The Internet belongs to everyone. Let’s keep it that way.

Protect Net Neutrality
Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

La Portalada de Ripoll

No description
by

Núria Reyes

on 23 March 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of La Portalada de Ripoll

Portalada de Santa Maria de Ripoll
Fitxa tècnica
Titol:
Portalada de Santa Maria de Ripoll.
Autor:
mestre i taller anònim del Rosselló.
Cronologia:
1150-1170.
Tipologia:
relleu.
Material:
pedra sorrenca.
Estil:
romànic.
Tema:
bíblic.
Localització:
monestir de Santa Maria de Ripoll (Catalunya).
Context històric
El monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll es fundà el 879 per ordre del comte Guifré el Pelós, per ajudar a la repoblació de la vall de Ripoll. El 888 es consagrà la primera esglèsia, i el primer abat fou Radulf, fill de Guifré.
Durant el segle X es feren varies remodelacions de l'església, i el monestir va anar creixent, convertint-se en un important focus cultural gràcies al seu escriptori i la proximitat al món musulmà i mossàrab, que li va permetre disposar d'un gran número de còdex musulmans, visigots i mossàrabs.
Al llarg dels segles IX, X, XI i XII es convertí també en panteó dels comtes del Casal de Barcelona.
A principis del segle XI, sota la tutela de l'Abat Oliba, es va fer l'última consagració, augmentant-se el nombre d'edificis. Mort Oliba, el comte de Besalú, Bernat II, uní el monestir amb el de Sant Víctor de Marsella.
Tradicionalment s'ha datat la portalada en l'època de l'abat Oliba, però estudis recents l'han atribuïda al taller d'un mestre anònim del Rosselló, instal·lat a Ripoll amb posterioritat al 1151.

El claustre inferior es construí cap el 1180. La segona planta del claustre no es va fer fins el segle XVI. A partir d'aquest moment el monestir entrarà en una decadència que acabarà amb la desamortització del segle XIX i la ruïna quasi total del conjunt. A finals d'aquest segle es va restaurar gràcies a l'arquitecte Elias Ragent, deixant només com a elements originals la plana del claustre, la capçalera del temple i la portalada.
Descripció formal
La disposició que presenta la portalada de Ripoll recorda a un gran arc de triomf. Té forma rectangular amb la porta situada al mig. Aquesta està coberta per arquivoltes amb motius vegetals, geomètrics i figuratius. A més, la manca d'un timpà reforça la idea de gran arc de triomf.
Composició
La portalada es pot dividir en sis franges i un estret sòcol, on es diferencien tres registres, en els quals estan distribuïts els temes representats.
Un d'inferior situat a cada costat dels muntants de l'arc central, i emmarcat per columnes sota la cornisa que discorre en prolongació de les impostes de l'arc.
Un de central, delimitat per dues columnes situades als extrems.
Una zona superior que corona el conjunt a manera d'entaulament. Es presenta com un sol fris que abarca tota la longitud dels cossos inferiors i les arcuacions.

La decoració omple tota la superfície (horror vacui), com era característic del romànic.

La perspectiva jeràrquica s'usa en la representació de Crist, al fris superior.

L'escultura està supeditada al marc arquitectònic.
Característiques

Iconografia
Tota la iconografia de la portalada està inspirada en textos bíblics.
Models i influències
Fris superior
En el fris superior, ens apareix l'escena més important de totes: una de les escens de la visió de l'Apocalipsis de Sant Joan en el nou testament. Al centre apareix Déu en Majestat(1) beneint amb la seva mà dreta i sostenint el llibre de la llei a l'esquerra. A ambdós costats apareixen les representacions de quatre àngels adoradors(2), dos a cada costat, i immediatament després dues figures del tetramorf(3): l'àngel simbòlic de Sant Mateu a la seva dreta i l'àguila de Sant Joan que porta un volum de l'evangeli a la seva esquerra. La resta de la fraja incluint els laterals la completen les figures dels vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi(4), que miren cap al centre de l'escena on se situa el senyor. Cal dir que la resta dels personatges esculpits en la portalada inclinen els seus caps en senyal d'adoració cap a la figura central.
A la franja inferior hi trobem les altres dues figures del tetramorf(5): sant Marc (lleó) i sant Lluc (bou) situats al centre i envoltats a banda i banda pels vint-i-dos benaurats, apòstols i profetes(6) que lloen a Crist.

Fris central
En les franjes tres i quatre s'hi troben diverses escenes de l'Èxode i del llibre de Reis, inspirades possiblement en la bíblia de Ripoll. En la zona central esquerra es troben representats el cicle de vida del rei David i el rei Salomón(7) i a la zona central dreta es troba el cicle de Moisés.
Fris inferior
Al últim registre hi ha deu figures emmarcades per arcs de mig punt, en les que destaquen el rei David a l'esquerra envoltat de músics(8), i a la dreta Déu, Moisés, Aaron, un bisbe que podria ser l'Abat Oliba (simbolitzant el poder eclesiàstic) i un cavaller (simbolitzant el poder civil) i sembla representar quan el senyor li entrega la llei als líders d'Israel.
A tota la franja inferior esquerra i dreta s'hi representa la segona visió apocalíptica de Daniel(10-11).
Sòcol
En el sòcol esquerra hi ha animals fantàstics, mentre que en el sòcol de l'esquerra hi trobem els condemnats, patint pels seus pecats (els set pecats capitals).
Arquivoltes
A les arquivoltes de la porta s'hi diferencien diversos motius decoratius:
Decoració vegetal.
Signes del zodiac.
Algunes històries de Sant Pere i Sant Pau, cotinuant al brancals, convertits en columnes.
Motllures lliures.
Decoració vegetal.
Històries dels profetes Daniel i Jonàs.
Motius geomètrics.
Representats, al·legòricament, els mesos de l'any.
Al centre de l'intradós, Crist en Majestat beneint i dos àngels.


La forma de la portalada que es presenta com a un arc de triomf sense timpà, ha dut a alguns ha pensar que ha seguit els models dels antics arcs de triomf romans (arc de Tit) i per a altres qe s'ha inspirat en el petit reliquiari carolingi nomenat arc d'Eginard, que està conservat només en dibuixos.
Pel que fa a la iconografia, sembla que el model que van utilitzar és molt més clar: les il·lutracions de la Bíblia miniada de Ripoll.
Full transcript