Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Arquitectura bioclimàtica

No description
by

Alba Muñoz Funes

on 14 May 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Arquitectura bioclimàtica

Arquitectura Bioclimàtica Conceptes Bioclimàtics La arquitectura bioclimàtica, és de elevada eficiència energètica amb un objectiu clar d’un gran confort tèrmic i visual mitjançant la adequació del terreny, la geometria, l’orientació i les condicions climàtiques del seu entorn. Les seves eines fonamentals són: El confort El confort és la sensació de benestar Il·luminació En funció de la forma en que deixen entrar la llum als interiors L'orientació de l'edifici i l'assolellament Control d'energia solar Vidres especials, protecions fixes i proteccions mòbils La pell de l’edifici – Estratègies de captació de calor. La utilització del propi edifici com a acumulador i captador El concepte d’inèrcia tèrmica, entès com a la capacitat d’un material o d’un element constructiu per acumular i cedir calor, és fonamental. La ventilació Els objectius de la ventilació dels edificis són la garantia de la qualitat de l’aire necessària per a la respiració i per evitar possibles olors. Sistemes de control i regualció • El sistemes de regulació i control existents afegeixen noves possibilitats als sistemes solars passius, millorant les seves prestacions i deslligant el seu funcionament de la intervenció de l'usuari.

• Degut al seu cost i implantació, cal fer un projecte molt acurat, tant dels sistemes passius com de la pròpia regulació, integrant si és possible la regulació dels sistemes no passius (calefacció, il•luminació, etc.). En tot cas, és aconsellable preveure els passos per a la possibilitat d'una instal•lació futura.

• Cal no confondre aquests sistemes de regulació, que comporten la utilització de motors i per tant de consum d'energia, amb els sistemes híbrids, que són aquells on el funcionament del sistema passiu es millora amb la intervenció de sistemes actius (p.ex. un ventilador que millori la transferència de calor entre un hivernacle i l'espai interior). El confort La il·luminació natural L'orientació de l'edifici per a l'assolellament Sistemes de control solar La pell de l'edifici La utilització del propi edifici com a acumulador i captador La ventilació El confort climàtic : Depèn del confort tèrmic, la humitat de l’aire, la qualitat de l’aire, el moviment de l’aire i el vestuari. El confort lumínic : Depèn del nivell d'il•luminació, l'enlluernament provocat per una diferència excessiva entre brillantors, i el color de la llum. Hivern. La temperatura de confort a l'hivern es situa entre els 19ºC i 22 C dins dels edificis, per a una activitat normal i amb unes condicions mitges d'humitat. Estiu. La temperatura de confort a l'estiu es situa entre els 24ºC i 27ºC dins dels edificis, per a una activitat normal i amb unes condicions mitges d'humitat. Sistemes de pas de llum Sistemes de conducció de llum Finestres Finestres amb protecció solar, finestres amb tamissadors de llum, i finestres amb sistema d'obertura. Claraboies Plantegen una important limitació del seu ús a causa de la sobreradiació que reben a l’estiu, ja que el recorregut del sol és més alt. Amb radiació directa Amb radiació directa i també amb radiació difusa Heliostat Conductes de sol i de llum Safates de llum Vidres amb perfils de miralls Persianes venecianes exteriors Persianes venecianes interiors Conclusió • La grandària i orientació de les finestres té repercussió sobre la quantitat de llum que hi entra i per tant sobre la il•luminància.
• La posició i la forma de les finestres incideix sobre el repartiment de la llum a l’interior i per tant sobre els diferents nivells i brillantors.
• Les proteccions solars i complements minven la quantitat de llum, però en canvi poden controlar l’enlluernament i el repartiment de la llum. El clima El clima mediterrani és un dels que aporten més varietats climàtiques. Les tres principals són el continental, el marítim i el muntanyós. • Les boires-tapen moltes hores de sol.

• Al clima de muntanya-augmenta l’exposició al sol i al vent i disminueixen les boires.
• Al clima marítim-les marinades. Impacte de radiació solar sobre els diferents tancaments d’un edifici: • A l’hivern
• La façana sud
• La radiació solar a les façanes est i oest
• La radiació que reben les façanes sud-est i sud-oest
• La façana nord
• La coberta Conclusions:

Nord – on la incidència de radiació solar és mínima, cal minimitzar la superfície d’obertures per garantir la il•luminació suficient de l’interior i un bon aïllament.

Est i oest – el sol incideix durant la primavera, tardor i sobretot l’estiu de forma molt perpendicular a la superfície vidriada, cal tenir molta cura de les proteccions solars.

Sud – Cal concentrar els recursos de captació solar del tipus que siguin, cal protegir les finestres amb una protecció mòbil a l’hivern. -Proteccions exteriors mòbils
Lamel•les mòbils, estor exterior guiat, veneciana exterior i tendals. -Proteccions exteriors fixes
Les proteccions solars fixes exteriors no signifiquen un cost molt elevat, però necessiten una bon estudi per complir les seves funcions de manera optimitzada.
•Bones condicions de llum natural

•Es redueix la carrega tèrmica i amb això, la carrega de refrigeració necessària.

•Menys cost de explotació

•Bona visibilitat cap a l’exterior •S’eviten reflexos a l’interior.

•Ofereixen la possibilitat d’orientar activament la llum natural.

•Augment del efecte de les lamel•les mitjançant absorció múltiple del calor amb materials translúcids.

•La façana resulta atractiva

•Possibilitat d’integració de panells solars Avantatges Conclusions • Els elements de control solar a l’hivern es fan servir més aviat per controlar els efectes de la llum (enlluernament, etc.) que de la calor.
• Per contra, a l’estiu, convé que siguin exteriors per tal de crear un entorn proper fresc.
• Cal acurar molt el disseny de les proteccions solars per les conseqüències que tenen sobre la il•luminació. Sistemes directes La radiació entra directament a l’ambient i s’hi emmagatzema. Finestres Són components de pas de llum i radiació situats a un pla sensiblement vertical, del local al que il•luminen. Normalment permeten també la vista cap a l’exterior, la ventilació, la captació solar, etc, tot i que no sempre és així. Claraboies Son components de pas de llum i radiació situats a un pla sensiblement horitzontal. Plantegen una important limitació del seu ús a causa de la sobreradiació que reben a l’estiu, ja que el recorregut del sol és més alt. Sistemes semidirectes La captació i l’acumulació es fa en un espai intermedi entre l’exterior i l’edifici pròpiament dit. Hivernacles i galeries Són espais habitables annexes als edificis, on els tancaments són fonamentalment de vidre i per tant capten molta energia solar. Sistemes indirectes Sistemes Independents Mur trombe Part de la radiació directa s'hi acumula (i arriba a l'interior amb un retard d'unes 8 hores), però unes reixetes regulables a la part superior i inferior del mur permeten la convecció de l'aire de la cambra cap a l'edifici, de forma que part de la calor captada no s'acumula, sinó que es lliurada a l'interior instantàniament. Llits de còdols Captadors d'aire Són elements captadors i acumuladors d’energia compostos per còdols o pedres, situats normalment a sota d’un edifici, sobre els que incideix directament el sol a través d’un vidre (part captadora). Són elements vidrats i plans, dotats d’un element absorbent (normalment una xapa metàl•lica) que en escalfar-se amb la radiació, escalfa l’aire que és en contacte i que es fa circular cap a l’edifici per conductes, mercès a la convecció natural, o bé mitjançant ventiladors. Aplicació hivern Aplicació estiu -l’aïllament ha d’estar col•locat a la cara exterior dels tancaments, deixant prou massa d’acumulació a l’ambient interior. -En canvi, en edificis d’ocupació discontínua; per exemple, en habitatges de cap de setmana, pot resultar millor col•locar l’aïllament a la cara interior. -Si hi ha prou inèrcia interior, aquesta absorbirà la calor interior excedent durant el dia i la cedirà a la nit en baixar la temperatura ambient. -Perquè tot això sigui cert cal, en qualsevol cas, ventilar correctament a la nit (per evacuar la calor) i en zones càlido-seques, tancar l’edifici durant el dia. -La ventilació manual consisteix en una obertura de les finestres de l’edifici de forma controlada amb l’objectiu de renovar el volum de l’aire del local cada dues hores.

-la ventilació mecànica, en la qual un extractor de baix consum energètic en les zones de l’edifici de més necessitat d’extreure aire carregat, com cuines i banys, produeix una constant pressió baixa en l’edifici. -Blower door Sistemes d'inèrcia -Ventilació nocturna

-Conductes soterrats

-Soterrament Sistemes de radiació -Patis i atris Sistemes de moviment d'aire -Torres de vent

-Xemeneies solars Sistemes d'humificació -Elements d'aigua: brolladors i estanys Sistemes semi-directes Els seus components són:

-Finestres de cambra ventilada regulable.

-Persiana veneciana bicolor incorporada en la cambra ventilada.

-Dos ventiladors de dues velocitats per habitatge.

-Sistema de gestió automatitzada per cada habitatge.

-Conductes, reixes y accessoris. Aprofitar i controlar:

-Il•luminació natural

-Captació solar

-Protecció solar

-Renovació de l’aire interior

-Aïllament dinàmic
Full transcript