Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

El Cafè de la Marina

Josep Mª de Sagarra
by

Carolina Gómez

on 24 September 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of El Cafè de la Marina

JOSEP Mª DE SAGARRA
El Cafè de la Marina (1933)

Josep Mª de Sagarra i Castellarnau (1894-1961)
Poeta, dramaturg i novel.lista barceloní
Vinculat als cercles noucentistes: Josep Carner i Eugeni d'Ors (Xènius)
Autor molt prolífic i de gran èxit professional
Poeta molt lligat al paisatge i el cromatisme
Dramaturg tenaç i molt complet:
L'Hostal de la Glòria i El Cafè de la Marina,
són obres excel.lents en la seva trajectòria
Es va fer molt popular per les seves estrenes, reconegudes a tot arreu i traduïdes a moltes llengües
Estructura i Temes
Estructura Clàssica en 3 Actes. Escenes molt equilibrades
Temes :
L' Amor en totes les seves variants
Amor filial (Libori i les seves filles)
Amor apassionat i pur (Claudi i Caterina)
Amor de conveniència (Caterina i mussiú Bernat
Amor reproductor (Rosa i Rafel)
El paper social i moral de la dona
La Maternitat
L'Avortament
La incapacitat d'alliberament
La dependència econòmica, emocional, etc.
La societat patriarcal
La vida quotidiana al segle XIX
El cafè com a element de cohesió social
La pobresa latent en la població
Amèrica i el somni d'esdevenir indiano
El treball i la feina esclava
La sensació de desnonament social
La marginació
Les males llengües
La història
La Guerra de Cuba (1898)


Argument
Caterina és la noia gran del cafè, sobre la qual corre el rumor que va anar a l’altre costat de la frontera francesa a desfer-se del fruit d’un amor desgraciat. El cafeter Libori vol aconseguir, per damunt de tot, un bon matrimoni, econòmicament sòlid, de la filla, amb monsieur Bernat encara que no sigui del gust de la noia i que sigui motiu de disputa amb un pescador jove, Claudi.
El Cafè de la Marina (1933)
Publicada en el punt culminant de la carrera literària de Sagarra.
El plantejament teatral combina a la perfecció el vessant popular i folklòric, que tant agradava a l'autor i una tesi moderna i actual, lligada a la problemàtica de la dona i el seu paper social. D'altra banda, el tema principal és l'Amor que predomina com a motor de l'acció i que neutralitza el conflicte sentimental i personal de la protagonista.
L'espai és fonamental, com en d'altres obres de Sagarra, per a comprendre el món interior dels personatges. Tot succeix en un cafè de poble, en un indret mariner...
Personatges
Principals:

Libori: amo del cafè i pare de la Caterina i la Rosa. Home vidu que ha hagut de suportar el vituperi de la filla gran i vol solucionar la situació de la millor manera que sap. És tolerant i generós, però representa també la societat patriarcal que impera.
Caterina: Filla gran de Libori. Ha tingut una mala pensada i ha pagat les conseqüències. L'embaràs fora del matrimoni no es tolerava en aquesta època i relegava les dones a l'estigmatització immediata. És idealista i fantasiosa, però madura, assenyada i treballadora, i té una bellesa natural extraordinària.
Rosa: Filla petita de Libori. Es casa com manen els cànons. És l'antítesi de la Caterina. És una noia molt jove, encara que sempre va molt pintada i empolainada..
Mossiú Bernat: Comerciant rossellonès, pretendent de la Caterina. És un personatge madur i repulsiu per la Caterina, quan se n'assabenti de la mala reputació de la noia es farà enrere.
Claudi: Jove amb aspiracions d'emigrar a Amèrica per trobar un futur millor, pretendent de la Caterina. El seu amor per la Caterina ve de lluny, però el seu compromís apareix sobtadament i es transforma en amor apassionat, que ajudarà la Caterina a redimir-se.
Rafel: Jove promès de la Rosa. Honest i convencional, es casarà amb la Rosa sense ensurts i tradicionalment.

Secundaris:

Salvadora: Mare de Claudi i defensora de Caterina.
La Rufina: Comercianta de peix, casada amb el Rufí. Representa la dona sotmesa al mascle a qui ha de mantenir. Representa les males llengües i el seu poder.
Rufí: Pescador gandul que es passa les hores al cafè jugant a les cartes i bevent vermut.
Luard: Pescador vell i pobre, solter i una mica idealista. Confident de la Caterina.
Baldiri: Pescador madur que freqüenta el cafè.
Gracieta i Maria: Noies del poble, amigues de la Rosa.
Tià: Mariner jove que fa d'assistent.
Moreno: Pescador, ballador i un tant tafaner.
Antonet i Gallaret: Pescadors joves, companys del Moreno.
Una Artista i el Valent: Còmics que es guanyen la vida actuant pel pobles.


Temps i Espai
Temps Intern:

Acte Primer: Unes hores
Acte Segon: Un dia (L'endemà)
Acte Tercer: Unes hores (Temps implícit 15 dies)

Temps Extern:

Temps situat entre finals del s. XIX i començaments del s.XX
Guerra de Cuba (1898)

Espai:

L' acció s'esdevé a l'interior d'un cafè. És el centre neuràlgic de la vida del poble

Estil, llengua i recursos
Estil:
Escrita amb versos blancs sense rima
Ritme viu
Vers brillant i sonor
Exuberància verbal
Llengua:
Registre versemblant i realista
Imitant la llengua dels pescadors empordanesos
Força expressiva i lèxic precís (noms de peixos, frases fetes, lèxic mariner, etc.).
La llengua de Massiú Bernat és dialecte rossellonès
Recursos:
Molt intuïtius i indirectes
Metàfores, metonímies, imatges i símbols (recursos lligats a la interpretació de la realitat)
El·lipsis, jocs de paraules, frases fetes
Visió popular que dóna al lector/espectador la possibilitat d'interpretar amb major o menor densitat allò que es diu

Full transcript