Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

3. Història del jazz

3. Història del jazz
by

ferran caneti

on 1 February 2012

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of 3. Història del jazz

L’estil New Orleans El New Orleans va agradar molt als blancs, que la copiaren i la començaren a fer seva amb el nom de Dixieland. L’estil Chicago: anys 20 L'estil Chicago és l’evolució del New Orleans:
–Els temes comencen a ser una successió
de solos
– Estructures harmòniques més refinades
– Línias melòdiques més definides. Louis Armstrong Sonoritat expressiva i amb vibrato, però...
sense caure en la sensibleria.
Valoració del silenci.
Creació de l'scat. • La capital del jazz és New York amb clubs de
jazz tan importants com el Cotton Club.
• La principal funció del jazz és ser música de
ball, comercial i d'entreteniment.
• La formació musical de moda és la big band. Les orquestres negres més importants són la de
Count Basie (molta importància de la secció
rítmica, del swing i dels riffs de vent[repeticions que fan alguns instruments d'unes poques notes] ) i la deDuke Ellington (grans solos improvisats sobre
estructures pensades i complexes). El swing Els anys 40 van actuar com a punt
d’inflexió perquè el jazz agafés nous camins i prengués noves formes.

• Al tipus de música que es va produir durant l’època se la va anomenar Bebop,
i els seus dos màxims exponents van ser Charlie Parker i Dizzy Gillespie.

• Aquest estil va ser forjat sobretot al mític barri de Harlem a Nova York, el
bressol del jazz. Concretament al club Minton’s Playhouse. Característiques
del Be-bop Deixa de banda la regularitat de fons de la bateria i es converteix en
un instrument autònom dins del conjunt: això fa que el be-bop sigui
només per escoltar i no per ballar. Els instruments toquen les frases a una velocitat tant ràpida que
s’elimina qualsevol comparació amb la veu humana. Gran habilitat
tècnica dels intèrprets. Improvisacions emmarcades pel tema principal presentat a l’uníson
a l’inici i final de la peça generalment tocat per trompeta i saxòfon Charlie Parker Sobreanomenat Bird, està considerat com el millor saxofonista de la història, sent una de les figures claus en l'evolució del jazz i un dels seus artistes més llegendaris i admirats. Dizzy Gillespiel Trompetista i cantant, en els seus
primers anys de trajectòria musical va
treballar amb grans bandes amb qui
gravà grans temes de l’història del
jazz.
• Amb l’amistat que va néixer entre ell i Parker es va crear el Be-bop EL COOL Després del bebop van anar apareixent durant la dècada dels cinquanta
diversos estils de jazz modern que es caracteritzaven per agafar un o
més elements del bebop, com la improvisació o la instrumentació. El cool està caracteritzat per una sonoritat tranquil·la i gens agressiva,
tímbricament i harmònicament molt complexa i que utilitza formes
procedents de la música clàssica europea. Es va iniciar amb Miles Davis i Bill Evans El Jazz no aconsegueix recuperar l’èxit aconseguit
en èpoques anteriors. El Jazz en general decau cada cop més. Apareix la Bossa Nova, una barreja de Cool
i Samba brasilera. Als anys 70 el Jazz s’apropa al Rock: Miles Davis
crea el Jazz Fusió. Free jazz Als anys 60, Ornette Coleman va ser
considerat el profeta del Free Jazz i
John Coltrane, el seu primer deixeble. Abandonament de qualsevol
estructura d’arranjament, donant un
impuls totalment lliure a l’experiència
de la música. Fusió A la dècada dels 70 neix el jazz fusió. És
una barreja de la improvisació del jazz amb
la energia i nous ritmes de la música Rock.
En realitat és el gènere musical que abasta
la combinació de jazz amb qualsevol altre
estil (Funk, R&B, World Music...) L’aportació provinent del rock va ser menys
reeixida que la provinent del jazz Anys 80 i 90 La música va evolucionant i a la vegada
retorna a les arrels. Als 90, el panorama musical és tan ampli
que no es poden separar en estils. Hi ha
molt músics que fan jazz clàssic i d’altres
que el mesclen amb House i música
electrònica. Ornette Coleman Va ser molt criticat pels
sectors més conservadors al
crear el Free Jazz.
• El seu nou estil era lliure,
trencant motlles harmònics i el
concepte de melodia. Miles Davis La seva dilatada carrera de més de
50 anys es caracteritza per la
seva constant evolució i cerca de
nous camins artístics.
• Davis participa en el Bebop, en el
Cool, en el Hardbop, en
l'avantguarda en el jazz modal i en
la fusió amb el Rock.
• El so de la seva trompeta és absolutament característic John Coltrane Saxofonista i compositor de
Jazz, és un músic molt
influent en la història del
jazz.
• Es caracteritza per una
constant creativitat
sempre dintre de
l’avantguardisme. Wynton Marsalis (1961) Trompetista, compositor i
arranjador de Jazz, amb molt
impacte mediàtic.
• Model del neoclassicisme del
Jazz, amb un estil clàssic i
impecable al Swing NOTA:
L'scat és una improvisació vocal amb paraules o sílabes sense sentit. La veu és com un instrument més (dubi-dubi-da;) http://il.youtube.com/watch?v=jCdWvCblaW8 Pèrdua d’audiència a causa del sorgiment del Pop i
la música comercial. Grans intèrprets: http://il.youtube.com/watch?v=a2LFVWBmoiw
Full transcript