Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

TEMA 2. LA COMPOSICIÓ

No description
by

Abel Villar Mas

on 20 March 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of TEMA 2. LA COMPOSICIÓ

En aquest cas, el color només serveix per a diferenciar els diversos objectes acolorits, sense l'intervenció de factors expressius ni de realistes.
TEMA 2. LA COMPOSICIÓ
1. LA GESTALT
La percepció
La percepció és la base del llenguatge visual. Gràcies als sentits, rebem estímuls del món exterior. Cal considerar dos components: els sentits i la cultura o experiència personal.
La teoria de la Gestalt
La psicologia de la Gestalt diu que el nostre cervell tendeix a percebre els objectes en configuracions o totalitats organitzades i fàcilment recognosciblesLa llei de la pregnància es considera la llei principal de la psicologia de la Gestalt. Aquesta llei diu que les persones, davant d'un conjunt desorganitzat d'estímuls visuals, tendim sempre a organitzar-lo, cerquem la regularitat, la claredat, la simetria
L'organització dels estímuls visuals
Segons els psicòlegs de la Gestalt, les persones tendim a agrupar els estímuls en formes organitzades i fàcilment recognoscibles. Altres lleis sobre l'organització i l'ordenació dels estímuls són:
La forma
La forma és l'aspecte
en què se'ns mostren
els elements gràfics,
i condiciona
la percepció de
qualsevol missatge.

Tipus de forma
Hi han dos tipus de formes:
-Les formes geomètriques que són construïdes amb regle i compàs.
-Les formes orgàniques que són les que no són construïdes amb regle i compàs.
La proporció
S'anomena proporció la relació que existeix entre les mesures de diferents objectes.
Es poden establir dos tipus de proporció: la natural i l'expressiva o simbòlica.
La proporció àuria
La proporció àuria o divina proporció és considera l'expressió màxima d'harmonia.
El pes visual
El pes visual és la capacitat d'atreure la mirada, de cridar l'atenció que tenen els elements gràfics i plàstics.
El pes visual depèn de les qualitats (tipus de forma, color, mesura i textura) . És per això que compondre consisteix a repartir correctament els pesos visuals per a aconseguir l'efecte desitjat.
La composició en el pla
Compondre és ordenar el pes visual dels elements gràfics i plàstics en l'espai. En el cas de la pintura, el dibuix, la fotografia, el cinema, el gravat, el disseny gràfic, etc.
El centre del rectangle és el punt de màxim equilibri. A mesura que els elements s'allunyen del centre guanyen en tensió visual. La part superior i la part dreta del rectangle són les que tenen més tensió i més pes visual.
La regla dels terços
Un dels esquemes més utilitzats per a ordenar els elements d'una composició és, juntament amb la proporció àuria, l'esquema dels terços, que consisteix a dividir horitzontalment i verticalment el rectangle en tres parts iguals.

2.Elements de la composició
Les formes planes estan
delimitades per un contorn
que és la línia que separa
qualsevol forma de l'espai
que l'envolta.
La proporció natural
En la proporció natural, la relació entre les diferents
mesures s'ajusta a la nostra experiència visual.
La proporció expressiva
En la proporció expressiva les mesures no s'ajusten a una relació natural, sinó que potencia o exagera algun element connotatiu.
El cànon
El cànon és el conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria de qualsevol creació gràfica i plàstica.

Fórmula:
Les categories del color
El color és una qualitat inseparable de la forma.
La nostra experiència visual del món no es pot deslligar de la informació que ens transmet el color dels objectes que ens envolten.
Els colors es poden agrupar en tres categories:
El color real o color dels objectes. És el color que tenen els objectes i que ens indica quines són les seves qualitats.
El color real
El color utilitari
El color simbòlic i expressiu
El color és l'element més difícil d'utilitzar en qualsevol missatge visual. Això és degut als factors que intervenen en la seva percepció: La simbologia del color i l'expressivitat del color.
El color simbòlic i expressiu
Llei de la proximitat
Llei de la semblança
Llei del tancament
Llei del contrast
Llei de la continuïtat
Llei de fons i figura
Davant d'estímuls semblants, tendim a percebre agrupats els que estan més propers.
Tendim a percebre agrupades les formes semblants.
Tendim a tancar mentalment les formes que percebem obertes i incompletes.
Tendim a percebre abans una forma que es distingeix de la resta per la seva singularitat: de forma, color, mesura, textura.
Tendim a agrupar en una mateixa figura els estímuls que tenen una continuïtat de forma.
La tendència a la millor gestalt possible fa que percebem els estímuls més fàcilment recognoscibles com una figura i que considerem la resta del camp visual com a fons.
La simbologia del color
Existeixen uns codis culturals relacionats amb el color que han anat variant al llarg del temps i que no són iguals en totes les cultures.
Com per exeple aqui diriem que el color vermell
simbolitza la atenció i la sensualitat, en canvi en altres països l'utilitzen per a esdeveniments especials i d'orgull.
L'expressivitat del color
També hi ha un ús expressiu del color, les gammes contrastades transmeten sensacions de més complexitat i excitació i les gammes harmòniques, més tranquil·litat i relaxació.
El color llum
Gràcies a la llum, les persones poden veure el món que els envolta, els objectes, les formes, els colors, etc. El sol és la principal font de llum natural.
La llum es un conjunt de ones electromagnètiques, de les que existeixen, només unes quantes són visibles per l'ull humà. El conjunt d'ones visibles s'anomena espectre visible.
Ones
Llum blanca
Si es veu al mateix temps tot l'espectre visible, es veu la llum blanca. Si només es veuen algunes de les radiacions visibles, es veu el color corresponent a la suma d'aquestes radiacions.
Utilitzant la suma de tres llums
primàries vermella, verda i blava (RGB), també es pot reconstruir la llum blanca. En la barreja de diferents llums, la mescla resultant és una llum més clara i per tant s'anomena mescla additiva.
Mescla additiva
El color pigment
El color pigment és el color de la pintura, de les tintes. Els colors primaris són el cian, el magenta i el groc (CMYK).
La mescla de color pigment s'anomena mescla subtractiva perquè el color resultant és sempre un color més fosc.
Les variables del color
El to és el mateix que el color. Cada
color diferent és un to diferent; per tant, és el mateix dir "color blau" que "to blau".
El to
La saturació és la puresa d'un color. Un color
perd puresa en barrejar-lo amb el blanc o el negre.
La saturació
El valor és la lluminositat d'un color. Els
colors més lluminosos són els que reflecteixen més llum i els menys lluminosos són els que en reflecteixen menys. Com més lluminós és un color, més pes visual té.
El valor
La textura és la qualitat tàctil dels objectes. La superfície de cada material determina un tipus de textura: suau, rugosa, aspra, tova, dura, etc.
Podem considerar dues categories de textures: les visuals i les tàctils.
La textura
Les formes geomètriques
Les formes geomètriques tendeixen a transmetre sensació de racionalitat i ordre
Exemples d'aixó en són:
LA MESURA
Les formes més grans atreuen abans la mirada que les formes més petites.
La textura
Les textures més contrastades i rugoses tendeixen a atreure més la mirada que les textures suaus i poc contrastades.
EL color
Els colors lluminosos tenen més pes visual que els colors foscos.En aquesta obra, les formes de color taronja són les que atreuen més la mirada.
La forma
Les formes orgàniques són les figures dibuixades
a mà alçada. Es poden considerar més expressives i amb més pes visual que les formes geomètriques.
Les formes orgàniques
Les formes complexes, irregulars i les que transmeten sensació d’inestabilitat tenen més pes visual. Mirant aquestes dues imatges la de la dreta atrau més la mirada pel dinamisme i la inestabilitat.
Composició i ritme en l'escultura
3. LA COMPOSICIÓ
EN EL PLA

En l'escultura cal ordenar els elements de la composició en un espai tridimensional on cal afegir una tercera dualitat: davant-darrere, o dins-fora que ve a ser el mateix
Malgrat la impossibilitat de percebre una escultura en la seva totalitat i al mateix temps, sí que podem intuir ritmes bàsics en la composició:
El ritme
El ritme visual d'una composició el determinen la repetició i l'ordenació més o menys regular d'elements visuals idèntics: línies, volums i colors. Aquest és un exemple de ritme pausat:
Tipus de composició
A partir d'esquemes compositius genèrics com la regla dels terços i la proporció àuria, els elements d'una composició es poden relacionar i ordenar d'infinites maneres. Una classificació senzilla de composicions es pot basar en formes i direccions bàsiques:
Simètriques
Basades en els eixos bàsics d'equilibri horitzontal i vertical.
Descentrades
Els elements no s'ordenen segons els eixos horitzontal-vertical.
Basades en l'horitzontal
Transmeten sensació de calma i tranquil·litat.
Basades en la vertical
Transmeten sensació visual de tensió i energia.
Basades en la diagonal
Transmeten sensació de dinamisme, caiguda o elevació.
Basades en la corba
Transmeten sensacions de moviment, acolliment i tendresa.
Basades en un polígon
La forma poligonal més tensa i que més ajuda a dirigir la mirada és el triangle.
Són composicions en què acostuma a predominar la sensació d'ordre, equilibri, harmonia, etc. Molts cops transmeten un punt de fredor i distanciament, ja que expressen un món ideal i perfecte, lluny de les imperfeccions humanes.
Ritmes compositius basats en la recta
Les composicions basades en la corba transmeten sensacions de calidesa, tendresa i emotivitat que portades a l'extrem poden ser dramàtiques, teatrals i exagerades.
Ritmes compositius basats en la corba
Els múltiples punts de vista de qualsevol construcció en l'espai és especialment evident en l'arquitectura, en què l'espai interior, el
buit
, és la veritable matèria plàstica de l'arquitecte.
Es poden establir dos grans tipus de llenguatges arquitectònics:
-Composicions basades en el llenguatge clàssic.
-Composicions basades en el llenguatge no clàssic.
La composició en l'arquitectura
S'entén per llenguatge clàssic el que té el seu origen en les formes de l'arquitectura de Grècia i Roma. El llenguatge clàssic te les característiques següents:
La simetria.
La repetició dels elements arquitectònics (finestres, pilars, etc.).
La preponderància d'un punt de vista principal de la composició.
L'ús de volums compactes i massissos.
Composicions basades en el
llenguatge clàssic
Les composicions basades en el llenguatge no clàssic tenen les característiques següents:
La asimetria.
Els diferents elements arquitectònics (portes, finestres, suports, etc.) no cal que siguin tots iguals.
La multiplicitat de punts de vista.
La descomposició dels volums de l'edifici segons les necessitats constructives.
Composicions basades en el
llenguatge no clàssic
4. La composició en l’espai
El mòdul i la xarxa
La composició modular és l'ordenació de l'espai a partir de la repetició d'un element anomenat mòdul.
El mòdul
Un mòdul és una forma que organitza un espai a partir de la seva repetició.
La xarxa modular
Una xarxa és una estructura creada per la repetició d'un mòdul.
La repetició d'elements per tal de modular l'espai és habitual en l'arquitectura tant amb una funció constructiva com amb una funció decorativa.
En el disseny industrial, la modularitat va lligada a la simplificació dels processos de fabricació i d'ús de molts productes.
La modularitat en l'espai
5. La composició modular
Full transcript