Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

(English) LA ENTREVISTA COMO SITUACIÓN COMUNICATIVA PARA LA CO-CONSTRUCCIÓN DE NARRACIONES IDENTITARIAS

No description
by

Angélica Herrera

on 14 July 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of (English) LA ENTREVISTA COMO SITUACIÓN COMUNICATIVA PARA LA CO-CONSTRUCCIÓN DE NARRACIONES IDENTITARIAS

Exemplum
Narrative
Notes
1. Aims
We analyse narrative interviews in order to account of linguistic and especially rhetorical resources used to
configure the identity, using two methods:
a) the pragmatic aspect of narrative research interviewing, as a communicative interactioni.e., the perfomative and positioning aspects of the narrative situation (EI)


5. Rhetoric uses of narratives
ÍNDEX
1. Context
2. Aims
3.Research Interview
4.Communication model of autobiographical research interview
5.
Rhetoric uses of narratives
6. Conclusion


Rhetorical strategies in oral identity narratives of women victims of forced displacement in Colombia
COMMUNICATION MODEL OF
AUTOBIOGRAPHICAL
RESEARCH INTERVIEWING
Narrative argumentation
[“Embedded orientation, in turn, affords the possibility for assessing the complex causes of difficult historical events —causes that people are hesitant to discuss directly” The plot point is the reflection of the ethical character about a deliberate act of discrimination, which is reproduced in indirect speech
Research Interview
Interview as an interactive negotiation of the story’s meaning and social purpose in the act of narrating offers another perspective on the understanding of “doing identi.
Dialogical, meaning is contextual and constructed.
Narratives can promote agency and gives voice to victims
Strategies of corroborating: Direct speech as an effective and economical means to provide evidence and to ensure the involvement of the listener
Narrative
Interv:
No, look, it's that
one
arrives
to ask for a job
, isn't it?, then, They asked: "and why did you come here?, from where did you come?," then, for example; I am hones, I say: “ 'Ah! Look, what happens is that we are displaced people, we are honest people", and with the fact of being displaced then they reject us, in other words, the displaced people in the context that we are, the displaced people represents crime, poor people, people very repulsive, people, yes? not working, while, on contrary, [the truth is] the displaced people have been turned out of their place, cause they are workers, Would you see? (10: 18-24).

Mirada Dialógica
“Los narradores hacen más que presuponer voces para sus personajes. Los narradores se posicionan, o hacen de ventrilocuos, con respecto a estas voces” la narradora se posiciona como víctima de la hostilidad de una parte de su familia (en D. indirecto). La voz de la narradora, en cambio, se representa como discurso directo “Entonces digo: "Puedo salir adelante y demostrarles a ellos, que a pesar de todo lo que me ha pasado, puedo ser alguien en la vida",

Anecdote
Final Reflection
The analysis of the structural components of the narrative can be explained not only as understanding the narration as isolated text but offering a broader interpretation in relation to the local context of interview and the macro-cultural context.
The rhetorical purpose of the speaker in the conversational flow is to generate a moral reflection, persuade the listener so that she aligns with her point of view.

Meaning is contextual and constructed/ negotiated in interviews
This variety of discursive resources demonstrate the rhetorical aim of the accounts whose ultimate purpose is to validate their claims for help in the fateful situation in which women must rebuild their life projects.
3. EL ZAMBRANA
Valladolid, Espanya
Horaris
:

de 8:00 a 23:00
Classes i tallers:
A classe assisteixen només els joves que estan en edat d'estudis obligatoris i els que desitgen continuar estudiant. També participen en diferents tallers educatius com el de manualitats, jardineria, informática...

Temps lliure
Personal
A l'estiu poden fer barbacoes i banyar-se a la piscina.
Educadors, un llicenciat en dret, tres psicòlegs, treballadors socials, un pedagog, servei de neteja i de cuina. Un jutge de menors i un metge van a visitar el centre cada setmana.
El centre està dividit en diferents unitats, separades per edat i sexe
Els 60 nois estan separats de les 7 noies entre els14 i 18 anys i se solen barrejar en les activitats.
Permisos
Se'ls dóna una propina de 6 euros a la setmana i se'ls concedeixen permisos de sortida.
Instal·lacions
A les habitacions només hi ha una taula i lliteres, i tenen una finestra d'ull de bou.
Delictes
-Robatoris
-Violència intrafamiliar
Familíes de baix nivell educatiu
És aconseguir que quan els menors surtin del centre no tornin a delinquir, i que siguin responsables de la seva pròpia conducta i que desenvolupin una sèrie d'habilitats que els permetin reaccionar a les situacions que no els agraden de forma no violenta.

Objectius del centre:
4. CENTRES DE PROTECCIÓ DE MENORS
Què són?
Per a què serveixen?
Quin és el perfil dels menors atesos?
TIPUS DE CENTRES DE PROTECCIÓ
ELS PROGRAMES QUE DESENVOLUPEN EN ELS CENTRES
DE PROTECCIÓ DE MENORS
Què són?
Característiques
EL PROGRAMA + 18. L'ATENCIÓ DAVANT LA MAJORIA D'EDAT
Per a què serveix?
Quan es posa en marxa?
5. EL PEDRENYAL
Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental, Barcelona)
20 places per nois entre 12 i 18 anys.
Escolarització compartida (UEC).
Tenen un hort i un “mini zoo” on fan projectes per demostrar la seva capacitat de rehabilitació.
Nois més grans (16-18) fan projectes laborals a l’aula-taller.
1 aula amb 8 ordinadors amb accés a Internet.
Aquest centre de menors, òbviament amb un personal, consta de:
- Equip de direcció
- Administratiu/va
- 3 educadors i 13 educadores socials, dos caps de torn i un psicòleg.
- Un assistent social (per les famílies)
- Dona de casa i una que va a netejar.
- Una empresa externa.

Habitació d’alguns interns
6. ENTREVISTA AL DIRECTOR DEL PEDRENYAL
Aquesta entrevista ha estat realitzada amb el propòsit de conèixer més el desenvolupament dels joves internats.
7. ENQUESTES
A continuació, us mostrarem els resultats que hem obtingut fent un formulari a joves entre 12 i 15 anys del nostre centre, Institut Reguissol.

Aquestes enquestes han estat elaborades amb el propòsit de saber les diferents opinions dels adolescents, la informació que tenien sobre el diferents tipus de centres de reforma i protecció, i el que pensen sobre els joves que estan a dins d’un centre de reforma juvenil.
CONCLUSIÓ
La gent que està més informada, solen pensar que els centres de reforma juvenil si que serveixen i els que no saben gaire sobre el tema, pocs pensen que si que serveixen.
Tots els joves haurien d’estar informats de les diferents situacions que es poden arribar a tenir a la vida i també, haurien de comparar la vida en un centre i la vida en llibertat.
8. CONCLUSIÓ DEL TREBALL
Gràcies a la informació obtinguda en aquest treball, hem pogut saber que els centres de menors no són llocs en els que hi estiguin persones únicament delinqüents, sinó que una persona amb problemes per part de la família o amics irremeiables també pot ser perfectament enviada allà o estar sota tutel·la d’un professional.
Tots els nois i noies que estan en centres, necessiten molta ajuda perquè ells mateixos no poden seguir endavant sense ningú que els recolzi.


Prof. Dra. Yudi Herrera.
Universidad de La Serena.
Chile

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Són establiments on s'acolleix a menors que es troben en una situació que els perjudica o de desprotecció.
S'atenen a menors per canviar la manera en la que es comporten i alhora tracten a les families dels menors perque sapiguen com comportar-se amb ells.
Majoritariament són adolescents i joves d'ambdós sexes, menors procedents de la immigració i menors amb una problemàtica que requereix una atenció especial.
Hi han dos tipus de centres de protecció:
Les cases: són habitatges que tenen els patrons familiars més comuns.
Les residencies: les persones acollides resideixen juntes, i comparteixen els espais comuns.
Són instruments tècnics per a oriantar l'acció dels centres .
1. En un mateix centre es poden desenvolupar diferents programes.
2. Els programes reflecteixen respostes colectives, no individuals.
3. Els programes que és reflecteixen són el resultat de les necessitats que tenen.
Per els joves que han complit els 18 anys pero que encara necessiten el suport i acompanyament per completar les seves possibilitats de vida autònoma.
Ja desde el centre s'orienta a les persones per aquest programa i temps abans es prepara a les persones per poguer assolir la seva vida
Rhetorical strategies in oral identity narratives of women victims of forced displacement in Colombia
No tots els centres de menors de protecció tenen el mateix procediment.
Podem treure'n conclusions a partir de les següents confessions de joves que han estat en diferents centres d'Espanya.
Que hi ha centres de menors de protecció que no els tracten com haurien de ser tarctats.
Tipus
Els programes d’Acollida Immediata
Els programes dedicats a l'Atenció Residencial Bàsica
Els Programes Específics d'Atenció a la Diversitat
Programes Complementaris o de suport a l'acolliment residencial
*Respecto del mundo historiado

Narratives as rhetorical devices due to their properties to confer factuality to speech, introducing narratives as evidence that possesses the unquestionable nature of "personal testimony".
Andrews (2012) lets us to think in a strategic use of narratives, which we can find suitable for the case of displaced women. Andrews sustain that narratives bridge gap between self and others: “Articulating experience of marginalisation into a public narrative form can contribute to building of a group consciousness; recognition of self in stories of others; ‘I am not alone’.”(2012: 6).
Our interviewee uses a generic narrative (cause she presents their individual experience as typical of the group of displaced people), as a conclusive argument to strengthen his complaint against the discrimination
• Stories are told in interviews spontaneously and when they are elicited; sometimes when they are elicited they are not told
• Stories DO something; they have a purpose
• Stories are almost always subjectively true
• Stories are always in relation to other stories
– Micro/macro narratives
– Counter-narratives

Narratives in interviews
Exemplum and anecdote narratives as discursive forms used for rhetorical purposes
A story functions as exemplum when an event is used as evidence for a claim. The exemplum is employed by narrators to bring attention to moral points and support their moral positions.
The next narrative achieves a clear exemplary function, which provides evidence of an argument founded in this case particularly in a personal testimony. Story dramatically evaluates stigmatizing attitudes faced by displaced persons in places of arrival.
Entr.: How do they perceive displaced people?, What do they think who they are?
Interviewee:
eh! ..., a plague of rages, a disease, sure!, because I heard a lady saying, I'm going to buy a house in Soacha, Soacha Compartir, this is a neighborhood that is close, here in Bogota, and then she said that no, that she didn’t buy it because, because there were many displaced people and that was a risk, that is, imagine, "a danger", if we are human beings just like them!, by the mere fact of having been, having leave one, his land to arrive to a city, it is not for they were…, — How do you say that word? —, stigmatizing us, that is, that you're a bad thing, that you are not good. I feel like this, as if you are here [as a displaced people who arrive to Bogotá/the city ], it is because you are bad, because I steal, because I kill, because [they think] you are guerrilla, because well, that of thousand ways

• When a speaker acts out a story, as if to give his audience the opportunity to experience the event and his evaluation of it, he may be said to be giving a performance.
van Dijk (1993) noted that in his narratives with regard to racism complicated action (according to the structural labovian model) was smaller with respect to the evaluation.
This instrumental use of the anecdote here, involves an implicit evaluation, dramatizes the narrative, as well as promotes listener involvement, inviting him to participate in the world's history and, therefore, to align with the positioning of the narrator. The culmination of the plot in this genre, according to Plum, is in the highly emotional reaction to the incident narrated.

Methodological Challenges
Vulnerabilities and Risks

Context
The armed conflict prevailing in Colombia during more than 50 years has produced terrible effects mainly in people from countryside who are in the middle of this conflict. In this context, the principal forms of violence against the women and Colombian girls, besides murders and executions are: the sexual violence; confinement, threats and assaults between (among) others.
Depperman, Hoene (2010)
This rhetorical display serves the purpose of accomplishing an identity work associated with the search for a positive social identity, which promotes ties of trust and solidarity within the victims of the affliction of the displacement
Positioning Analysis
Level 1:
Positioning characters in the story (referential plane of what the talk is about) --- (characters can be ‘I’ and ‘you’)
Level 2:
Positioning myself as speaker vis-à-vis my interlocutors
Level 3:
Positioning myself vis-à-vis myself --- drawing up a position vis-à-vis dominant discourses (master narratives)
Full transcript