Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

EL ROMATICISME

No description
by

Anna Canals

on 17 January 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of EL ROMATICISME

EL ROMATICISME
1800-1900
El romaticisme és una etapa de
pensament idealista i radical
, en què es valora la llibertat per damunt de tot.
Sorgeixen els nacionalismes.
Les actituds es regeixen més pels
sentiments
que per la raó.
El succés més significatiu per els artistes va ser la Revolució Francesa (1789-1799).
Característiques del romanticisme musical
És la millor manera d'expressar els sentiments i les emocions i suposa
el distanciament amb la música
clàssica.
Melodia amb gran poder expressiu.
El ritme al servei de l'expressivitat.
Llibertat de les formes, amb el predomini de la fantasia i per tant de l'expressió lliure i amb certa complexitat.
Els instruments de vent s'amplien.
Gran varietat de formes.
Alemanya i Aústria països capdavanters en música instrumental romàntica.
Formes musicals
Música vocal
Missa
Òpera
Oratori
Lied
Música instrumental
Poema simfònic
Simfonia
Sonata
Concert
Quartet-quintet
trio
Petites formes per a piano
Òpera
Missa
Oratori
Lied
La veu és un dels instruments predilectes del romanticisme. Es poden expressar molts sentiments íntims i individuals.
Els artistes són molt ben considerats.
El virtuossisme instrumental adquireix gran importància.
El piano com a instrument romàntic per excel·lència.
Simfonia + poema simfònic
Petites formes per a piano
Lied sgnifica cançó en alemany.
Composició breu en la qual es posa música a un poema. (Veu solista + acompanyament)
Pròpia dels països de llengua alemanya.
Forma expressament romàntica, ja que volen barrejar diverses arts i arribar a una unitat entre elles.
Lied estròfic
És la forma més sezilla.
Una mateixa música per a diverses estrofes de text.
A, A, A'
Lied ternari
És la forma més típica.
Consta de tres estrofes.
A, B, A
Lied rondó
A, B, A, C, A
Alternança entre el fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit.
Predomina la música profana sobre la religiosa, i la instrumental sobre la vocal.
Gran varietat de petites formes musicals, en general lliures i sense cap estructura. Les més destacades són:
• NOCTURN: Peça pianística de caràcter sentimental.
• IMPROMTU
• INTERMEZZO
• ELEGIA: Peça de caràcter trist i melanconiós
• RAPSODIA: Peça basada en temes populars.
• BARCAROLA: Obra que imita les cancons de barquers o gondolers.
• BALADA: De caràcter líric.
• PRELUDI
• POLONESA: D'origen polonés.
• MESURCA: D'origen popular de ritme moderat, i va formar part del repertori cult.
• POLCA

1800-1830
:
Romanticisme incipient.
Els lieder de Schubert, les òperes de Weber i les obres del darrer període creatiu de Ludwig van Beethoven en formarien part.
1830-1850: Romanticisme ple.
La Simfonia fantàstica d'Hector Berlioz marca el punt de partida d'aquesta època que pràcticament abasta el conjunt de l'obra de Frédéric Chopin, Felix Mendelssohn i Robert Schumann. També inclou les primeres òperes de Wagner i Verdi.
1850-1890: Romanticisme tardà.
Caracteritzat pels poemes simfònics de Franz Liszt, els drames musical de Wagner, les òperes de maduresa de Verdi i l'aparició de la segona generació romàntica, amb Anton Bruckner, Johannes Brahms, César Franck i altres.
1890-1914: Fi de segle.
Gustav Mahler, Strauss, Claude Debussy i Puccini porten les diferents tendències romàntiques fins al límit, representat a la vegada la fi d'un cicle i el principi del període atonal iniciat per Arnold Schönberg i que portarà a la música del segle XX cap a nous plantejaments.
Romanticisme com edat d'or de l'òpera.
Bel canto:
Exhibició del cantant mitjançant passatges melòdics de gran tècnica. Bellini, Donizetti, Rossini i Verdi.

Verisme:
L'argument de l'òpera es centra en personatges de la vida quotidiana. Mascagni, Puccini.

Òpera italiana
Òpera francesa
Gran òpera:
Grans montatges escenogràfics, grans cors i escenes multitudinàries. Bizet i Meyerbeer.

Opereta:
S'intercalen fragments cantats i fragments parlats. Caràcter humorístic. Offenbach
Òpera alemana
Arguments on la naturalesa i lu sobrenaturals adquireixen un paper protagonista.

C. M. von Weber iniciador de l'òpera romàntica a Alemanya.

R. Wagner: Gran figura de l'òpera alemana.
Òpera espanyola
Fins al s. XIX hi ha una gran influència de l'òpera italiana.
Apareix la Zarzuela: gènera amb arguments quotidians i propers al públic. Fragments cantats i parlats. Llenguatge senzill i assequible pels espectadors.
Francisco Asenjo Barberi, Frederico Chueca, Tomás Bretón i Ruperto Chapí.
La principal característica dels oratoris del s. XIX era l’utilització dels cors.

Eybler, Stadler, Beethoven, Schneider, Spohr, Loewe i Mendelssohn

Les misses més reconegudes són els Requiems.

Liszt, Beethoven, Bruckner, Mendelssohn, Schumann i Brahms.

Quasi tots els compositors en varen escriure.
Mendelssohn, Schubert, Schumann, Brahms i Brukner.
Héctor Berlioz és el representant del simfonisme francès, amb la Simfonia Fantàstica, introduint un programa literari, per això es creu que és el punt de partida del Poema Simfònic (d’un sol moviment), que Liszt va subscriure amb 13 que va composar ell mateix (música programàtica).
Què podem treballar?
Giuseppe Verdi (1813-1901): "Nabbuco"
Audicions com:
Comopistors com:
Robert Shumann (1810-1856)
Richard Wagner (1813-1883)
Franz Liszt (1811-1886)
Franz Schubert (1797-1828)
Hector Berlioz (1803-1869)
Felix Mendelssohn (1809-1847)
Johannes Brahms (1833-1897)

Frédéric Chopin (1810-1849)
Giuseppe Verdi (1813-1901)
Gioacchino-Antonio Rossini (1792-1868)
George Bizet (1838-1875)
Piotr Ilitx Txaikovski (1840-1893)
Giacomo Puccini (1858-1924)
Gabriel Fauré (1845-1924)
Anàlisi de partitures
Frédéric Chopin
Preludi núm.4
MOLTES GRÀCIES!
Full transcript