Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

DEMOCRÀCIA DE L'ANTIGA GRECIA

No description
by

Antonio Recio

on 1 June 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of DEMOCRÀCIA DE L'ANTIGA GRECIA

ANTIGA GRÈCIA
LA DEMOCRÀCIA

ÍNDEX
.DANNY: Els principis de la democràcia, les seves característiques i les etapes.

.PANA: Pèricles: Qui era?

.HUG: L'àgora.

.IGNACIO: L'assamblea.

.ARNAU: Ciutadans grecs.

.PAULA: No ciutadans grecs.
PRINCIPIS DE LA DEMOCRÀCIA
L'ÀGORA
L' ASSEMBLEA
CIUTADANS
NO CIUTADANS
L'àgora era una plaça pública on tots els ciutadans es reunien per xerrar i per mantenir-se al corrent de tot el que passava. Era el centre comercial, cultural i polític dels grecs.
Les àgores eren edificis essencials per totes les polis.
Ja que Atenes era la major i més rica de totes les ciutats-estat, tenia l'àgora més gran i famosa, l'àgora d'Atenes.
Dins de l'àgora, hi havia el stoa, on els grecs mentres hi passejaven, parlaven de negocis, filosofia, o de temes polítics. També hi havia el mercat, que era on els ciutadans grecs anaven a comprar.

Stoa o galeria
porticada
Mercat públic
L'assamblea era on s'expressava la sobirania popular. Hi podien assistir tots els ciutadans.EIs ciutadans es reunien quatre vegades al mes per votar les lleis, decidir la guerra i la pau i triar els governants. En l'assemblea només podien participar els ciutadans més grans de vint anys. Per tant, en quedaven exclosos els esclaus, els estrangers i les dones. L'orador exposava les seves idees des d'una tribuna. Tots els ciutadans podien fer ús de la paraula. El temps de paraula el marcava un rellotge d'aigua "la Clepsidra", i finalitzava quan l'atuell s'omplia. Les votacions es duien a terme a ma alçada.
Els magistrats s' encarregaven de posar en practica les decisions preses en l'assemblea. Entre ells destacaven els deu estrategs, que dirigien l'exercit i l'armada, i els arconts, que presidien els tribunal s i els ritus religiosos.
A més, a Atenes, hi havia la bulé, o consell dels cinc-cents. Aquest consell preparava les lleis que es discutien a l'assemblea i controlava els magistrats. Els seus membres s'elegien anualment per sorteig.
L'antiga Grècia es dividia en dos grups: els ciutadans i els no ciutadans.

CIUTADANS:
Podien participar en la vida política, gaudien de drets i tenien l'obligació de pagar impostos. Entre els ciutadans hi havia persones molt riques i d'altres de condició. Eren una minoria, per exemple Atenes tenia 350.000 habitants però només 40.000 persones eren ciutadans. A
Grècia només eren ciutadans els que havien nascut allà.
Els no ciutadans no podien participar en la politica, però es trobaven en situacions molt diverses.


Eren persones lliures. Pagaven impostos i formaven part de l'exèrcit, però no podien posseir ni terres ni cases. Es dedicaven majoritariament al comerç i a l'artesania.

ESTRANGERS:
ESCLAUS:
No eren persones lliures, sinó propietat d'una família per a la qual trevallen. Solien ser presoners de guerra o fills d'esclaus. Principalment treballaven en l'agricultura i el servei domèstic.
LES DONES
Les dones podien ser lliures o esclaves, però no tenian cap dret. No podien intervenir en politica, ni votar, ni assistir a espectacles públics. Estaven sotmeses al control d'un home.
Les dones riques es dedicaven a cuidar la llar i només sortien de casa seva en ocasions especials.Per assistir a casamens ,funerals i cerimònies religioses.Les dones de les classes populars, en canvi, treballaven com a pageses, venedores,dides o llevadores.

Com ja he dit, cada polis tenia el seu govern propi. Hi havia dues maneres de governar les polis:
- Aristocràticament: El poder estava a mans dels rics .
Esparta és un bon exemple de polis aristocràtica.
- Democràticament: És el tipus de govern més just i significatiu per a tota la població.
Atenes és un bon exemple de polis democràtica.
PÈRICLES
495 a.C
429 a.C

(mort de pesta)
A l'antiga Grècia, comença un dels models polítics més importants del món, que es conserva i s'utilitza fins avui dia. És la democràcia.
A Grècia, a l'època arcaica (la 1a època) les ciutats, cadascuna tenia un govern, una manera de viure, unes lleis i un exèrcit propis. Aquest tipus de ciutats rebien el nom de polis. Totes les polis eren independents, però pertanyien a Grècia. Per això es diu que eren ciutats-estat. Algunes d'aquestes polis van ser: Atenes, Esparta, Corint i Tebes.
La democràcia és un mètode de govern que consisteix en que el poble trii les decisions i els càrrecs públics que vol o més li convé, i es debateixen les diferents opcions en una assamblea.
A mesura que el temps anava passant, els grecs van fundar moltes colònies, cadascuna amb un govern. Tothom s'adonava de que el millor model de govern era la democràcia.
A part de l'assamblea, van aparèixer altres avenços com els consells, fins arribar a ara.
La democràcia, actualment, és molt important per al món polític i està molt avançada.
Polític i orador atenès .
Cap als trenta anys , Pèricles va iniciar la seva carrera política dins del partit democràtic d'Efialtes .
Quan Efialtes va morir ( 461 aC ) , va assumir la direcció i va fer aprovar per l'Assemblea d'Atenes una sèrie de reformes que accentuaven el caràcter democràtic de l'Estat . Pèricles va consolidar la posició hegemònica d'Atenes a la Lliga de Delos , va fomentar l'expansió de colònies atenesos pel mar Egeu .Pericles es va convertir en la màxima autoritat atenesa , fins a la seva mort
Així mateix , Pèricles va finançar la construcció de la major part de temples que componen l'Acròpolis , al segle V aC ha estat cridat « el segle de Pèricles » .
FET PER:
DANNY.C
PAULA.M
HUG.V
ARNAU.M
IGNACIO.P
ÀLEX.P
POLIS GREGUES
ARISTOCRÀCIA
DEMOCRÀCIA
ASSAMBLEA
Full transcript