Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

tema 4: orígens Catalunya

No description
by

safa2 eso

on 6 January 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of tema 4: orígens Catalunya

4.1 Catalunya islàmica 4.4 Formació de la Corona d’Aragó tema 4:
Origen de Catalunya
S.VIII-XIII 4.2 Orígens dels comtats catalans 4.3 Feudalització i expansió dels comtats catalans 4.5 Repoblament i activitats econòmiques 4.2 Orígens dels comtats catalans Segle VIII l’exèrcit de Carlemany
Travessa els Pirineus
Conquereix Pamplona, Jaca, Girona, Barcelona però no Saragossa. (Cançó de Roland)

Crea la Marca Hispànica
Per fer més segura la frontera
Va des de Pamplona fins a Barcelona
Dividida en comtats.
Els comtes nomenats pel rei franc són, la majoria, nobles francs o hispanovisigots Es fa en dos etapes entre els segles IX i X
Finals del s. IX Guifré el pelós comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya deixa el títol en herència als seus descendents.
Inici de la dinastia del comtat de Barcelona
En el segle X (985) Almansor va saquejar i destruir Barcelona.
El comte Borrell II demana ajut al rei franc.
El rei no acut en el seu ajut
Borrell II no renova el jurament de fidelitat i es considera independent (988) 4.4 Formació de la Corona d’Aragó 4.3 Feudalització i expansió dels comtats catalans Les revoltes dels nobles van ser freqüents fins que el 1070 Ramon Berenguer I, comte de Barcelona:
restableix l’autoritat comtal per sobre dels barons
els barons es reconeixen vassalls seus
el comte accepta que:
els càrrecs siguin hereditaris
els pagesos siguin serfs
estableix l’hegemonia del comtat de Barcelona per sobre dels altres
El comte de Barcelona passa a ser cap del sistema feudal català A partir del 1035 els musulmans es debiliten, es creen les taifes.
Els comtes exigeixen als reis musulmans pagar tributs (paries) per mantenir la pau
Però també es fan guerres per ocupar noves terres:
Tàrrega (1056)
Agramunt (1078)
Balaguer (1105)
Tarragona (1117)

Els regnes d’Aragó i Navarra també aprofiten per ocupar terres
Saragossa (1118)

Per altra banda els comtes catalans ocupen terres d’Occitània (del regne franc):
Comprades amb diners rebuts de les paries (Rasès i Carcassona)
Adquisició dels drets d’Albí , Nimes...
Per herència
Aportats al matrimoni per Dolça de Provança A la mort d’Alfons I els regnes d’Aragó i Navarra se separen.

A Aragó serà rei Ramir II (el monjo) que només té una filla: Peronella
Es concerta el casament entre Peronella i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.
El casament es fa l’any 1150

El casament dóna lloc a la Corona d’Aragó
És una unió dinàstica, hi ha un sol rei
Cada territori continua amb
les seves lleis,
institucions
llengua

Alfons II d’Aragó, (I de Catalunya) és el primer rei. 4.5 Repoblament i activitats econòmiques El repoblament del segle XIII es fa de forma diferent al de segles anteriors:
Les terres conquerides són repartides a nobles i ordres militars que van participar-hi
També es donen terres a ordres religioses (el Císter) per fer-hi monestirs
Pagesos que repoblen ho fan com a serfs dels senyors:
seran el pagesos de remença
estaran sotmesos als mals usos
Per repoblar ciutats (Lleida, Tortosa) es donen cartes de poblament que alliberen als habitants d’alguns mals usos.
Es funden ciutats noves: vilanova
Al Baix Ebre i a la plana de Lleida es permet als musulmans quedar-s’hi
Poden parlar la seva llengua, la religió i els costums
Se’ls dirà mudèjars o moriscs
Treballen al camp Al camp hi ha millora de les condicions de vida
Augmenta la producció degut a:
Millores tècniques
Ampliació terres de conreu (artigatges)

Productes: cereals, vinya, arbres fruiters, olivera

Augment del comerç interior
Creació de mercats i fires

Al Pirineu hi ha mines de ferro
Les ferreries treballen el ferro
Mètode de la farga catalana per la forja
Fan armes i eines
Important a la Vall Ferrera i la Vall d’Àneu La dona pagesa:
col·labora en les tasques agrícoles
cuida l’hort i l’aviram
manipula productes derivats de la ramaderia (llet, llana...)
fa les feines domèstiques
té cura dels fills
fa de dida dels fills del senyor

Renaixement urbà lligat a la millora agrícola i a l’augment del comerç
-Creixement de la ciutat:
es fan barris fora de muralla (raval)

-Catalunya i Barcelona en particular, per la seva situació geogràfica, passa a ser un mercat important de productes cap a Europa i la Mediterrània 4.1 Catalunya islàmica Any 711 entra a la Península l’exèrcit àrab invasor
Any 714 Saragossa ja està en mans dels musulmans

La majoria de poblacions:
signen tractats de submissió
es comprometen a pagar tributs

Els nobles hispanovisigots opten per:
Firmar els pactes de submissió
Fugir cap a Narbona
Refugiar-se al Pirineu

Any 732 els musulmans són vençuts pels francs a Poitiers.
Els francs ajuden a expulsar els musulmans d’una part de Catalunya i formen la Marca Hispànica dividida en comtats La frontera serà el riu Llobregat que divideix Catalunya en:
Catalunya vella: lliure de musulmans
S’estén del Llobregat cap el Nord
Dividida en comptats que depenen del rei franc
Catalunya nova:
S’estén al Sud el Llobregat
La frontera eren els rius Llobregat, Anoia i Segre
Els musulmans s’hi estan quasi 4 segles
La població es va islamitzar: llengua, religió, costums
Millores agrícoles
es creen alqueries (explotacions agrícoles)
expansió del regadiu
nous conreus Les ciutats existents augmenten població i importància: Balaguer, Tortosa, Lleida

En el segle XI Lleida i Tortosa passen a ser regnes de taifes importants

La petjada musulmana a Catalunya la podem veure en:
Castells (la suda) de Tortosa, Balaguer, Lleida
Banys àrabs
Torres de guaita
Noms de carrers i de barris Comtes i abats volen repoblar les terres:
Planes de Bages, Osona, Berguedà
Finals del segle X: Penedès i Anoia
La frontera es trasllada del Llobregat al riu Gaià

Amb població de les muntanyes.
Mètode d’aprisió: pagès ocupa el terreny i el rei li dóna títol propietat
propietaris lliures dels alous (petites parcel·les) Independència dels comtats catalans Aquesta revolució feudal va tenir 2 conseqüències:
a) Afebliment del poder comtal, per això:
Els petits nobles s’apropien de les terres dels pagesos
Converteixen els càrrecs en hereditaris
Es proclamen “barons”
b) Generalització de la servitud dels pagesos:
Perden la seva llibertat i s’encomanen al noble
Els lliuren els alous
Esdevenen serfs A l’inici la Catalunya vella era un país de pagesos lliures sota l’autoritat directa del comte.
Inicis segle XII els petits nobles volen més autoritat i cal prendre-la-hi al comte
Per protegir-se de les incursions musulmanes
Per apropiar-se de les rendes agràries
Per això s’apropien de:
castells,
terres
funcions públiques (jutjar, crear impostos, tenir exèrcit...) Restabliment de l’autoritat comtal Es redacta el codi: “Usatges de Barcelona” del segle XII que és
un dels primers codis feudals europeus
recull lleis, costum i normes que regulen la societat feudal L’expansió militar dels comtats La unió 1179 es signa el Tractat de Cazorla
entre Alfons II d’Aragó i Alfons VIII de Castella
regula l’expansió de cada regne durant la reconquesta
València, Xàtiva i Dènia per la corona d’Aragó
Múrcia per Castella L’expansió del territori Durant el segle. XII es completa la conquesta de l’actual Catalunya i Aragó
A Catalunya:
1148 Tortosa
1149 Lleida
Les garrigues i el Priorat. 1153 Siurana
A Aragó:
1171 Terol Repoblament Activitats econòmiques Primer repoblament Paral·lelament també s’independitzen els territoris occidentals de la Marca:
Comtats d’Aragó, Sobrarb i Ribagorça (formaran el regne d’Aragó)
Comtat de Navarra (formarà el regne de Navarra) Procés de feudalització
Full transcript