Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

L'esport adaptat i els jocs paralímpics

No description
by

Gloria Lasala Fortea

on 10 November 2012

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of L'esport adaptat i els jocs paralímpics

Gloria Lasala Fortea
Sara Delgado Tomàs
4t ESO C (curs 2012/2013)
La Salle Mollerussa
Educació Física JOCS PARALIÍMPICS CONEIXEMENTS TASCA 1 FENOMEN PARALÍMPIC TASCA 2 MODALITATS ESPORTIVES TASCA 3 INTERPRETEM IMATGES TASCA 4 VALORACIÓ DEL VÍDEO TASCA 5 CONCLUSIONS Les conclusions que hem tret han sigut:
Aquestes persones que pateixen discapacitats físiques, han tingut que lluitar molt per poder arribar on són.
Sabem que ho han tingut difícil i que l’esforç que han fet és molt gran, segurament han tingut que patir molt per poder arribar on han arribat, i creiem que es mereixen un premi per aquest esforç tan gran que han fet, perquè són persones amb alguna dificultat però continuen sent persones.
Pensem que veure aquestes persones poder fer això dóna molts ànims per poder resoldre els nostres problemes, tot i que els nostres problemes seran normalment inferiors al esforç que hauran fet ells. 1. Cal tenir en compte que ja que aquestes persones estan
associades a factors físics, psíquics, rendiment esportiu,
socioeconòmics, étnico-culturals, etc, s’ha de fer una classificació
orientativa sobre les diferents persones que fan esport, d’acord
amb els factors associats que representen, i fan que l’esport
satisfici a grups de població heterogènia, amb necessitats
especials, en les seves dues perspectives principals que són
l’esport adaptat i l’esport inclusiu 2."Mens sana in corpore sano" vol dir ment sana en un cos sa. Aquesta frase és del poeta romà anomenat Juvenal i encara s’utilitza per referir-se a l'exercici físic com a font de salut i recomanar-lo, per recordar la relació entre la ment i el cos i que tots dos cal mantenir-los actius, indistintament de l'edat i les condicions físiques, psíquiques i socials de les persones. 3. La pràctica de l'esport contribueix en certs nivells a l'augment del benestar de les persones:

*A NIVELL FÍSIC: treballa la musculatura, aparell respiratori, sistema nerviós, cardiovascular, motor.

*A NIVELL EMOCIONAL: alliberament de tensions, relaxació, capacitat d'esforç, de superació i independència...

*A NIVELL SOCIAL: participació en la comunitat, fomentant la normalització i la integració social.

*A NIVELL DE TRANSMISSIÓ DE VALORS: la pràctica esportiva incorpora valors fonamentals per a l'educació de la persona, l'esforç, el treball...l ACELL: Associació Catalana d’Esport i Lleure per a persones amb disminució psíquica
Actualment, la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics té un llistat de 118 entitats actives (clubs federats i entitats adherides) i 4.000 llicències esportives (que s’incrementen fins a 4.600 si s’inclouen les persones inscrites a les activitats puntuals que realitza la Federació, és a dir, comptant les de lleure, Jocs i altres). AREMI: L'Associació de Rehabilitació del Minusvàlid és una entitat sense ànim de lucre, declarada d'Utilitat Pública el 2 d'octubre de 1981. ASPID: ASPID desenvolupa diferents programes i serveis amb l'objectiu últim d'impulsar el benestar i millorar la qualitat de vida d'aquestes persones. Creu Roja de Lleida:  La Creu Roja desenvolupa projectes per promoure l’autonomia de les persones amb discapacitat, a més de la seva participació en l’entorn comunitari i en activitats d’oci. Entre d’altres serveis, ofereix un servei de bany adaptat a les platges. TENNIS AMB CADIRA DE RODES El tennis amb cadira de rodes va ser fundat el 1976 quan en Brad Parks va copejar per primer cop una pilota de tennis des d'una cadira de rodes i es va adonar del potencial d'aquest nou esport. Pot ser jugat en qualsevol pista de tennis normal, sense modificacions en la mida de la pista o la mida de les raquetes i pilotes. Normes i regles principals - La pilota pot donar dos bots abans de que el jugador la copegi.
El primer bot ha d'entrar dins el camp, el segon pot ser a qualsevol part del camp -La cadira forma part del jugador, per tant que si la pilota toca la cadira abans de botar serà punt pel contrari. -En el saque, serà falta si alguna part de la cadira toca la línea de fons abans del copeig. - El jugador en cap moment pot aixecar-se de la cadira per copejar la pilota. Pels jugadors que s'impulsen amb el peu, sol se'ls permtrà utilitzar-lo per avançar cap a la pilota i mai en el moment de copejar o de sacar.
Es cometrà falta si alguna extremitat inferior participa voluntàriament en modificar la situació de la cadira o el copeig. -En el saque sol es permetrà un lleu impuls a la cadira previ al cop 1. DESCRIPCIÓ DETALLADA DE LA IMATGE La imatge és una instantània dels jocs paralímpics en la qual es veuen tres noies que fan natació del mateix país, Gran Bretanya.
Totes es veuen molt emocionades, eufòriques i estan cridant. Una d'elles, li falta una cama, i les altres possiblement tenen algun síndrome o els falta algun membre inferior, però no es veu. Segurament estan així per la classificació en la que han quedat. LA NATACIÓ PARALÍMPICA La natació és un esport consistent en el desplaçament d'una persona a l'aigua, sense que aquesta toqui a terra
No obstant això, la natació com a esport va començar a principis del segle XIX a Gran Bretanya, amb la National Swimming Society de Londres, fundada el 1837. El primer campió mundial va ser Tom Morris, qui va guanyar una cursa d'una milla al Tàmesi el 1869. Cap a finals del segle XIX la natació de competició s'estava establint també a Austràlia i Nova Zelanda i diversos països europeus havien creat ja federacions. Normes i regles principals - Quan s'estimi oportú, l'entrenador podrà tocar als nedadors per avisar quan han de prendre part en els relleus. Serà responsabilitat del nedador o l'entrenador, el que els relleus es duguin a terme sense fer trampes. No s'han d'utilitzar les instruccions verbals. 1. DESCRIPCIÓ DETALLADA DE LA IMATGE He triat aquesta imatge, perquè es veu el valor que ha tingut aquesta persona enfrontant-se amb aquestes dificulltats i ademès el comanyerisme, per que tenen que portar a una persona que els guii, crec que es una imatge on és podria dir la frase de: "SI VOLS POTS" - Els nedadors invidents poden participar en competicions integrades amb els seus companys vidents, i podran intentar Rècords Mundials, sempre que la competició estigui autoritzada pel seu Organisme Nacional d'Esports i sota la direcció d'oficials acreditats. - Els requisits mínims per a un equip de relleus, són l'existència d'un nedador de la categoria B1, més un de la categoria B2, o dues de la categoria B1. - Cada equip de relleus té l'opció de competir en un o dos carrers. Si no s'indica quines són les preferències en el moment de la inscripció, a l'equip li serà assignada només un carrer. L'he triat perquè m'agrada l'emoció que experimenten, es senten iguals que els demés, sense cap exclusió social i suposo que es superen a ells mateixos en aquestes competicions, tenen molta força de voluntat i un esperit lluitador. D'aquesta imatge es desprèn superació, eufòria, alegria, companyerisme, competitivitat... 2. MOTIU PEL QUAL L'HE TRIAT 3. VALOR HUMÀ QUE ÉS DESPRÈN Personalment, no m'agradaria trobar-me en la situació en que es troben, ni ells mateixos, però admiro i respecto les persones que com ells ho continuen intentant tot i les dificultats i al final, potser després de moltes hores, aconsegueixen el seu objectiu. Crec que la seva actitud és un model a seguir, ser exigents fins al punt on puguem i superar-nos dins el possible. 4. COMENTARI PERSONAL I CRÍTIC (Sara Delgado) He triat aquesta imatge, perquè podem observar una noia, amb dificultats de la vista, competint als jocs olímpics, s'havem que no es cega gracies a que porta una venda als ulls i podem determinar que encara te una mica de visivilitat, per això se li tapen els ulls. 2. MOTIU PEL QUAL L'HE TRIAT 1.Quina rellevància té el Dr. Guttman en l'esport paralímpic? Qui fou, què feia, quina era la seva inquietud.
El Dr. Ludwig Guttmam , era neuròleg i neurocirugià alemany, d’origen jueu. Va treball en diferents hospitals, curant els malalts. La seva inquietud era millorar la vida del pacient de guerra.

2.Quin paper té la 2a Guerra Mundial dins l'esport per a discapacitats?
A la segona Guerra Mundial va haver-hi molts malalts, llavors el Dr. Ludwig Guttmann, volia millorar la vida del pacient proporcionant-li una vida més normal, que les persones estiguessin relacionades amb la societat.

3.Quins foren els 4 primers esports adaptats que es van practicar i sobre quins anys? Acompanya la resposta d'imatges.
El 1944, es va començar a racticar els dards i el billar i aquell mateix any també es va començar a practicar el polo sobre rodes com un esport de competència pels discapacitats. El 1946, el polo va ser desplaçat en la seva preferència pel bàsquet sobre cadira de rodes.

4.S'han disputat sempre els Jocs Paralímpics a la mateixa seu on s'han celebrat els JJOO? resposta a l'article de la Revista Apunts que trobareu a la introducció.
Des de les Olimpíades de Roma el 1960, es van alternar els Jocs Olímpicsamb els Jocs Paralímpics, a vegades a la mateixa ciutat organitzadora i, d'al-tres, en una ciutat del mateix país, com en el cas d'Alemanya el 1972 o delCanadà el 1976.

5.Quin és el símbol paralímpic? Cerca el nom i la imatge de 3 mascotes paralímpiques de les darreres Paraolimpíades disputades.



6. Saps què és l'Institut Guttman? Fes una recerca d'informació.
És un hospital pel tractament medicoquirúrgic i la rehabilitació integral de les persones amb lesió medul•lar, dany cerebral adquirit o una altra gran discapacitat d’origen neurològic.

7.Quina importància té la localitat d'Estoke Mandeville en el fenòmen paralímpic?
En l’hospital d’aquest poble (Estoke Mandeville, a Alesbury, Buckinhamshire, Anglaterra), el dr. Guttman va tenir la idea d’iniciar-hi uns jocs esportius interns, en coincidència amb la data en què s’inauguraven els Jocs Olímpics de Londres, el 28 de juliol de 1948. Aquest esdeveniment va tenir gran repercussió i, aviat, els jocs que van començar a celebrar-se anualment, van créixer en notorietat i participació; fins que en 1952 es van celebrar per vegada primera amb caràcter internacional. Aquests jocs van ser la inspiració pels Jocs Paralímpics.
3. VALOR HUMÀ QUE ÉS DESPRÈN Aquesta imatge desprèn companyerisme i l'esforç de la persona per poder aconseguir el seu propòsit 4. COMENTARI PERSONAL I CRÍTIC En aquesta imatge he observat que tenir companys és bo ja que poden ajudar a acoseguir el teu propòsit, tot i que no cal que sigui a nivell Olímpic (Gloria Lasala) *Explicació de l'espot publicitari o audiovisual
L’esport que anuncia és l’atletisme per discapacitats, en aquest cas les carreres. Aquest és un gènere en el qual hi poden participar moltes categories ja que és possible realitzar-lo en diferents casos de minusvàlids, des de cecs, persones que els hi falta una cama o les dues, amb cadira de rodes, que els falta algun braç...
*Què vol transmetre?
Vol transmetre l’esperit de les persones que com ell han superat les dificultats i acaben triomfant.
*Quina és la vostra valoració personal (dels dos del grup).
En el procés del vídeo ens ensenya des dels records més pròxims fins al moment en el que va tenir l’accident i va perdre la cama, finalment l’èxit i la seva superació. Tot i ser una competició d’atletisme, corre sol a la pista, per això pensem que representa que el repte ha estat més per ell mateix que al moment de la cursa. Creiem que tot i caure durant la vida, després d’enfonsar-nos ens hem de saber aixecar.
Full transcript