Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

L'escena en imatges. Pau Barceló

Trajectòria professional d'en fotògraf Pau Barceló i instants mès significatius de l'acció dramàtica catalana de 1954 a 1990.
by

thais suarez

on 13 December 2010

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of L'escena en imatges. Pau Barceló

Pau Barceló L'escena en imatges 1954-1990 Fotògraf vinculat al món de l'espectacle, va dedicar una part molt important de la seva vida professional a plasmar els instants més significatius de l'acció dramàtica. La seva vàlua va ser reconeguda amb nombrosos premis i guardons com el Premi Nacional d'Activitats Culturals (1985) o la Creu de Sant Jordi (1992), entre d'altres. Del 25 d'octubre al 31 de desembre de 2010.
Horaris: De dilluns a divendres de 10 a 21 hores.
Caps de setmana de funció al Teatre Ovidi Montllor o al Teatre Estudi: Dissabte de 18 A 21 hores i diumenge de 16.30 a 19 hores
Sala d'exposicions de la planta baixa de l'Institut del Teatre.
Plaça Margarida Xirgu, s/n. Barcelona

L'arxiu Barceló fou adquirit per L'Institut del Teatre el 1991 i es gestionat per el Centre de Documentació i Museo de les Arts Escèniques (CDMAE), encarregat de la seva difusió y conservació.
Exposició d'una part de l'arxiu Barceló, integrat per més de 75.000 imatges que retraten la vida teatral i cultural de Catalunya de l'any 1954 fins al 1990 amb motiu del centenari del naixement de Barceló
Entrada Lliure

Qui
Quan
ON Que Com Teatre Independent El bateig teatral de Barceló va venir de la mà de L'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), que buscava nous camins per al teatre català (1955-1963)
UN BARRET DE PALLA D’ITÀLIA d’Eugène Labiche
L´Alegria que torna. Barcelona: Cine Windsor, 1960 L’ADB va acollir nous grups de diferents tendències teatrals: Teatre Viu, Teatre Experimental Català (TEC), L’Esquirol i Els Joglars. JOGLARS (MIMODRAMES)
Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB). Barcelona: Palau de la Música, 1968. En 1960 els antics membres de l'ADB (Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany) funden l'Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) i en 1965 creen la Companyia Adrià Gual amb l’èxit de Ronda de mort a Sinera. LA PELL DE BRAU de Salvador Espriu.
Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG). Barcelona: Cúpula del Coliseum, 1960. Alguns membres de la EADAG funden nous centres d’ensenyament dramàtic:
Estudis Nous de Teatre (sota la direcció de Josep Montanyès), Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants (d'on neix la companyia La Tràgica).
HOME AMB BLUES de Jordi Solè.
Grup d’Estudis Teatrals d’Horta (GETH). Barcelona: Teatre d’Horta, 1977. Sorgeixen els primers grups de teatre independent (La Pipironda, El Camaleón, Gil Vicente,...), el Grup de Teatre Independent (GTI), un munt de nous grups teatrals que, per tal d’evitar la censura, es van acollir a centres religiosos i culturals i Grups i companyies independents en llengua castellana que treballaven a Barcelona QUEJIO de Salvador Távora.
Companyia La Cuadra, de Sevilla. Barcelona: Teatre Capsa, 1972. Es formen Grups a les aules de les nostres universitats, bressol de futurs actors i directors CAP CAP PLA NO CAP AL CAP DEL REPLÀ d’Alexandre Ballester.
Nou Grup de Teatre Universitari (NGTU). Granollers: Club de Ritme del Teatre Casino, 1973. També apareixen companyies d’altres comarques de Catalunya (Esparreguera, Mataró, Berga, Vic, etc.), grups de joves inconformistes que rebutjaven el teatre amateur. FI DE PARTIDA de Samuel Beckett.
La Gàbia Teatre (Vic). Barcelona: Teatre Romea, 1979. Les propostes del Teatre Independent troben acollida en centres culturals i en alguns teatres privats (mai en centres comercials): el Teatre del Casino l’Aliança del Poblenou, el Teatre Capsa i el Teatre Candilejas… L’Associació d’Actors i Directors de Catalunya es va responsabilitzar de l’organització i la programació del Festival Grec’76 y ’77. REPRESENTACIÓ DE MADONA SANTA MARIA Anònim del segle XIV.
Grup Teatre Lliure “Retaule i Coral Antics Escolans de Montserrat i Els Joglars. Barcelona: Sala del Tinell, 1963. Teatres públics Amb l’arribada de la democràcia les institucions oficials van emprendre una política d’ajuda al teatre: creant centres dramàtics, recuperant locals, construint noves sales, fent subvencions, gires, etc.
LA FILLA DEL MAR d’Àngel Guimerà.
Teatro Nacional de Barcelona. Barcelona: Teatre Poliorama, 1971. Últims espectacles del Teatre Nacional de Barcelona, en què Salvat va dirigir obres catalanes i d’autors difícils o “maleïts".

Els propietaris del Teatre Romea cedeixen la seva gestió a Adrià Gual. Més endavant, sota la direcció de Xavier Fàbregas es va convertir en teatre públic.
Es funda el Teatre Nacional de Catalunya, gestionat per Josep Maria Flotats (antic membre de l’ADB) CYRANO DE BERGERAC d’Edmond Rostand.
Companyia Flotats. Barcelona: Teatre Poliorama, 1985. ELS BEATLES CONTRA ELS ROLLING STONES de Jordi Mesalles i Miquel Casamayor
Teatre del Trànsit. Barcelona: Teatre Romea, 1981. El Teatre Lliure, amb vocació de teatre públic: companyia pròpia, tallers, sala, etc. La Generalitat assumeix les competències de Cultura, creant el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (CDGC), dirigit per Hermann Bonnín
EL CAFÈ DE LA MARINA de Josep-Maria de Sagarra.
Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (CDGC). Barcelona: Teatre Romea, 1983. Maria Aurèlia Capmany, regidora de Cultura de l’ajuntament de Barcelona, va recuperar per a la ciutat els antics tallers de festes, situats al costat de l’antic Mercat de les Flors, i l’ hi va donar aquest nom. Es tractava d’un espai dedicat als grans espectacles nacionals i estrangers.
1980 de Pina Bausch.
Tanztheater Wuppertal. Barcelona: Mercat de les Flors, 1985. AL VOSTRE GUST de William Shakespeare.
Companyia del Teatre Lliure. Barcelona: Teatre Lliure, 1983. Festivals i Cicles Una de les tasques més importants que van emprendre les institucions oficials va ser l’organització de grans festivals, cicles i mostres.
HERNANI de Victor Hugo.
XII Cicle de Teatre Llatí. Barcelona: Teatre Romea, 1969. Cicles de Teatre Llatí. Barcelona. Anys 60. Teatre Romea. Organitzats per Xavier Regàs i subvencionats per l’ajuntament. Els Cicles van fer una aportació important a la vida teatral de Barcelona. I TRE MOSCHETTIERI d’Alexandre Dumas i Roger Planchon. Teatro Insieme. Barcelona: Teatre Español, 1971. Festival Internacional de Teatre. any 1971. Empresaris privats, ajudats amb algunes subvencions. Teatre Espanyol. Amb l'objectiu de fer conèixer el teatre de qualitat nacional i estranger.
NON ESSERE, NOT TO BE, NON PAS ÊTRE de Franz Kafka, Luigi Pirandello.
i Jean Paul Sartre. Vittorio Gassman. Barcelona: Teatre Grec, 1984. Festival Grec. Montjuïc, Sala Tinell, Pati de la Casa de la Caritat, el Born, el parc de la Ciutadella i teatres privats. Organitzat per l'Ajuntament de Barcelona. MACUNAÍMA de Mario de Andrade. Macunaíma. Barcelona: Teatre Romea, 1982. Cicle de Teatre Obert i el Festival de Tardor (Memorial Xavier Regàs). Organitzat per el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (CDGC) en col•laboració amb l’ajuntament de Barcelona i altres empreses privades
Festivals y certàmens de teatre fora de Barcelona CICLE DE TEATRE DE TERRASSA
Terrassa: Teatre ?, 1976. Teatre Tradicional Teatre tradicional interpretat per la companyia de Xavier Fàbregas: Passions, Pastorets, Ball Sant Crist... EL BALL DEL SANT CRIST
Salomó (Tarragona): Església parroquial de Santa Maria, 1972. LA FLOR DE NADAL. ELS PASTORETS DE L’AMETLLA DE MEROLA. L´Ametlla de Merota: Teatre Esplai, 1978. LA PASSIÓ
Barcelona: Casal Claret, 1990. Nous Teatres Professionals El Teatre Romea, concentra el teatre català comercial ROMEU DE 5 A 9 de Valentí Moragas.
Joan Capri. Barcelona: Teatre Romea,1957. Es decideix a programar obres de qualitat muntades pels antics independent TARTAN DELS MICOS CONTRA L’ESTRETA DE L’”EIXAMPLE” de Terenci Moix.
Companyia Enric Majó. Barcelona: Teatre Romea, 1974. Es creen noves sales amb programació especialitzada, primícies de les sales alternatives: el Teatre Regina, el Villarroel Teatre...
GLUPS! de Dagoll-Dagom.
Dagoll-Dagom. Barcelona: Teatre Grec, 1983. Comença un extens recorregut arreu dels països catalans per part de les noves companyies contractades per empresaris professionals i ajuntaments.
LA LLIÇÓ d´Eugène Ionesco. Grup A-71. Barcelona: Teatre Regina, 1981. DEIXEU-ME SER MARINER de Jaume Serra i Fontelles.
CDGC (Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya). Barcelona: Villarroel Teatre, 1983. Es trasmet a la resta de Catalunya la mateixa activitat frenètica que hi va haver a Barcelona. Pertot van sorgir nous teatres amb companyies i produccions pròpies que programaven obres d’arreu d’Europa.

Al teatre purament comercial s’imposen muntatges d’una gran qualitat que troben ressò arreu i sovintegen els intercanvis internacionals amb altres Teatres
LE PUPILLE VEUT ÊTRE TUTEUR de Peter Handke.
Théâtre Atélier (Bèlgica). Terrassa: Centre Cultural Caixa de Terrassa, 1984. L’ ESPANTU de Francesc Castells.
El Teatrí (Esparraguera). Barcelona: Teatre Romea, 1979. Espectacles parateatrals Mims, Mixtos, infantils, varietats, Institut del Teatre

Mim Barceló va fotografiar als pioners d’aquest art a casa nostra (com Els Joglars), als mims catalans que van donar impuls i qualitat a aquesta professió, a Grups arribats d’arreu que van animar les programacions dels Festivals Internacionals de Mim, a les grans figures de la mímica... Mixtos Produccions combinades d’actors, músics, dissenyadors, acròbates, ballarins, titellaires, etc. Van ser els espectacles més exportables del moviment teatral català. Cal destacar el grup: Els Comediants. Infantils Per promocionar el teatre des de la infantesa es va crear Els Cicles de Teatre per a Nois i Noies de Cavall Fort. sessions dominicals amb un nombrós públic infantil que serien els espectadors del futur. Varietats Iniciativa de locals com la Cova del Drac, la cúpula de Venus i de grups com la Nova Cançó, animadors i prestigiadors, grups del nou kabarett Literari,... Creen el seu propi estil. Institut del Teatre Aquí es on Barceló també va dur a terme una de les seves tasques més interessants. TERRA BAIXA d’Àngel Guimerà (Adp. Guillem-Jordi Graells). Departament d’Activitats Escèniques (DAE), de l’Institut del Teatre. Barcelona: Institut del Teatre, 1975. MECANO-XOU de Jordi Teixidor. Barcelona: Café Teatro Martin’s, 1972. L’OMBRA D’UN COPALTA DAMUNT L’ASFALT. de J.V. Foix, J. Salvat Papasseit, Marinetti i Picabia.
Barcelona: Teatre Grec, 1980. LA FERA SOTMESA de William Shakespeare.
Aula Teatre Institució Montserrat. Barcelona: Teatre Romea, 1972 BUFAPLANETES de Pep Bou.
La Viu-Viu Teatre. Barcelona: Teatre Romea, 1983. LA NIT d´Els Comediants.
Els Comediants. Barcelona: Mercat de les Flors, 1987. CRUEL UBRIS d´Els Joglars.
Els Joglars. Barcelona: Teatre Capsa, 1972. SLASTIC d´El Tricicle.
El Tricicle. Barcelona: Teatre de L’ Aliança del Poblenou, 1986. LLIÇÓ MAGISTRAL
Marcel Marceau. Barcelona: Teatre Espanyol, 1972 II FESTIVAL INTERNACIONAL DE MIM
Nola Rae. Barcelona: Teatre Regina, 1982. II FESTIVAL INTERNACIONAL DE MIM
Pinok et Matho. Barcelona: Teatre Regina, 1982. Aconseguida la normalitat Teatre Independent

Teatres Públics

Festivals i cicles

Teatre Tradicional

Nous Teatres professionals

Espectacles parateatrals (Mims, Mixtos, Intantils, Varietats, Institut del Teatre) Trajectòria professional de Barcelò i instants més significatius de l’acció dramàtica catalana (1954-1990):
Full transcript