Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

HACLEC · Escola i llengua

Assignatura 17215 · Departament de Filologia Catalana UA · Grau de Mestre d'Educació Infantil
by

Dari Escandell

on 24 January 2018

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of HACLEC · Escola i llengua

Calaix de pràctiques
el subjecte que aprén
Pràctica
en grup
Instruccions
Pràctica
Pràctica
individual
en grup
Bibliografia bàsica
Altres pràctiques
Relació de la situació sociolingüística
i el sistema educatiu
VARIABLES
SOCIOLINGÜÍSTIQUES

Reconeixement dels drets per als grups culturals i lingüístics diferenciats?

Necessitat de:
No formar bilingües
Formar bilingües

SISTEMA
EDUCATIU

Ensenyament monolingüe en la llengua dominant

Educació bilingüe
La diversitat lingüística
Contextos multilingües i multiculturals
Estats amb grups
culturals i
lingüístics diferenciats
Procés colonització
Emigració
Reflexió:
funció compensatòria de l'escola
Què entens per primera llengua (L1)?
Es pot tindre més d'una primera llengua?
Creus que l'expressió "llengua materna" és exacta?
Què vol dir llengua preferent?
Pot canviar la llengua preferent al llarg de la vida?

Què entens per segona llengua (L2)?

Què entens per bilingüisme?

Què entens per multilingüisme?
El
bilingüisme
o
plurilingüisme
és la capacitat que tenim les persones d'usar dues o més llengües de manera equilibrada.
El
multilingüisme
és la coexistència de diverses llengües dins d'un mateix territori.
La
segona llengua
arriba quan ja s'ha construït tot un sistema de conceptes que ordenen i analitzen la realitat.

Les noves construccions en la L2 busquen els equivalents en el sistema ja establert de mots i conceptes.

vehicle d'expressió i comunicació

instrument d'ordenació i d'estructuració del pensament

El seu aprenentatge obeïx a motivacions profundes
Algunes preguntes
El portfolio en educació infantil i primària de 3 a 7 anys
Investiga i comenta:
http://www.ceice.gva.es/ocd/sedev/val/portfolio.htm
Aspectes sociolingüístics
de l'educació plurilingüe


La consideració social de la L1 de l'alumnat
és un factor decisiu a l'hora de planificar l'educació bilingüe (W. Lambert, 1974)

Bilingüisme additiu:

un alumne amb L1 prestigiada (LA), un canvi de llengua a l'escola L1+L2

Bilingüisme subtractiu:
un alumne amb L1minoritzada (LB), un canvi de llengua a l'escola L1 L2
DEBAT
Argumenteu per què
Lambert (1981)
fa l'afirmació següent:
Aquella comunitat que desitge aconseguir una societat bilingüe, haurà de prioritzar en els primers anys d'aprenentatge dels xiquets i les xiquetes la llengua minoritzada.
Aspectes sociolingüístics i
Aspectes psicolingüístics
de l'educació plurilingüe
ACTIVITAT
Reflexioneu en grup
Quins coneixements de la L1 servirien a un alumne castellanoparlant en l'aprenentatge de la L2 si es tractara del valencià?
Quina relació hi ha entre l'aprenentatge de la primera llengua i el de la segona?
Generativisme (N. Chomsky)

Competència lingüística general innata de l'individu
Hipòtesi d'interdependència
lingüística i retards cognitius
Hipòtesi de la interdependència lingüística
Donades dues llengües X i Y, els aprenentatges que es realitzen en la llengua X són transferits a la llengua Y, a condició que existisca:

Una
adequada exposició
en
quantitat
i
qualitat
a la LY, ja siga a l'escola o a l'entorn

Una adequada
motivació
per aprendre la LY LX LY
Anterior concepció:
Competència subjacent separada
Represa
Els coneixements s'aprenen en la llengua base del programa i es reprenen en L2 i LE

(C V) LE
(V C) LE



establix la relació entre cognició i grau de bilingüisme
ens explica en quines condicions el bilingüisme pot produir conseqüències cognitives positives, neutres o negatives
Hipòtesi del triple magatzem
(Paradis, 1997)
En la ment existixen dos nivells de representació mental:

Formes lèxiques
: un compartiment per a cada llengua


Representació conceptual
: un compartiment per individu
L1 Mesa
L2 Taula
L3 Table
ACTIVITAT
Memoritzeu
el llistat
Taula
Cadira
Llibre
Lápiz
Lliçó
Papel
Sacapuntas
Quadern
Pissarra
Mestre
El

coneixement del món es pot adquirir en dues o més llengües
i recordar-lo en qualsevol d'eixes llengües:
educació plurilingüe

Això permet adquirir coneixements curriculars en qualsevol de les llengües del currículum

Didàctica de llengua i continguts
:
ús vehicular en dues o
més llengües
el plurilingüisme

Opcions
Eliminar
la llengua minoritzada de l'àmbit ecolar

Tindre-la en compte
a l'hora de dissenyar i planificar
la intervenció educativa (ordenament legal actual)

Possibilitats
Incorporar-la com a
matèria d'estudi:
ensenyament monolingüe; totes les matèries s'impartixen en una única llengua

Incorporar-la com a
llengua vehicular:
cal explicitar els objectius del Projecte Educatiu i del Projecte Curricular
Models d'educació bilingüe
Model
compensatori
o de
transició

Model de
manteniment

Model d'
enriquiment

Intenteu definir quins en poden ser els destinataris i els objectius.
DEBAT
Quin model seguix el sistema educatiu valencià?
Per als territoris de predomini lngüístic valencià

Per als territoris de predomini lingüístic castellà
Models de J. Fishman
Variables
que hi intervenen:
Llengua i cultura
de l'alumnat: LA, LB
Llengua vehicular
en l'educació: L1, L2
Objectius socials i culturals
:
Bilingüisme i biculturalisme
Assimilació i pèrdua de la llengua pròpia
Quines penseu que són les diferències entre un programa en L2 com a llengua vehicular per a alumnat castellanoparlant, i un altre que utilitze només la L1?

Quant a l'alumnat
Quant al professorat
Quant als objectius
I si l'alumant és valencianoparlant?
Diferenciem entre models d'immersió i de submersió

Constitució espanyola
Estatut d'Autonomia
Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
Decret 79/1984 sobre l'aplicació de la LUEV
Decret 233/1997 del Govern Valencià que aprova el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària
LOE (2/2006)
Decret de plurilingüisme:

LOMQE (2013)
Marc legal concret
Anàlisi del Decret 37/2008
(1r cicle)
Preàmbul i articles
Anàlisi del Currículum
:
Introducció
A. Els llenguatges: comunicació i representació (p. 55014)
Objectius lingüístics (p.55016)
Continguts
Criteris d’avaluació (p. 55017)

http://www.docv.gva.es/datos/2008/04/03/pdf/2008_3829.pdf
Anàlisi del Decret 38/2008
(2n cicle)
Preàmbul i articles
Anàlisi del Currículum:
Introducció
A. Els llenguatges: comunicació i representació (p. 55030)
Objectius lingüístics (p. 55034)
Continguts
Criteris d’avaluació (p. 55047)

http://www.docv.gva.es/datos/2008/04/03/pdf/2008_3838.pdf
Programes bilingües del sistema escolar valencià (PEB)
abans de la implementació del Decret 127/2012 de plurilingüisme
Programes lingüístics al sistema escolar valencià
a partir de l'aplicació del Decret 127/2012


Curs 2012-2013
INTRODUCCIÓ EDUCACIÓ INFANTIL 3 ANYS
Curs 2013-2014
EDUCACIÓ INFANTIL 4 ANYS
Curs 2014-2015
EDUCACIÓ INFANTIL 5 ANYS

Curs 2015-2016
PRIMER CICLE EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Curs 2016-2017
SEGON CICLE EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Curs 2017-2018
TERCER CICLE EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Curs 2018-2019
1r i 2n ESO
Curs 2019-2020
3r i 4t ESO
Curs 2020-2021
1r i 2n BATXILLERAT



http://www.cece.gva.es/ocd/sedev/docs/esquema_PLC_v.pdf

http://cefire.edu.gva.es/sfp/descarregues/convocatories/117/guia_plc_val.pdf

http://www.cece.gva.es/ocd/sedev/docs/power_127_2012.pdf

D'ençà del curs acadèmic 2012-2013, començà a aplicar-se en el primer curs d’este cicle (3 anys) un programa plurilingüe: el programa contempla, a més de l’ensenyament en valencià i/o castellà, l’exposició a la llengua anglesa durant un màxim de 4 hores setmanals, distribuïdes en sessions amb una duració màxima de 45 minuts.

PROGRAMA PLURILINGÜE D’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ (PPEV)
Programa plurilingüe que té el castellà com a llengua vehicular bàsica de l’ensenyament
La llengua i el PEC

http://www.cece.gva.es/ocd/sedev/docs/esquema_PLC_v.pdf

http://cefire.edu.gva.es/sfp/descarregues/convocatories/117/guia_plc_val.pdf

http://www.cece.gva.es/ocd/sedev/docs/power_127_2012.pdf
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
Projecte Lingüístic (PLC)
Disseny Particular del Programa (DPP)
Pla de Normalització Lingüística (PNL)

El DPP és la concreció i contextualització d'un Programa d’Educació Bilingüe o Plurilingüe determinat a la realitat particular de cada centre.
Han d’elaborar el DPP tots els centres de les poblacions de predomini lingüístic valencià i els centres de la zona castellanoparlant que apliquen algun programa d’educació bilingüe o plurilingüe.
DPP
PNL
Establix uns objectius pel que fa a l'extensió de l'ús del valencià en l'activitat
acadèmica, administrativa i social del centre
per a un termini mitjà i n'especifica la temporització anual per a este període, les estratègies d'actuació, els responsables i els recursos, i els sistemes d'avaluació.
La tasca d'elaboració del Pla correspon a la
Comissió de Coordinació Pedagògica
i la seua aprovació correspon al
Consell Escolar
.
Una de les mesures organitzatives que es poden implementar en relació amb l’alumnat nouvingut és l’
aula d’acollida
, entesa com un marc de referència i un entorn de treball obert dins del centre
educatiu que ajuda a resoldre les inquietuds del conjunt del professorat davant de la nova realitat.

Esta estructura organitzativa facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat nouvingut i permet tindre previstes una sèrie de mesures curriculars i metodològiques que garantixen l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària.

http://www.xtec.cat/web/projectes/alumnatnou
el procés
Procés d'aprenentatge d'una segona llengua
Diferències entre l'ensenyament monolingüe i l'ensenyament bilingüe primerenc
Sons:
cap diferència respecte de l'infant monolingüe; genuïtat en els dos sistemes fonètics en cas que siga precoç

Desenvolupament semàntic:

sobre-extensions, sovint influïdes per l'altra llengua. Ex. '
sentir
'

Lèxic:
predomini de mots de la llengua amb què tinga més contacte

Les

interferències
disminuïxen quan el bilingüe diferencia les dues llengües

Sintaxi:

cap diferència

Etapes en l'adquisisció
d'una L2
Un sol codi:
la '
manzana
' de l'esmorzar és diferent de la '
poma
' del conte.

Dos codis, una gramàtica:
sap que hi ha dues llengües, però només coneix bé la L1, la qual utlitza bàsicament per a les produccions: '
un bocadill de ques
', '
un zum de albaricoc
'

Dos codis, dos gramàtiques

Generalitzacions:
coneix les regles generals de la L2:
sentit
,
dormit
... '
morit
'

Irregularitats, excepcions:

'
mort
'

Com s'aprén la segona llengua?
Poma
Manzana
Escoltant...
Formulant
hipòtesis sobre la L2
Cometent
errades i encerts
, primer en l'oral, després en l'escrit

Les primeres passes en l'adquisició d'una L2
(Rod Elis)
Els parlants passen per una
etapa de silenci
, solament
escolten
o, quan encara eviten parlar amb els altres, ho fan amb ells mateixos.

Quan comencen a parlar:
· Utilizen
expressions fixes
· Simplifiquen les
oracions
· Milloren la
gramàtica
, primer en les formes
regulars, després en les irregulars

Què costa més d'aprendre als xiquets i les xiquetes en l'aprenentatge d'una L2?
Què és la interllengua?
LLENGUA META
LLENGUA O LLENGÜES ORIGEN
El tractament integrat de llengües (TIL)
Objectiu:

construcció de la competència plurilingüe

a través de l'ensenyament i
ús vehicular de totes les llengües
del currículum

El
TIL
ha de ser el resultat de tres processos:

1. Unificació de criteris

2. Diversificació de tractaments: L1, L2, LE

3. Organització

coordinada
de l’actuació en les diferents llengües del currículum


Comentem-ho:
“Les llengües que s’aprenen i el professorat que les ensenya poden ser diferents, però cada alumne i alumna que les aprén és únic, i hauria de rebre un ensenyament que li permetera aplicar de manera estratègica, a l’adquisició de totes i cada una de les llengües que aprén, les capacitats cognitives, habilitats i destreses que posseïx.”
(Vicent Pascual, 2006)
Tractament integrat de llengua i continguts (AICLE)
Les àrees no lingüístiques (
ANL
) constituïxen
contextos òptims
per a l'aplicació dels coneixements de llengua:
Creen la necessitat
de l'aprenentatge lingüístic
Diversifiquen
els àmbits de coneixement i
promouen
una gran varietat de gèneres textuals

Programació TILC (AICLE):
objectius i continguts acàdemics
objectius i continguts lingüístics
: llenguatges per a la unitat, vocabulari i estructures,
interacció a l'aula...
El treball per projectes, racons i tallers
Treball per projectes
Permeten aconseguir uns
objectius
a través de la posada en pràctica, d'una
sèrie d'accions, interaccions i recursos
, amb motiu de
resoldre una situació o problema
Fonaments pedagògics:

L'aprenentatge
significatiu
La identitat i la
diversitat
L'aprenentatge interpersonal
actiu
La
investigació
sobre la pràctica
L'avaluació
processual
La
globalitat
Els tallers
Què entenem per taller? Proposa'n una definició

Al teu parer, quines normes han de regir en un taller?
Què entenem per treballar per projectes?
Els racons
Què entenem per racons?

Com han de ser?

Quin ha de ser-ne el funcionament?
Francesco Tonucci (Itàlia, 1954) és un pedagog italià especialitzat en educació infantil i llicenciat en pedagogia per la Universitat Catòlica de Milà. Proposa adoptar el punt de vista de l'infant i deixar-lo més lliure, tant a l'escola com a casa. Ha promogut diverses iniciatives per fomentar la participació dels xiquets i les xiquetes, com el camí escolar, el parlament dels nens o els consells urbans.

Treballa com a investigador al Centre Nacional de Recerca Italià (actualment, un jubilat "actiu"), en l'àrea de psicologia i cognició. Ha escrit nombrosos llibres, com
La ciutat dels nens
(1991) i ha publicat articles en diaris catòlics i comunistes.

Des de 1991 és responsable del projecte internacional "La ciutat dels infants", que ha creat una xarxa de més de 200 ciutats a Itàlia, Espanya i Amèrica Llatina.

Per a la formació de mestres, ha dibuixat diverses tires còmiques amb el pseudònim de Frato. De fet, les seues vinyetes les fa amb el propòsit de denunciar la situació de l'escola tradicional, ancorada en mètodes obsolets.
Després d'haver escoltat Francesco Tonucci, reflexioneu en equip sobre les preguntes que hi proposa.
A continuació, exposeu la vostra opinió a la resta de la classe... Debat!
la nova realitat multilingüe
COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA
Què en penseu?
Calen adaptacions curriculars per a l'alumnat nouvingut?
És convenient que comencen a estudiar en la llengua minoritzada?
És convenient i/o possible l'ús de la llengua de l'alumnat nouvingut a l'aula?
Per a saber-ne més...
Si vols saber-ne més...
adreçat a alumnat valencianoparlant
llengua base d'aprenentatge: valència
llengua d'incorporació progressiva: castellà

adreçat a lumnat castellanoparlant
llengua base d'aprenentatge: valencià
llengua d'incorporació progressiva: castellà

adreçat a alumnat valencianoparlant i castellanoparlant
llengua base d'aprenentatge: castellà
llengua d'incorporació progressiva: valencià


Per a saber-ne més...
Per a saber-ne més...
Per a saber-ne més...
Debat!
*Revisarem de nou el concepte al bloc 2n
Per a saber-ne més...
Models d'ensenyament al País Basc
Les opinions de Tonucci
sobre la LOMQE
Les llengües i la nostra evolució
com a individus:
el "ventall lingüístic"
Pràctica
en grup
Assagem treballar TILC
Objectius i continguts acadèmics de l'àrea
.............................................
.............................................
.............................................
.............................................

Objectius i continguts lingüístics per a la unitat
..............................................
...............................................
...............................................
...............................................

Llenguatge d'interacció a l'aula
...............................................
...............................................
...............................................


Elaboreu una lliçó hipotèticament inclosa dins una unitat didàctica per a alumnes d'Educació Infantil en un PPEV.

Contextualitzeu: curs, característiques lingüístiques particulars de l'alumnat, títol de la unitat didàctica, títol de la lliçó, durada aproximada...

A continuació, redacteu els punts que vos proposem i, si ho creieu convenient, elaboreu-ne el material didàctic adient.
Exposeu-la als vostres companys i companyes.
Pràctica
per parelles
Eres el director o la directora d'un CEIP:

Redacta una carta adreçada als familiars o tutors de l'alumnat en què els informes del canvi d'un PPEC a un PPEV argumentant-ne els avantatges.
Pràctica
Grup classe
Al segle XXI, la diversitat lingüística ja no és una maledicció bíblica, sinó una característica definitòria de les societats modernes. Un viatge en companyia d'Anna Solé, una jove economista que té una vida veritablement multilingüe.
Molt recomanable!!!!
Tractament Integrat de Llengües
(TIL)
Tractament Integrat de Llengua i Continguts
(TILC o AICLE)
El tractament de les llengües en els programes
plurilingües:
Vicent Pascual
Actual concepció:
Competència subjacent comuna
L1
L2
L3
Cal comprendre per aprendre la L2

És més fàcil passar pel nivell conceptual que traduir
TAULA
TAULA
MESA
CONTEXTUALITZACIÓ / TRADUCCIÓ
PASCUAL, V. (2006):
El tractament de les llengües en un model d'educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià
. València: Generalitat Valenciana.
ARNAU, J.
et al.
(1992):
L'educació bilingüe
. Barcelona: ICE-Horsori.
CASSANY, D
. et al.
(1993):
Ensenyar llengua
.
Barcelona: Graó.
BIGAS, M.; CORREIG, M. (2000):
Didàctica de la lengua en la educación infantil
. Madrid: Síntesis.
MONTON SALES, M. J. (2003):
La integració de l'alumnat immigrant al centre escolar
. Barcelona: Graó.
Marc legal del sistema educatiu valencià
Models d'ensenyament d'una L2
Predomini lingüístic castellà

17,03% de la població

40,69% del territori
(Padró 2004, INE)
Territoris de predomini lingüístic valencià i castellà
segons la LUEV (art. 35 i 36)
Predomini lingüístic valencià

82,97% de la població

59,91% del territori
(Padró 2004, INE)
Metodologia dels Programes
d'Educació Plurilingüe
La programació d'aula
Enfocament comunicatiu
Situacions
reals
Motivació
funcional

Integració
de les
habilitats
lingüístiques
Treball
col·laboratiu
Llengua
contextualitzada
Textos
complets

Objectiu: alumnat plurilingüe
la diversitat lingüística:
La L1 o llengua primera
psicolingüístics de l'educació plurilingüe
Totes les llengües tenen una
competència lingüística subjacent

comuna (CSC)

que pot ser construïda i a la qual es pot accedir a través de qualsevol llengua. (Jim Cummins)
SUBJACENT COMUNA
Hipòtesi del nivell llindar
l'alumnat nouvingut
en el sistema educatiu valencià
http://www.docv.gva.es/datos/2012/08/06/pdf/2012_7817.pdf
Calendari d'aplicació
derogació?
té com a llengua base el valencià

pot aplicar metodologies i mesures organizatives d’immersió lingüística en funció del context sociolingüístic i dels resultats de les avaluacions
PROGRAMA PLURILINGÜE D’ENSENYAMENT EN CASTELLÀ (PPEC)
d'ensenyament-aprenentatge
El que és similar?
El que és completament diferent?
escola i llengua
http://gaudi.ua.es/uhtbin/cgisirsi/?ps=D1HCm9U578/x/184710044/111/CATALAN
Instruccions
http://www.tv3.cat/videos/4476051/La-forca-de-Babel
La força
de Babel
Accediu a l'enllaç:
Vicent Pascual (XarxaMOOC, 2014) 10 min
Vegeu vídeo entre el minut 5'50'' i el 9'07''
Factors que condicionen el bilingüisme
PEV
PIL
PIP
COLL-FLORIT, M. (2013):
Llenguatge, ment i cervell: Una introducció a la psicolingüística i a la neurolingüística
. Barcelona: UOC.
Pràctica grup classe

El Portfolio Europeu de les Llengües
PEL
Característiques superficials
Fonològiques
Morfològiques
Sintàctiques
Lèxiques
Característiques superficials
Fonològiques
Morfològiques
Sintàctiques
Lèxiques
Carles Salvador
La llarga vida de les paraules

Durada: 39'
Roda la mola
Un documental sobre l'escola en valencià

Durada 55'
Decret de Plurilingüisme Dinàmic
[2017]
cap al plurilingüisme real
Alumnat amb competència comunicativa en les dues llengües oficials

Alumnat amb competència per actuar de manera funcional en una llengua de comunicació internacional


Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (1992)

Declaració dels ministres membres UE a Bolonya (1999)

Any Europeu de les Llengües (2001)

Marc estratègic Europa 2020
Considerant la situació
sociolingüística

Competència comunicativa en diverses llengües capaces de respondre als reptes de la societat actual i d'interactuar en entorns multilingües amb llibertat, imaginació i sentit crític
Bilingüisme simètric enriquidor
Escola compensadora de desigualtats
Sostenibilitat i complementarietat lingüístiques
Programa d'Educació Plurilingüe Dinàmic
Tots els centres sostinguts amb fons públics

Competències plurilingües i multiculturals òptimes

A partir del context, s'avançarà a través dels nivells amb criteris de cohesió social, de no-discriminació i d'igualtat

Tres nivells progressius:
bàsic
,
intermedi
i
avançat

Cada centre optarà per un únic nivell
Bàsic
Intermedi
Avançat
Infantil i Primària
Secundària
Infantil i Primària
Secundària
Infantil i Primària
Secundària
Infantil, Primària, Secundària (ESO i Batxillerat)
Pla d'ensenyament i ús vehicular de les llengües
Pla de Normalització Lingüística
Estructura
Elaboració i aprovació

El professorat està coordinat per la Comissió de Coordinació Pedagògica
El Consell Escolar escull per majoria qualificada de 2/3
Informa la Inspecció Educativa
Revisa el Servei d'Educació Plurilingüe
Autoritza la Direcció General de Política Educativa
Seguiment en la PGA
Avaluat cada quatre anys

Projecte lingüístic de centre [PLC]
Certificacions

Partint de l'educació plurilingüe a Europa
Objectiu últim
*Les graelles següents podrien experimentar canvis respecte de la versió definitiva que s'aprove
Preguntes opcionals de suport per a preparar el teu ventall
DECRET 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s’estableix el model lingüístic educatiu valencià
i se’n regula l’aplicació als ensenyaments no universitaris del País Valencià
http://www.dogv.gva.es/datos/2017/02/06/pdf/2017_870.pdf
Full transcript