Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Què és el que marca la diferència en l'educació als països nòrdics?

No description
by

Montse Lopez

on 19 March 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Què és el que marca la diferència en l'educació als països nòrdics?

Finlàndia
Què és el que marca la diferència en l'educació als països nòrdics?

Pre-escolar
Educació secundària
(general)
Educació superior
sense cost
Educació secundària
(vocacional)
L'exàmen de
Matriculació
És l'únic exàmen "sèrio" que an els alumnes durant la seva etpa educativa, i el seu propòsit és comprvar que els estudiants han assimilat els coneixemens i habilitats requerides pel currículum a l'educació secundària.
Si el candidat passa aquest exàmen, pot començar la seva carrera universitària.

Educació per
adults
Escoles superiors per adults, normalment tenen un cost.
El systema finés d'educació superior consisteix en dues vies:
Universitats
Politècniques
- (min. 15 anys)

– Dona accés a la universitat.

– Normalment programes de 3 anys (20 crèdits, approx.) i 6 mesos d'entrenament.

– La majoria portades pels ajuntamets.

– 39.5% privades.

– 176 200 estudiants (2012)

– 124 centres (2012)
- (16-19 anys)

– Sense cost (només es paguen els materials)
– Exàmen de matriculació passats 3 o 4 anys: qualificacions generals i necessàries per passar a educació superior.

– La majoria les porten les autoritats locals

— 118 000 estudiants (2012)

— 381 escoles (2012)
- (9 anys, dels 7 als 16 anys): obligatòria, sense cost (llibres, materials, àpats, assistència mèdica i transport si > 5 km).

– Curs adicional (grau 10) En el cas de que els estudiants que acabe l'educació bàsica senten que no tenen les capacitats necessàries per a futures etapes educatives.

–Suport educatiu i reforços si necessari:
Identificació primerenca de les NEE i ràpid suport si és necessari.

Educació per NEE:

- 1a alternativa: inclusió a les classes ordinàries, si és necessari, en petits
grups (mitja jornada)

- 2a alternativa: transferir a una grup, classe o escola per NEE.

o 110 escoles d'educació especial.

o 5,600 alumnes.
6 anys.

La partcipació a l'any de pre-escolar és voluntari però el govern ho dona com a gratuït.
Punts a parlar
Education from home: Libraries, TV in original soundtrack, reading…
No competitions. Everybody is good in something and there exists a complementation.
Importance to practical knowledge: workshops, sewing, cooking
The way of life in Finland is relaxed and easy going
Safe country:
- Safe parks and streets. Parking around the neighborhood,
not inside.
- No fences around schools Doors always
open
- Children can go alone to school.
- Public transport
Master’s degree required
The level of automation is high and the social structure functions are top level,
Ambient de
respecte
mutu.

Molta
DIVERSITAT
a les aules, NO racisme.

La mestra
MAI
aixecava la veu.

Reforços
positius
.

Sense sabates.

Classes
acollidores
, acolorides i
innovadores
en tots els aspectes.

Tecnologia
era molt present a l'escola.

La
LECTURA
, present en tot moment.

La
BIBLIOTECA
molt acollidora.

HONESTITAT
vs
DEURES
.

NO LLIBRES
. Activitats
DINÀMIQUES
creades pels professors.

El professor es pot
EQUIVOCAR
.

Patis
sense tanques ni limitacions
.

Aprenentatge
MOLT SIGNIFICATIU
(experimental)
.
Una experiència com a mare, estudiant i docent a Finlàndia."
1. Què he viscut com a mare?
2. Què he viscut com a estudiant?
3. Què he viscut com a docent?
4. Tertúlia
Els tres aspectes, tots diferents, m'han aportat experiències diverses i molt enriquidores.

Vull compartir amb tots vosaltres
metodologies
,
recursos
i
formes de resolució
de conflictes que he pogut observar en primera persona a l'escola d'allà.

Què he viscut com a studiant?
Facultat de ciències de l'Educació
Cada dia era diferent, i cada dia descobria coses noves de la cultura d’aquell país gràcies a totes les persones, alumnes i professors, que vaig tenir el plaer de conèixer.
L’educació pública allà és totalment gratuïta.
En quant a la dieta universitària -> 2,50€ el menú!!
Instal·lacions impecables
Cada facultat:
- Biblioteca
- menjador-cafeteria
- sales d’estudi
- sales d’ordinadors
- auditoris
- gimnàs
Molts penjadors a una banda plens d’abrics, jerseis, bosses, barrets, motxilles o sabates.
Classes:
Horari diferent
Diferents professors
Diferents aules i seminaris
Lliçons familiars
Pocs alumnes
Seients còmodes
Taules grans
Professor que invitava al diàleg
No exàmens
Moltes lectures i treballs (en grup i individuals)

Competència d’aprendre a aprendre.

Al ritme de l’alumne.

L’assistència, tot i ser el pla Bolonya, no es contava com aquí, passant llista i restant nota al final de l’assignatura, sinó que era cosa de l’alumne.

Es convertia en responsabilitat d’un mateix, i això és el que et feia anar motivat a la Universitat i per pròpia voluntat.

Educació bàsica
3 mesos a l’escola Internacional de Turku, on vaig compartir classe amb Mrs. Harju.

L’esperit general del sistema educatiu de Finlàndia ha estat format per la seva pròpia cultura, que valora l’ésser educat i culte i es conduit pel que nomenen ells “sisu”, o perseverança.

Fa tres dècades Finlàndia també estava passant per una crisi econòmica i educativa terrible i va ser llavors quan van posar tots els seus recursos en marxa per canviar el seu present i el seu futur.
He pogut observar...
Què he viscut com a docent?
Errors bàsics...
Continu canvi de llei educativa seguint la mateixa base esperant diferents resultats; pressió, reforços negatius, competició, estandardització, homogeneïtat, exàmens, etiquetes, fàcil i ràpid accés a la docència... els mateixos mètodes són imposats una i altra vegada tot i el constant canvi de lleis.
Societat finesa:
PERSISTÈNCIA o “sisu” i COMPROMÍS

Estem obsessionats amb tot el relacionat amb lo “veloç”, “gran”, “dur”, “fort”... i s’intenta donar passos gegants però en direccions incertes.

Posar-nos pressa és ARRUINAR aquesta reforma.
Hi ha una altra forma!

Millorar
la força dels professors.

Limitar els exàmens
i els testos al mínim i necessari.

Col·locar la
responsabilitat i confiança
per sobre dels números i notes.

Delegar en els professionals de l’educació
el nivell de lideratge suficient.

CONFIANÇA!!

NO inspeccions.
NO exàmens.
NO currículums estàndards.
NO a la mentalitat de superioritat cap als propis companys i altres escoles.

Una de les formes per la qual els professors evolucionen és
aprenent d’altres professors
.

Les escoles evolucionen a
prenent d’altres escoles.


La
isolació és l’enemic
de l’evolució i la millora.

Des de l’any 2000 Finlàndia ocupa un dels primers llocs en educació, segons l’informe PISA.



QUÈ PASSA???

Finlàndia ha seguit el seu propi rumb.

ELS MESTRES

Tots els mestres han d’
aprovar 5 anys
d’estudis superiors i passar amb molta nota.

Ensenyen només
4 lliçons per dia
.

La seva
autonomia professional és absoluta
, no existeixen inspectors escolars.

La
carrera d’educador és tan atractiva
que hi ha 10 candidats per cada posició disponible, i només abandonen la seva professió entre un 10% i un 15%.

ELS ESTUDIANTS

Els nens i nenes
juguen sense aprendre fins
que comencen la seva educació obligatòria als
7 anys
.

A partir d’aquí assisteixen a l’
escola fins als 16 anys
.

No fan exàmens
fins l’edat de 18 anys.

Ningú fa deures que durin més de 30 minuts
durant aquests anys.

No
existeixen escoles de
pagament ni uniformes.

No
existeixen classes en les que es
separin als nens i nenes
per capacitat d’aprenentatge.

4 característiques principals del canvi educatiu a Finlàndia
Pròpia visió de canvi educatiu i social connectat amb la inclusió i la creativitat, adaptat a la seva societat i cultura, en comptes de copiar altres models.

Fonamental que hi hagi una visió compartida i inspiradora que guiï tots els esforços de reforma.

Una visió inspiradora és el que dona energia i poder als educadors i a les comunitats per assolir reformes comuns.

Èmfasi al
recolzament
a nens i nenes amb necessitats especials d’educació o d’aprenentatge (NEE).

Intervenció primerenca per a nens i nenes amb NEE i enfocar a l’alumne
com un tot
.

Quasi la meitat dels estudiants del país han rebut algun tipus d’educació especial o de suport en algun moment.

Professors molt ben entrenats i d
’alta qualitat
, amb
altes qualificacions
i moltes
capacitats
necessàries per poder ensenyar.

Professors
creen col·lectivament currículum escolar
i mètodes d'
avaluació
.

Els mestres tenen un
paper central en la planificació
i l’execució de programes educatius.

Els mestres han de
millorar la seva feina durant tota la seva carrera professional.

Relació de la reforma educativa amb la realitat
de la societat finesa.

Alta prioritat als aspectes d’
igualtat a l’educació
.

Igualtat definida com la
força de la relació entre l’entorn familiar
dels estudiants i
el seu rendiment educatiu a l’escola
.

Crec que...

L'èxit del sistema educatiu a Finlàndia es basa en la importància que se li dona als factors externs a l’escola:

Programes universals per la infància
durant els primers anys que inclou a tots els nens i nenes, un
sistema de salut infantil en edat escolar
i altres serveis que proporciona les escoles fineses que apunten a millorar salut física i psicològica.

Però... És possible aplicar el mètode finés a altres països amb diferències socials i culturals molt marcades?
NO. El model finés es basa en la seva cultura, valors socials i tradicions.

Però existeix una forma diferent de construir un sistema d’escola on tots els nens i nenes puguin aprendre bé:

COL·LABORACIÓ en comptes de COMPETICIÓ.

PERSONALITZACIÓ en comptes de ESTANDARITZACIÓ.

Responsabilitat basada en la CONFIANÇA en comptes de comprovacions a través de EXÀMENS.

Una pedagogia centrada en els NENS en comptes de en la TECNOLOGIA de l’educació.

No
tenen
polítiques governamentals que fomenten la privatització
de les escoles públiques o que prescriuen plans d’aprenentatge estàndards per tothom ajustats a sistemes d’avaluació estàndards.

No
implanten polítiques basades en els
mèrits del docent.

No
permeten
vies ràpides i fàcils
perquè mestres tinguin l’autorització d’ensenyar a escoles.

No

confronten a mestres
a través de sindicats.

Hauríem de preguntar-nos què és el que
NO
hi ha a sistemes educatius d'èxit com Finlàndia
La importància de l’educació.

L'amor a la lectura.

El paper de l’art.

La música.

La història.

La religió o ètica.

Reformes basades en
EVIDÈNCIES
i evitar dissenyar experiments socials on s’utilitza
NENS
com a conillets d’índies.
Però sobretot....
Gràcies a tots els assistents!
monxe100@gmail.com
Montse López
Full transcript