR A LO PROPI
-CONDUCCIÓ CONSTRUCTIVA DEL CONFLICTE: SUPERVIVÈNCIA DE LES RELACIONS
- ACORDS DEL TIPUS GUANYAR –GUANYAR: EQUILIBRATS I MUTUAMENT SATISFACTORIS
DIFERENTS ÀMBITS : JUDICIAL, EMPRESARIAL, EDUCATIU, etc.
-MEDIACIÓ ESCOLAR: 1996, A CATALUNYA.
-INTERVÉ UNA TERCERA PERSONA .
-LA FUNCIÓ DEL MEDIADOR ÉS AJUDAR A RESOLDRE EL CONFLICTE ENTRE LES PARTS.
-EL MEDIADOR HA DE TENIR INTEGRADES LES HABILITATS SOCIALS.
-EL MEDIADOR NO BUSCA CULPABLES PER QUE NO ÉS UN JUTGE. TAMPOC DÓNA LA SOLUCIÓ :AJUDAR A BUSCAR-LA.
BIBLIOGRAFIA
-Álvarez Manuel, Rodríguez Mª Luisa, El proceso de toma de decisiones en la educación secundaria. Revista de orientación educacional V20 Nº 38, pp 13-38, 2006.
-Vinyamata E., Aprender del conflicto, ED . Graó, 2003. http://books.google.es/
-Vinyamata E., Tratamiento y transformación de conflictos. Ed. Ariel, 2003

WEBGRAFIA
- Funes Silvina, Saint-Mezard Damián, Conflicto y resolución de conflictos escolares: La
experiencia de la mediación escolar en España, 2001.
www.concejoeducativo.org
- XTEC: www.xtec.cat/innovació/convivencia/nivell2.htm (MOLT ÚTIL,
Trobareu recursos per a treballar el conflicte a l’Educació Infantil
E)ESCOLTA EMPÀTICA:

 L’escolta empàtica és el poder acompañar a una persona en un moment de gran felicitat, pena, angustia, o repte, DEIXANT QUE ELLA DIRIGEIXI EL CAMÍ.

 NO COMPETIM PER SER ESCOLTATS.

 El nostre paper és el d’estar present, animar i acompanyar a l’altre persona.

 La finalitat de l’escolta empàtica és PERMETRE A L’ALTRE PERSONA A ESCOLTAR-SE A SÍ MATEIXA.
6. ESTRATEGIES PER A LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES.
Bea Sánchez
.
Concepte de Pau Positiva:

" No és quelcom exterior, ÉS LA FORMA EN QUE VIVIM LA VIDA, com solucionem els conflictes, escollim la classe d'aliments que mengem i tractem als menys afortunats que nosaltres. No és una pau que acabi amb les controvèrsies, sinó que abarca el diàleg i ens dóna accés a l'aprenentatge" . Lanie Melaned.
Necessitat d'una pedagogia per a la pau: CONTRUINT LA PAU ( Educació per a la pau).
EXERCICI D'AUTOCONEIXEMENT:

Pensa en un o diversos conflictes que has tingut a l'últim mes.
Amb qui?
Tipus de conflicte.
Opinions/interessos contraris.
La teva actitud davant el conflicte.
S'ha solucionat?
Es pot solucionar?
Models d'intervenció dels educadors/es
- Funcions d'emmarcament
Establir un marc normatiu.
Aplicar les normes.
Arbitrar els conflictes i les situacions d'incompliment.
- Funcions d'organització:
Regular el funcionament de l'organització.
Analitzar el funcionament de l'organització.
- Funcions d'animació de les acivitats.
Motivar el grup.
Donar veu als infants/joves/persones.
PARTICIPACIÓ.
Ajudar al grup a organitzar-se.
- Funcions de Relació personal:
Aportar seguretat.
Establir contacte afectiu.
Ajudar personalment.
Sostenir l'autonomia personal.
-Organitzativa /seguretat.
-Pedagògica
- Tutorial.
-Didàctica.
-Animació
-Representant de l'entitat.
-Mediació.
FUNCIONS DEL MONITOR/A
EL CONFLICTE COM A ELEMENT PEDAGÒGIC DINÀMIC.
http://www.pensamientopositivo.org/
2. Tipus de Conlictes

- Segons les parts implicades:
- Intrapersonals
- Interpersonals
- Intragrupals
- Intergrupals


- Segons la temàtica:
- Afectius
- Substantius (o de tasca)

- Segons la fase en què es troba:
- Inici
- Desenvolupament
- Fi

- Segons el temps de durada:
- Nous
- Vells
- Cíclics


- Segons el caire:
- Hostils
- Sense hostilitat
a) Reals :

es basen en diferències d’interessos, opinions, objectius, interpretacions ,etc

b) Irreals :

- comunicació equívoca
- percepcions errònies
- supòsits no comprovats
- expectatives no realistes
- rumorologia
- mala informació

c) Inventats :

- no es fa res per evitar-los
- no es limita el seu poder destructiu
- no s’até a raons
- no es veuen altres punts de vista
- s’aprofita qualsevol ocasió per agreujar-les

Alguna vegada has donat un crit fort a un infant o jove?

T'has sentit ofès per l'actitud despectiva d’un infant o jove pels teus intents de millorar?

T'has discutit amb algun/a pare/mare sobre algun aspecte de l'educació o seguiment dels seu fill/a?

Alguna vegada se t'ha mogut alguna cosa per dins al pensar en les condicions de vida d'un determinat nen/a, i a sobre has de tenir una actitud autoritària amb ell/a?

Has criticat a algun company/a per la seva actitud enfront un fet?
Has viscut baralles entre infants i joves?
Reflexions....
ESTRATÈGIES

a) Davant dels conflictes reals : Negociació / Mediació

b) Davant dels conflictes irreals : Comunicació / Assertivitat

c) Davant dels conflictes inventats : Confrontació
- Observar des de fora
- el perill de reaccionar
- identificar la estratègia
- prendre consciència dels nostres punts vulnerables
- prendre el temps per a pensar.
- Separar el problema de la persona
-Identificar interessos comuns
- Aportar solucions
-Utilitzar la comunicació assertiva
HABILITATS
Habilitats i Estratègies
Temari:
1. Marc conceptual dels Conflictes.
2. Tipus de Conflictes.
3. Causes dels Conflictes.
4. Actituds davant el Conflicte.
5. Fases de la Resolució de Conflictes.
6. Estratègies per resoldre conflictes.
7. Habilitats Socials i Educació emocional.
8. La Mediació en Educació
Ciències que estudien el conflicte ( en interacció)
Ser responsables i sensibles davant dels altres.
Potenciar el sentit crític i d’autocrítica.
Joc amb significat i amb reflexió.
Viure en l’experiència i l’empatia.
Crear un bon clima a l’aula.
Potenciar l’autoconeixement i l’autoestima
Descobrir als altres i les seves diferències.
Potenciar el grup.
No aïllar a les persones conflictives.
Com ens sentim “ Avaluació”
Etc.

ORIENTACIONS PER AFRONTAR UN CONFLICTE

1. Arbitratge
.
Una tercera persona decideix al marge i segons una normativa qui té la raó o quina és la solució. Solen generar més conflicte en el moment de l'aplicació. El nivell de participació i autonomia dels actors és mínima.

2. Peritatge.
Una tercera persona externa, expert en alguna cosa, suposa que coneix i domina el conflicte. Això suposa pensar que els conflictes tenen causa-efecte i segons això sap qui hauria de resoldre el conflicte. El nivell de participació i autonomia és una mica més elevat, ja que el pèrit pregunta i decideix en funció.

3. Intermediació.
Una tercera persona es fica al mig del conflicte, escolta les dues versions i busca amb el punt mig per donar amb la solució. Aquí els actors tenen més participació i autonomia, però igualment, la decisió no és seva.

4. Conciliació. I
ntenta que es posin d'acord, en base a les aportacions dels actors, però també en base a les pròpies aportacions del conciliador, en aquest cas existeix la veritat única i una única solució.

5. Negociació.
No té perquè implicar una tercera persona, es tracte d'aconseguir els objectius negociant. Existeixen dos models, per una banda cedir, per l'altre, el distributiu, que tracta de distribuir en igualtat de condicions i on tots surten guanyant.

6. Mediació.
Pretén que tots els actors que es trobin en el procés, trobin algun benefici. No hi ha una única solució (pròxim a la negociació distributiva), no és necessari la participació d'un tercer i on trobem màxima autonomia. Un procés d'aquestes característiques és impossible sense la participació dels actors. El mediador gestiona el conflicte, on ha de proporcionar una dinàmica circular tenint clar que no s' encarrega de solucionar el conflicte, ja que no és la seva tasca.
Mecanismes de regulació:
2. MEDIACIÓ :
1. NEGOCIACIÓ:
Facilitar les comunicacions.
Afavorir la cooperació.
Possibilitar l'anàlisi i la regulació.
- Funcions d'animació de la vida del grup
Full transcript