Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Teories i models d'aprenentage i la seva relació amb les TIC

No description
by

Minerva Lanau

on 13 November 2012

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Teories i models d'aprenentage i la seva relació amb les TIC

Teories de l'Aprenentatge i TIC Autor: Skinner, Gredler.
Característiques:
Aprenentatge incognoscible: Tª de la caixa negra.
Basat en el canvi del comportament: observable.
Organització externa dels aprenentatges.
Aprenentatges en unitats bàsiques elementals.
Lleis d'aprenentatge comuns a tots els individus.
Rol de l'estudiant: Passiu.
Rol del professor: Actiu: Reforç positiu/negatiu de les conductes de l'alumne.
Tradició epistemològica: Objectivisme. Conductisme Autors: Siemens, Driscoll, Stephenson, Kleiner
Característiques:
Procés continu: L'aprenentatge ha de constituir una manera de ser, un conjunt permanent d'actituds i accions que els individus i grups fan servir per probar d'estar actualitzats i afrontar els canvis.
Base: experiència de l'estudiant i la seva interacció amb el món.
Obsolescència: Els canvis es produeixen molt ràpidament i el coneixement aviat queda obsolet.
Adaptació del nostre cervell a la nova revolució tecnològica.
Aprenentatge informal: Molt rellevant (PLE).
Saber a on trobar el coneixement i si aquest és rellevant: Aspecte important en un moment en què hi ha un gran volum d'informació.
L'organització també és un organisme que aprèn.
Nivell alt d'especialització dels aprenents. Connectivisme Autors: Papert, Vygotsky.
Característiques:
L'aprenentatge humà es construeix: Experiència-necessitat-control del propi aprenentatge: assimilació i acomodació (Piaget).
S'aprèn en societat: Les funcions superiors s'originen amb la relació real entre els individus.
L'aprenentatge en la vida real és caòtic i complex.
Instrucció:
Activitats innovadores, col·laboratives i creatives.
Ambient que sostingui múltiples perspectives o interpretacions de la realitat, construcció de coneixement i activitats basades en experiències riques en context: Tasques autèntiques.
Activitats dins de la Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP).
Rol de l'aprenent: ACTIU I EN SOCIETAT.
Rol del professor: CONSELLER I BASTIMENTADA (scaffolding) - REDEFINEIX EL SEU ROL.
Tradició epistemològica: Interpretativisme. Constructivisme Autors: Veure I,II, III i IV.
Característiques (apart de I,II,III i IV):
Aprenentatge:input en memòria a curt termini, codificat a través de construccions mentals simbòliques en la ment de l'aprenent perquè pugui ser recuperat a llarg termini.
Rol de l'estudiant: Actiu.
Rol del professor: Proveïdor d'estructures, guia i facilitador de feedback.
Coneixement: Negociat.
Tradició epistemològica: Pragmatisme. Cognitivisme Autor: Bruner.
Característiques:
Importància de l'acció en els aprenentatges.
Materials que entrenin en les operacions lògiques bàsiques.
El professor ha de:
Ajudar l'alumne a passar del concret a l'abstracte, promoure la transferència, disposar la seqüència perquè l'alumne percibeixi l'estructura, utilitzar el contrast, possibilitar l'experiència dels alumnes, que ells mateixos percebin què és rellevant, donar el reforç adient i fer servir un currículum en espiral. II.Aprenentatge per descobriment Autor: Ausubel
Característiques:
L'estudiant incorpora el contingut al conjunt de coneixements que ja posseeix, els relaciona amb els seus coneixements previs.
Aprenentatge per recepció.
Materials estructurats que afavoreixen la individualització. I. Aprenentatge significatiu Autor: Piaget.
Característiques:
Desenvolupament intel·ligència= Adaptació al medi.
Procés: Noves experiències - Assimilació+Acomodació=Canvi d'esquemes mentals.
Seqüència d'instrucció: flexible, centrada en procès, que motivi el descobriment, la reflexió i la creació de l'estudiant.
L'ambient és important. III. Adaptació al medi IV: Procesament de la informació Autor: Gagné.
Característiques de la tª de l'aprenentatge:
Condicions internes: habilitats intel·lectuals, informació verbal, estratègies cognitivis, actituds o destreses motores.
Condicions externes: Acció del medi sobre el subjecte. L'instrucció propicia que siguin favorables.
Fases: motivació, comprensió, adquisició, retenció, record, generalització, execució i realimentació.
Característiques de la tª de la instrucció:
Anàlisi de la tasca.
Identificació de requisits previs. Tª del Caos "Jo emmagatzemo el meu coneixement en els meus amics" Autor: Mateus Rocha.
Efecte papallona: Un canvi inicial té conseqüencies en el procés i les decisions posteriors i, per tant, l'estudiant ha de saber reconèixer i ajustar-se als canvis.
El caos és una forma críptica d'ordre: Hi ha una auto-organització d'estructures, patrons o comportaments a partir de condicions inicials aleatòries.
Sinergia: Per aprendre necessitem formar connexions entre fonts d'informació.
El significat existeix: L'aprenent ha de reconèixer els patrons que semblen estar amagats. Tª de xarxes Xarxa: Connexions entre entitats per crear un node integrat.
Les alteracions dins de la xarxa tenen un efecte ona sobre el tot.
Els enllaços signifiquen supervivència.
Els nodes especialitzats que obtenen reconeixement poden enllaçar amb diferents comunitats d'aprenentatge (pol·linització creuada): Tª quàntica de la confiança.
Enllaços dèbils: Permeteixen connexions curtes entre informació--coincidència, innovació i creativitat.
Connexions entre àrees distants: Poden crear NOVES INNOVACIONS. Primers passos del EAO (Ensenyament Assistit per Ordinador):
Consistia en la presentació seqüencial de les preguntes i la sanció corresponent de les respostes dels alumnes: programes d'exercitació i pràctica molt precisos basats en la repetició.
Nivell de penetració: Escàs. I. Ausubel parla dels problemes de l'EAO inicial:
No proporciona interacció dels alumnes entre sí ni d'aquestos amb el professor.
No pot substituir el professor com a guia de l'ensenyament.
Valora negativament la fragmentació en petits passos. II. Bruner proposa l'estimulació cognitiva mitjançant materials que entrenin en les operacions bàsiques. III. Piaget no és partidari de la instrucció per ordinador, però proposa la discusió, jocs, modelatge, experiència empírica, etc. IV. Gagné:
Ofereix un esquema general de fàcil aplicació perquè els docents i dissenyadors de software educatiu puguin crear els seus propis dissenys instructius, adaptats als interessos i necessitats dels alumnes.
Contribueix a què el software es centri a partir de llavors en el procés d'aprenentatge. E.g. El feedback és informatiu, no sancionador. Papert desenvolupa un llenguatge de programació d'ordinadors anomenat LOGOS: El nen elabora els seus projectes, els modifica i els millora mitjançant un procés interactiu.
L'ordinador reconfigura les condicions d'aprenentatge i suposa noves formes d'aprendre: Afavoreix les activitats metacognitives del nen.
Crítiques a LOGOS:
A la pràctica, es realitzen exercicis rutinaris i repetitius d'escàs interés.
Diferències individuals notables per resoldre un problema: No es compleix amb la premisa de Papert de "partir d'experiències concretes i conegudes".
Segons els estudis, la utilització de LOGOS no ofereix resultats de millora de l'aprenentage.
La interacció és limitada, continua calguent el professor com a guia.
Desmotivació quan no es troba solució als errors.

Mercer y Fisher destaquen l'important paper del professor en la utilització de software instructiu: Malgrat la importància de la fase de disseny, quant als resultats instructius, la seva aplicació en cada situació diferent supondrà uns processos i problemàtica diferents.

En la interacció entre els estudiants i les TIC, l'aprenentatge és més efectiu quan estan presents 4 característiques fonamentals: compromís actiu, participació en grup, interacció freqüent, i retroalimentació i connexions amb el context del món real. Aprenentatge a través de l'ordinador (EAO) vs aprenentatge amb l'ordinador (LOGOS) En el connectivisme ja no es pot parlar d'una teoria de l'aprenentatge amb característiques generals independents del software i la teoria, sinò que ara estan estretament lligats, ja que vivim en una era tecnològica i el desenvolupament actual de l'èsser humà depèn de la tecnologia:
La tecnologia realitza moltes operacions cognitives que abans realitzaven els aprenents.
La internet i altres fonts tecnològiques d'enmagatzematge i connexió com poden ser els mòbils i els servidors fan que considerem les teories del caos i de xarxes dins del connectivisme.
John Seely Brown parla de com Internet equilibra els petits esforços de molts amb els grans esforços de pocs.
Per tant, ja no té sentit aquest requadre separat de la teoria per parlar de la relació d'aquesta teoria amb les TIC...ja que formen part de l'explicació de la teoria... "La canonada és més important
que el contingut" El constructivisme i el connectivisme, que ve a ser una ampliació d'aquest, estan relacionats amb les noves tecnologies de l'actualitat: ENSENYAMENT BASAT EN INTERNET (IBT)
Les TIC han significat un canvi en l'educació en 3 aspectes:
La seva naturalesa.
El lloc i la manera de realitzar-se.
El paper a desenvolupar pels estudiants i professors.
El baix cost que representen.
Les TIC són eines útils per a l'aprenentatge per les següents característiques:
Immaterialitat, interactivitat, qualitat imatge i so, instantaneïtat, digitalització, interconnexió, diversitat i innovació.
La web 2.0: Software amb un servei continuament actualitzat que millora quan les persones el fan servir: Hi ha una arquitectura de participació.
Alguns exemples de TIC d'ús a l'actualitat són:
- Les xarxes socials com twitter o facebook: Amplien l'espai interaccional dels estudiants, hi ha més companyerisme.
- Els blogs: Fluxe d'informació obert: els estudiants poden expressar les seves idees sobre un tema i donar la seva opinió. El professor els pot fer servir com a eina per entendre com va el procés d'aprenentatge dels seus alumnes.
- Les wikis: Les més simples bases de dades en línia que existeixen. Els alumnes no només obtenen informació sinò que ells mateixos poden crear-la cooperativament; i es reforça la sensació de pertinença a un grup. Nivell de penetració: Escàs. BLENDED LEARNING: ENSENYAMENT DESPRÉS DE L'AULA. ENSENYAMENT VIRTUAL: APAREIXEN ELS CAMPUS VIRTUALS PLE: ENTORN D'APRENENTATGE PERSONAL - APRENENTATGE INFORMAL SOFTWARE LLIURE: POSSIBILITAT D'INCORPORAR ELS USUARIS COMUNS A LA PRODUCCIÓ DE CONTINGUTS. Canvi de perspectiva: d'USUARI CONSUMIDOR DE CONTINGUTS a USUARI CREADOR DE CONTINGUTS.
Pensant en la perspectiva i la finalitat, s'ha de desenvolupar l'ús a l'escola de:
Les xarxes socials.
Els móns virtuals: per a la simulació, representar role-plays, construir nous avatars,etc. Permeten el desenvolupament de la creativitat a través de la construcció de nous móns, societats i cultures.
Els videojocs: Són costosos de produir, però tenen gran potencial per a ús educatiu.
Les noves formes de publicació (blogs, wiki, etc.): Fan servir una gran quantitat de recursos multimèdia, tenen costes reduïts i arriben a grans audiències.
Altres nous recursos, segons vagi avançant la tecnologia, com, per exemple, la telefonia mòbil.
Propicionar l'autogestió de la innovació a les escoles.
Tenir professionals especialment formats i amb capacitat de lideratge per al canvi.
Cal que el professorat es replantegi aspectes metodològics i qüestions relacionades amb l'avaluació dels estudiants, així com l'ús de nous recursos i el desenvolupament de les competències per poder-los fer servir.
S'ha de reflexionar sobre "la propietat intel·lectual" i el seu encaix a la societat i escola actual.
S'ha d'eliminar la bretxa entre el que s'ensenya a l'escola i el què la societat exigirà als nostres alumnes fora de l'escola. REPTES FUTURS
Full transcript