Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Tema 2. Sector Primari en l’actualitat

No description
by

sergi garcia

on 29 June 2017

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Tema 2. Sector Primari en l’actualitat

a) agricultura de subsistència (de secà)

- orientada a l’autoconsum

- es divideix el camp en tres parts: una en guaret on pasturen animals i a les altres dues es conreen

- cada any canvia: hi ha rotació i es manté la fertilitat

b) agricultura d’artiga

- es cremen i desbrossen zones de bosc per a conrear deforestació

- les cendres fan d’adob però la terra perd la fertilitat al cap de 3-4 anys

- quan la terra perd fertilitat es cremen noves terres

c) agricultura irrigada

- a la Xina i sud-est asiàtic on hi ha pluges abundants i inunden les terres

- destaca el conreu de l’arròs: la pluja permet fer dos collites d’arròs a l’any


Tema 2. El sector primari

1. Sector Primari en l’actualitat

1.1 Activitats del sector primari

- El sector primari inclou les activitats que proporcionen recursos de la natura obtenció d’aliments

- Aquestes activitats són:

- agricultura

- ramaderia

- pesca

- explotació forestal

- L’activitat més important és l’agricultura: permet alimentar gran part de la població mundial.

1.2 Situació actual del sector primari

- Només el 40% de la població activa (la que treballa) es dedica al sector primari:


aquest percentatge està disminuint a tot el món.


- La importància del sector primari canvia segons el tipus de país:

a) països desenvolupats (primer món):

- poca població activa es dedica al sector primari 1-5%
- gran productivitat per la mecanització i els avenços tècnics: noves tècniques, millors adobs...

b) països poc desenvolupats o en vies de desenvolupament

- molta població es dedica al sector primari: pot arribar al 80%
- poca productivitat: pocs recursos tecnològics i poca mecanització

2. ELS DIFERENTS TIPUS D’AGRICULTURA



- Amb el
Neolític
(fa 10.000 anys) es va iniciar l’agricultura.

- Era una
agricultura de subsistència
: per al consum propi, per alimentar-se

- Amb la Revolució Industrial (finals segle XVIII) hi ha millores tècniques i mecanització

- Aquestes millores afavoreixen:

- major producció i que hagin
excedents
que es venen al mercat

- millor alimentació: baixa la mortalitat i augmenta la població


- Això suposa el
pas d’una agricultura de subsistència a una agricultura de mercat.

aquest pas es dóna en els països desenvolupats

2.1 Característiques de l’agricultura de mercat

- Es dóna als
països desenvolupats

- orientada a la venda


-
mecanització del camp
menys mà d’obra les feines es fan més de pressa i a un cost més baix

- ús de
noves tècniques
fertilitzants, llavors d’alt rendiment, productes fitosanitaris (per prevenir malalties a les plantes), hivernacles...

-
especialització de la producció agrària
: es conrea només un producte que simplifica la feina i permet una major producció.

-
molta producció a cost baix
(molta producció amb poc esforç i barat)

- sistema d’
emmagatzematge, transport i comercialització a gran escala
: un producte arriba a qualsevol punt del
planeta de forma ràpida i a cost baix.

- requereix
molta inversió de diners
es compensa amb la molta productivitat

Agricultura de subsistència Agricultura de mercat
2.2 Agricultura en les regions poc desenvolupades

- Hi ha una
agricultura tradicional

i una
agricultura de plantació

2.2.1 Agricultura tradicional
destinada a l’autoconsum (de subsistència)

- Les
tècniques de conreu són rudimentàries
i semblants a les del Neolític.

- Es treballa amb les mans i amb
poques eines.


-
Productivitat molt baixa
: població pobre, mal alimentada i no hi han excedents.

- Hi ha de diferents tipus

AGRICULTURA
TRADICIONAL
2.2.2 Agricultura de plantació

- Introduïda per colonitzadors europeus a Amèrica, Àfrica i el sud d’Àsia

- Consisteix en grans extensions de terra amb un únic conreu: monocultiu

- Forta inversió de diners i molta mà d'obra

- El producte conreat (cafè, sucre, te...) està destinat al mercat internacional.

- Les empreses occidentals són les que es beneficien de l'agricultura de plantació

Preguntes

1- Defineix què és l'agricultura de mercat

2- Digues tres tipus d'agricultura tradicional i explica en què consisteixen

3- On es desenvolupa l'agricultura de mercat? I la tradicional?
3. ELS PAISATGES AGRÍCOLES

- El paisatge agrari és el paisatge natural modificat per les activitats del sector primari (agricultura i ramaderia).

- El paisatge agrari es caracteritza per les parcel·les, els sistemes de conreu i les varietats de conreus.

3.1 Les parcel·les

- Una parcel·la és un tros de terra i
segons com són els límits
distingim dos tipus de parcel·la:

a) camps oberts (openfield):
sense tanques, poca extensió i de forma regular

b) camps closos (bocage):
envoltats per murs de pedra o tanques i són relativament grans i irregulars

camps oberts (openfield)
camps tancats (bocage)
3.2 Els sistemes de conreu

1-
Segons l’aprofitament del sòl
, l’agricultura pot ser intensiva o extensiva:

a) agricultura intensiva:

- a zones poblades on el terreny és escàs.

- gran productivitat en un espai reduït: alt rendiment de la terra

- molta inversió en adobs i llavors seleccionades: tècniques de conreu modernes


b) agricultura extensiva

- a zones poc poblades on el terreny és abundant

- poca mà d’obra i molta maquinària.

- productivitat elevada.

- no hi ha adobs i es practica el guaret.

2-
Segons l’ús de l’aigua
pot ser de regadiu o de secà

a) conreus de regadiu:
l’aigua s’extreu del subsòl, pantans o rius i per mitjà de canals i sèquies es condueix al camp.

és un sistema de reg artificial fruiters, verdura, arrossars


b) conreus de secà:
ús de l’aigua de la pluja cereals, vinya, olivera i fruita seca


3.3 Les varietats de conreus

a) monoconreu
: l’espai agrari està especialitzat en un únic producte. Parcel·les grans

b) policonreu
: es conreen espècies diferents. Parcel·les petites


fruita i verdura






cereals
agricultura intensiva





agricultura extensiva
agricultura de regadiu







agricultura de secà
monoconreu
policonreu
4. LA RAMADERIA

4.1 La ramaderia en l’actualitat

- Ramaderia és una activitat econòmica que
consisteix a criar animals
per:

a) aprofitar els productes
que donen com la carn, llet, ous, cuir, llana o mel

b) aprofitar la seva força de treball

c) la seva
reproducció
i després vendre’ls

- El tipus d’animal més nombrós és el
bestiar boví, oví, porcí i aviari.

- En segon terme trobem el bestiar cabrú i equí, l’apicultura (cria d’abelles) i la cunicultura (cria de conills).

Ramaderia tradicional i ramaderia ecològica

-En els últims anys, als països desenvolupats ha sorgit la ramaderia ecològica, molt més respectuosa amb el medi ambient que no pas la ramaderia tradicional.

- A la ramaderia tradicional:


a)
ús de
fertilitzants i pesticides en els conreus farratgers
(per alimentar el bestiar) que contaminen l’aigua, l’atmosfera i la terra.


b)
per augmentar la producció s'apliquen
antibiòtics i hormones als animals
per a què no es posin malalts i
engreixin més ràpids:
això pot ser perjudicial per a les persones.


c)

desforestació de boscos
per tenir més prats que serveixin per alimentar el bestiar

- Aquests tres aspectes no es donen a la ramaderia ecològica. Per tant, se suposa que és més saludable per a les persones, però els productes són més cars.

4.2 Ramaderia sedentària, nòmada i transhumant


Ramaderia sedentària

- la més estesa al món

- el
bestiar no es mou per alimentar-se
: té pastures a prop o bé s’alimenta amb pinso.


Ramaderia nòmada

- el
bestiar es mou constantment
per a buscar pastures juntament amb els pastors.

- es dóna on no hi ha agricultura per les condicions climàtiques (molta calor o molt de fred)


Ramaderia transhumant

- el
bestiar es mou de forma estacional:
a l’hivern baixa a les valls, i a l’estiu puja a les muntanyes

4.3 Ramaderia extensiva i intensiva

Ramaderia extensiva
en països desenvolupats i no desenvolupats

- es dóna en grans explotacions on
el bestiar es mou
i s’alimenta de
pastures naturals
: no està estabulat

- necessita
poca inversió econòmica
però té
productivitat baixa

- destaca el bestiar
boví, porcí, oví i cabrú

- Els animals
s’engreixen de forma natural







Ramaderia intensiva ( o industrial)
en països desenvolupats

- es dóna en petites explotacions especialitzades en una espècie:
molts animals en un espai reduït

- el
bestiar està estabulat
(tancat en estables) i s’alimenta de pinso
o bé està semiestabulat
ja que, a part de pinso, també menja pastures naturals i plantes farratgeres.

- es
busca la major producció en el mínim temps possible
: s’engreixen els animals trencant el ritme natural.

- els pinsos i hormones són especials per afavorir un
engreix ràpid

-
molta producció
, però genera problemes mediambientals i estrès als animals.

- destaca el bestiar
boví i aviari


ramaderia intensiva
ramaderia extensiva
Preguntes

1- Quines diferències hi ha entre la ramaderia tradicional i la ramaderia ecològica?

2- Què creus que és més barat al mercat: carn provinent de la ramaderia tradicional o la carn ecològica? Per què?

3- Què implica la ramaderia transhumant?

4- Quines característiques té la ramaderia intensiva?
5. LA PESCA

- És l’activitat econòmica basada en l’
aprofitament dels recursos animals
que ofereixen els mars, rius o llacs.

5.1 La pesca en l’actualitat

- Segons el lloc on es fan les captures i les tècniques utilitzades hi ha
tres tipus de pesca
:

a) la pesca artesana

-
molt a prop de la costa
i amb estris senzills i petites embarcacions.
- principalment per l’
autoconsum
i en
països poc desenvolupats
.

b) pesca costanera

- vaixells petits o mitjans que pesquen
prop de la costa
.
- sortides que no superen un dia i tenen instal·lacions per a conservar les captures.
- les
captures es venen a la llotja.

c) pesca d’altura

-
vaixells més grans
que surten a
alta mar
( lluny de la costa).
- estan
al mar diverses setmanes o mesos
.
- porten
radars
(detecta banc de peixos) i
sonars
(mesura aquests bancs).

5.2 Principals zones pesqueres

- Els
caladors
són els llocs on la pesca és més abundant.

- Aquests caladors es troben:

a) en zones
on la plataforma continental és extensa
: aigües poc profundes amb molt de plàncton.

b) en zones de
contacte entre corrents marins fred i càlids
: es concentren peixos d’aigua càlida i freda.

c) en zones costaneres a
prop de la desembocadura de rius.

pesca artesana



pesca costanera
pesca d'altura
Full transcript