Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

2nBatx UNITAT2: L'atmosfera i els climes

No description
by

Àlex López-Duran

on 25 September 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of 2nBatx UNITAT2: L'atmosfera i els climes

UNITAT2: l'atmosfera i els climes
(cc) photo by Metro Centric on Flickr
(cc) photo by Franco Folini on Flickr
(cc) photo by jimmyharris on Flickr
(cc) photo by Metro Centric on Flickr
1.Composició i estructura de l'atmosfera
FACTORS QUE PODEN GENERAR CANVIS EN EL CLIMA:

1. Factors astronòmics = Canvis en la quantitat d'energia solar incident.

Alineacions planetàries
: alteracions òrbita terrestre.

Cicles d'activitat solar
: cicle taques cada 11 anys.
(Petitat Edat de Gel: 1450 - 1850).
Causes:
1. Baixa activitat solar
2. Alta activitat volcànicana

Cicles orbitals terrestres
: Canvis inclinació eix rotació = canvis data posició del punt de màxima aproximació Sol.

Impactes de meteorits
: refradaments sobtats i breus.

2. Factors geològics= Canvis quantitat energia incident superfície terrestre o distribució.

Posició terres emergides
: unió 2 vegades en un supercontinent al llarg història. Incrementa les oscil·lacions tèrmiques, l'aridesa i glaciacions.
Erupcions volcàniques catrastòfiques
: refradament seguit escalfament
Canvis intensitat i polaritat en el camp magnètic terrestre
: com més dèbil és el camp magnètic terrestre, més fred clima global terrestre

3. Factors antropogènics

S.XX:
augment CO2, gasos contaminants
= impactes locals i globals (augment tª 0,6ºC, canvis pluviometria i increment freqüència fenòmens meteorològics)
3.Funcions i balanç
energètic atmosfera
Filtra radicacions solars - capa ozó
Evita contrastos tèrmics - efecte hivernacle
Impedeix caiguda material còsmic - gasos atmosfèrics
CO2 - fotosíntesi i quimiosíntesi
O2 - respiració
Completa cicle aigua - precipitacions
Funcions
Efecte hivernacle
Els gasos atmosfèrics capten radicacions infraroges provinents del Sol i les emeses per la superfície de la Terra.

Mantenen una tª suau: 15ºC de mitjana.

L'increment activitats humanes = increment gasos d'efecte hivernacle - augment 0,6ºC mitjana.
La radiació solar rebuda per la Terra és + gran a les zones equatorials i + petita als pols. Això provoca una circulació de l'aire que s'eleva on s'escalafa i davalla quan s'ha refredat.

Si la Terra fos estàtica (sense mov. rotació) la circulació seria:

Regions equatorials
: l'aire + calent, s'espandeix, es fa - dens i ascendeix cap als pols. S'origina una zona de baixa p o depressió - D/B.

Pols
: l'aire que prové de les zones equatorials es refreda i es fa més dens i torna a l'equador.. Es generen així zones d'alta p o anticiclons - A.

... però el moviment de rotació de la Terra produeix una desviació del moviment abans descrit:
FORÇA DE CORIOLIS
, originant 3 cèls convectives a cada hemisferi on es formen diverses franges de p i de vents que determinen les grans àrees climàtiques de la Terra:

1. Equador - 30ºN/S:
funciona com una cèl. en una Terra estàtica. A l'equador l'aire calent ascendeix i s'escampa cap a N/S , generant D 0º. Als 30ºN/S on l'aire ja s'ha refredat descendeix cap a la superfície i genera A 30º.

2. 30º-60º:
L'aire fred descendent, als 30º, es desplaça vora la sup. en dos ramals:
Un cap al pol N fins els 60º origina una altra cèl. convectiva.

L'altre cap a l'Equador on apareix la zona de convergència intertropical dels vents alisis del N-E a l'H N, i del S-E a l'H S.

3. Als pols:
l'aire fred dels pols descendeix cap a l'Equador i a latituds mitjanes es produeix el xoc entre l'aire calent subtropical i el polar, generant el front polar.

Atès la variació en la intensitat de la rad. solar al llarg de l'any, les 3 cèls. convectives varien la seva latitud i provoquen precipitacions i sequeres.



5.1.Zonació climàtica
E 3 grans dominis climàtics a la Terra:

Climes freds:
a prop pols (30º-60º N/S).
Climes temperats:
dominis de climes freds i càlids (30º-60º N/S).
Climes càlids:
zones properes Equador (equador - 30º N/S)

Classificació dels climes:

1. Clima tropical:
Zona equatorial: precipitacions elevades i t calides, amb oscil·lacions tèrmiques diàries superiors a les oscil·lacions anuals.
Zona tropical: precipitacions que tendeixen a concentrar-se en l'època càlida, oscil·lació estacional de t perceptible.

2. Clima sec:
Zona àrida subtropical: precipitacions molt febles i t amb una clara oscil·lació estacional.

3. Clima temperat:
Zona temperada: estiu moderadament càlid i hiverns freds, però amb precipitacions abudants al llarg de tot l'any; el v de precipitacions, la durada de l'hivern i la contenintalitat determinen subclimes.

4. Clima humit:
Zona temperada: latituts altes i continentals a l'H N, amb hiverns molt freds i un v de precipitacions important tot l'any.

5. Clima fred:
Zona polar: estiu curt, fred i sense nits; hiverns llargs
cinturó circumpolar: hivern llarg, molt fred i fosc, i pluges febles tot l'any.
4.El clima i el temps atmosfèric
Factors que determinen les característiques del clima d'un indret:

Latitud
:

el moviment de translació al voltant del Sol i de rotació de la Terra determinen grans canvis estacionals segons l'angle d'incidència radiació solar.
A mesura que ens allunyem de l'Equador, en general, disminueixen les tes.
Altitud
: la tª disminueix a la troposfera amb l'alçada. En alçada, vents més forts i + radiació solar.

Distància mar
: E oscil·lacions tèrmiques a l'interior. El mar actua com a regulador tèrmic.

Orientació
: La presència relleus = Determina insolació i l'acció vents. (A H.N. vessant S muntanyes: molta insolació)

Humanització
: alteracions locals del clima per fonts de calor i materials que capten radiació solar: altes precipitacions, - radiació solar, aire + sec i vents + variables.
6.Catalunya i la circulació atmosfèrica general
7.1 El clima de Catalunya
unitat 1
La troposfera

[0 km - 8 km als pols / 0 km -18km a l'equador).
Capa atmosfera en contacte sup escorça, mars i oceans.
Tª i vapor H20 disminueixen amb altitud (-6ºC/km).
99% del vapor H20 atm. (Principal gas efecte hivernable).
On es donen lloc els fenòmens meteorològics.

Tropopausa
(-70ºC)

L'estratosfera

[10 km - 50 km altitud].
Tª ct fins 25 km, però increment fins a 200ºC a estratopausa, per augment [O3].

Ozonosfera
= [20km-40km]

Estratopausa

La mesosfera

[50 km - 80 km altitud].

Absència vapor H20 i O3, tes molt baixes.
A mesura que ens allunyem sup terra, estratificació gasos en f(x) massa molecular.

Mesopausa
(-90ºC)

La termosfera

[80 km - 500 km].
Increment tª amb altitud fins als 1000ºC als 200 km per abs raigs X, raigs gamma, rad UV extrema) .
A partir 200 km tª ct.

Entre 100 i 200km = aurora boreal i austral = ionització gasos termosfera (N2 i O2), a causa acció corrents partícules carregades elèctricament Sol.

Termopausa

L'exosfera

[500 km - més enllà 1000 km].
Capa transició entre atm terrestre i espai interplanetari.
Presència només alguns àtoms O, He i H.
The reconstructed depth of the Little Ice Age varies between different studies (anomalies shown are from the 1950–80 reference period).
L'activitat solar reflectida en les taques solars era summament baixa, amb alguns anys que no hi havia cap taca solar. Aquest període de baixa activitat de les taques solar és conegut com el Mínim de Maunder. El mecanisme precís entre la baixa activitat de les taques solars i les temperatures fredes no s'han establert.

Altres indicadors de la baixa activitat solar durant aquest període són els nivells de carboni-14 i beril·li-10.
Quan un volcà fa erupció, les seves cendres arriben la part alta de l'atmosfera i es poden estendre fins a cobrir la terra sencera. Aquests núvols de cendra fan que no arribi la radiació solar entrant, portant a una disminució de la temperatura a nivell mundial. Poden durar fins a dos anys després d'una erupció.

També es va emetre durant les erupcions sofre en el forma de gas SO2 . Quan este gas arriba a la estratosfera es converteix en partícules d'àcid sulfúric que reflecteixen els rajos del sol reduint la quantitat de radiació que arriben a la superfície de la terra.
1. Baixa activitat solar
2. Alta activitat volcànica


L’ozó (O3) és una molècula triatòmica d’oxigen. En l’atmosfera la [O3] en v és del 0-0,1ppm. És l’oxidant fotoquímic més important a la troposfera.

Hem de distingir molt bé entre l’O3 present a l’estratosfera i el de la troposfera.

Distribució:


Troposfera: es troba el 10% de l’ozó total.

Estratosfera: es troba el 90% de l’ozó total (la capa d’ozó)


Tipus d’ozó

Ozó estratosfèric

Forma la capa d’ozó. Protegeix la vida vegetal i animal a la Terra mitjançant l'absorció de radiació UV d'alta energia. Sense la capa d'ozó, la radiació UV intensa del Sol seria com esterilitzar la superfície de la Terra. L'ozó filtra les radiacions UV més enèrgiques: UV-C i la majoria de la radiació UV-B. L'ozó només filtra aproximadament la meitat de la radiació UV-A.

L'augment dels nivells dels gasos produïts per l'home, com ara els gasos clorofluorocarbonis (CFC) han donat lloc a majors taxes de destrucció de la capa d'ozó, alterant l'equilibri natural de la capa d'ozó i això comporta la reducció dels nivells d'ozó estratosfèric. Al reduir els nivells d'ozó s'ha augmentat la quantitat de radiació ultraviolada que arriba a la superfície de la Terra.

Formació:

O2 + radiació ultraviolada --------- 2 O(radical)
O2 + O(radical) -------- O3
O3 + radiació ultraviolada ------- O2 + O(radical)

Ozó troposfèric

Causa irritació i mal a les plantes i animals a causa del seu poder oxidant, a més a més, és també un gas d'efecte hivernacle.
D'acord amb l'Agència de Protecció Ambiental, l'exposició als nivells d'ozó superiors a 80 parts per mil milions per 8 hores o més no és saludable. Aquestes concentracions solen trobar-se a prop de les ciutats durant els períodes en què l'ambient és càlid i estable. Els efectes perjudicials poden incloure mal de gola i la irritació dels pulmons o l'agreujament d'asma.

Formació:

És un gas secundari: es forma quan els gasos NOx de les emissions dels vehicles i industrials reaccionen amb els compostos orgànics volàtils COVs (formaldehid i nitrat de peroxiacetil) i la radiació UV. Aquests contaminants es dissocien formant radicals amb radiació menys energètica, i poden formar ozó amb l'oxigen molecular. El conjunt de l'ozó, NOx i COVs forma una boira marró visible en zones molt contaminades denominada boirum fotoquímic.

Destrucció:

Els clorofluorocarbonis o CFCs i derivats (halons o bromfluorocarbonis) són una família de compostos químics que contenen C, Cl i F i es fan servir en diverses activitats industrials (refrigerants, fabricació espumes i plàstics, aerosols i propolsors i com a dissolvents en neteja de circuits electrònics.

A la troposfera afavoreix la descomposició de l'O3:

Cl + O3 -------- ClO + O2
ClO + O -------- Cl + O2


6.1. Distribució de les precipitacions a Catalunya
Distribució de les precipitacions en 3 zones:

Pirineus
: zona + humida Catalunya, per acció vents oest, procedents Atlàntic, carregats d'humitat. Precipitacions abundants, durant tot l'any.

Zona oriental
: vents humits Mediterrània. Precipitacions + abundants al nord. Estiu sec, sobretot a localitats litoral i sud. Màxim precipitacions a tardor.

Interior
: terres seques i mancades aigua. Màxim pluviomètric a la primavera.
6.2. Distribució de les temperatures a Catalunya
Situació: 40º-42º N = proximitat anticicló 30ºN
Litoral: tes elevades = [15ºC a comarques nord - 18ºC a comarques sud].

Efecte continentalitat sobre amplitud tèrmica = diferència entre mitjana del mes (o dia) + calorós i mitjana mes (o dia) + fred.


Situació Catalunya: 40-42 N.

ESTIU
: Les sequeres a l'estiu estan relacionades amb períodes llargs de temps de situació anticiclònica, sovint un anticicló persistent situat a sobre l’Atlàntic, a prop de la Península Ibèrica o a sobre mateix, fa que els fronts i depressions que ens podrien afectar i que provenen principalment de l’Atlàntic, es vegin desviades i es produeix una situació de bloqueig, així mateix es bloqueja la possibilitat que es formin baixes pressions sobre la Mediterrània.

L'anomenat
Anticicló de les Açores
és un anticicló dinàmic situat, normalment, en el centre de l'Atlàntic Nord, a l'altura de les illes Açores que actua especialment a l'estiu i genera un temps sec, assolellat i calorós.

HIVERN
: depressió 60º per sota 60º i creua península d'O-E. La D arriba a zona mediterrània desgastada, generant poques precipitacions (a excepció de Vall d'Aran i zones properes en forma de pluges o nevades)
2. Història del clima de la terra
ALBEDO
Quantitat (en %) de radiació que incideix sobre qualsevol superfície i que es perd o es retorna. Les superfícies clares tenen valors d'albedo més alts que les fosques.
L'albedo mitja de la Terra = 37-39% de la radiació que prové del Sol.

Els gasos responsables són:
Vapor H2O - principal.
CO2 - segón.
O3 - tercer.

I altres gasos en menor proporció:
CH4
N2O
Hexafluorur de sofre (SF6)
CFCs.

O3
No és el mateix clima que temps atmosfèric!
1.1.Estructura de l'atmosfera
5. Circulació general atmosfèrica i zonació climàtica
5.2. Els diagrames climàtics ó climogrames
Són diagrames que recullen les
t i les precipitacions
, i els relaciona amb els seus valors anuals absoluts i la seva distribució anual.
S'elaboren a partir de les
taules climàtiques dels 12 mesos a partir t mitjana i precipitació anual
(en mm o L·m-2).

Com es fan?
X: mesos de l'any
(HN: de G a D, HS: Jl a Jn).
Y dret: t
Y esq: precipitacions
Sempre que sigui possible, p el doble de la t

Període sec = Si la corba t, més amunt corba P
Període humit = Si corba p, més amunt corba t
Període fred = Si t<0ºC
Període perhumit = si p>100mm
Full transcript