Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Tipus de Mecanismes

No description
by

Guillem Tarres

on 2 March 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Tipus de Mecanismes

Un mecanisme és un conjunt de peces (barres, politges, guies, etc.) que bàsicament fan funcions de guiatge i transmissió del moviment relacionats amb les forces que actuen en una màquina. Mecanismes Mecanismes de transmissió del moviment Els mecanismes de transmissió s'encarreguen de transmetre moviments de gir entre arbres distants. Estan formats per un arbre motor (conductor), un arbre resistent (conduït) i altres elements intermedis. Una manovella o un motor són necessaris per provocar la rotació de l'arbre motor. Mecanismes de transformació del moviment Els mecanismes de transformació s'encarreguen de convertir moviments rectilinis (lineals) en moviments de rotació (gir), o a la inversa. Amb un disseny adient dels elements del sistema, es poden aconseguir les velocitats lineals o de gir desitjades. Converteix un moviment giratori en un de lineal continuo.
El mecanisme és capaç d'exercir grans pressions en el sentit d'avanç del cargol
Dues aplicacions pràctiques:
Per unir i desmuntar objectes s’utilitzen rosques en forma de "V" que impedeix que s’afluixin fàcilment.
Mecanisme de desplaçament. S’utilitzen rosques quadrades. S’usa en objectes quotidians: aixetes, taps d’ampolla... Cargol- femella Permeten convertir el moviment giratori continu d’ un eix en un de lineal alternatiu en el peu de la biela. També permet el procés contrario: transformar un moviment lineal alternatiu del peu de biela en un de giratori continuo a l’eix al qual tenim connectats l’ excèntrica o la manovella. S’utilitza en el motor d’automòbil, en el neteja parabrises, màquina de cosir, serres automàtiques... Biela – manovella/ excèntrica - biela Permet convertir un moviment giratori en un de lineal continuo , o viceversa. S’utilitza per aconseguir moviments lineals de precisió com en el cas de portes automàtiques en garatges, en lleixes mòbils...
El sistema està format per un pinyó (roda dentada) que engrana perfectament en una cremallera. El pinyó gira, les seves dents empenyen les de la cremallera, provocant el desplaçament lineal. La relació entre la velocitat de gir i del pinyó (N) i la velocitat lineal de la cremallera (V) depèn de dos factors: el nombre de dents del pinyó (Z) i el nombre de dents por centímetre de la cremallera (n).
Per cada volta completa del pinyó de la cremallera es desplaçarà avançant tantes dents como tingui el pinyó. Per tant es desplaçarà una distància: d=z/n.
I la velocitat del desplaçament serà: V=N•(z/n) Cremallera - pinyó La lleva és un disc amb un perfil extern parcialment circular, en contacte amb la lleva hi ha un operador mòbil (seguidor de lleva) destinat a seguir les variacions del perfil de la lleva quan aquesta gira. La lleva va solidària amb un eix que li transmet el moviment. En moltes aplicacions es munten diverses lleves sobre el mateix eix o arbre
La lleva permet transformar un moviment giratori en un longitudinal alternatiu.
És un mecanisme no reversible.
S’utilitza en programadors de rentadores, carrets de pesca, tallacabells, depiladores... Sistema de lleves Permet obtenir un moviment giratori continuo a partir d’un d’oscil•lant, o també, obtenir un moviment oscil•lant a partir d’un de giratori continu.
Es pot aplicar a les màquines de cosir.
Aquest mecanisme utilitza una excèntrica (o una manovella ), una biela i una palanca col•locats sobre un suport únic i connectats de la següent manera:
La palanca que s’utilitza pot ser de qualsevol ordre (1r., 2n., 3r.) i s’elegirà en funció de la utilitat que demanem a la màquina.
Història: l’ús de la manovella s’accionava amb les mans per a obtenir un moviment giratori continu. En les màquines petites tenia l’inconvenient de deixar una sola mà lliure per al treball (filar, cosir...), es va veure necessari inventar un sistema que lliurés aquesta mà i permetés utilitzar les dues de manera útil.
La solució va arribar cap a l’any 1530, quan va aparèixer la roda de pedal, que permetia tenir les dues mans lliures per a la fabricació de fils, per cosir,... aquesta roda és possiblement la primera aplicació pràctica del sistema biela - manovella. Excèntrica - biela – palanca S’utilitza quan volem transmetre un moviment giratori entre dos eixos amb una gran reducció o augment de la velocitat de gir sense haver de recórrer a diàmetres excessivament grans o petits.
L’ element principal d’aquest mecanisme és la politja doble, que consisteix en dues politges de diàmetres diferents unides entre sí de manera que totes dues girin solidàries. Tren de politges Modifica la direcció d’un moviment lineal i redueix el fregament de la corda en els canvis de direcció.
Per a la seva construcció necessitem, un suport, un eix, una politja de cable i una corda.
S’utilitza a les portes automàtiques en els , sistemes d’elevació de vidres de cotxe, ascensors, tendals, ... Politja fixa de cable És un mecanisme que té guany mecànic (utilitzant petites potències es poden vèncer resistències grans), s’utilitza per a reduir l’esforç necessari per a l’elevació o el moviment de cargues. Es troba en grues, elevadors ascensors...
La politja mòbil és una politja de ganxo connectada a una corda un dels seus extrems es troba en un punto fixa i l’altre (extrem mòbil) està connectat a un mecanisme de tracció. Politja mòbil És una combinació de politges fixes i mòbils unides per una sola corda que té un extrem en un punt fixa .
S’utilitza per elevar càrregues sempre que vulguem realitzar un esforç menor que el que hauríem de fer si ho aixequéssim a pols.
En aquest mecanisme el guany mecànic i el desplaçament de la càrrega van en funció inversa. Polispast Permet transmetre un moviment giratori entre dos eixos paral•lels o perpendiculars, modificant les característiques de velocitat i/o sentit de gir.
Aquest sistema consisteix en dues rodes solidàries amb els seus eixos , els seus perímetres es troben en contacte directe. El moviment es transmet d’una roda a l’altra per fricció
No es pot utilitzar per a la transmissió de grans esforços. S’usa en aparells electrodomèstics d’àudio i vídeo; en atraccions de fira... Rodes de fricció Converteix el moviment lineal en giratori.
S’utilitza en tots els mitjans de locomoció terrestres: bicicletes, carros, automòbils, patinets... La roda utilitzada en el transport necessita d’una armadura i un eix principalment. També hi afegim un coixinet, i sistemes de suspensió, de frenada i de direcció.
La seva utilitat apareix quan volem arrossegar o empènyer objectes reduint el seu fregament amb el terra.
Història: Se suposa que la primera aplicació de la roda en el transport és cap a l’any 3200 a. de C. a Sumèria i sud de Mesopotàmia. Les primeres rodes es van construir de pedra, llavors es va utilitzar la fusta com a travesser central i envoltades per cuir.
Cap a l’any 288 a. C. es van fer de coure.
Cap el 2350 a. C. Els arcàdics van introduir les rodes de 8 radis que permetien augmentar la velocitat i la lleugeresa dels carros.
En un principi l’eix solidari amb la roda s’unia amb tirants de cuir. Però cap al 1600 a. C. L’eix deixa de ser solidari amb la roda i fa la funció d’eix robust. Més tard s’utilitza l’acer que en va augmentar la duració.
Al 1846 Robert W. Thomson inventa la roda de càmera d’aire que esmorteïa les imperfeccions del terreny.
I al 1888 l’irlandès John Boyd Dunlop inventa el neumàtic (roda amb càmera d’aire i vàlvula).
Amb l’aparició dels cotxes i altres mitjans de transport el tren de rodament es perfecciona i hi afegeix altres elements: suspensions, coixinets, sistemes de fre, direcció.... Tren de rodament Permet transmetre un moviment giratori entre eixos, modificant les característiques de velocitat i el sentit de gir. Els eixos conductor i conduit poden ser paral•lels o perpendiculars.
Com que no hi ha possibilitat de col•locar una roda boja , el sentit de gir dels eixos sempre s’invertirà.
Per al càlcul de la relació de transmissió s’han de tenir en compta el número de dents de la roda i el de barres de la llanterna, i es fa una relació semblant a la del sistema d’engranatges.
Aquest sistema va ser utilitzat en els molins medievals i es pot considerar el precursor dels sistemes d’engranatges. Actualment està en desús. Presenta inconvenients: pèrdues energètiques, transmissió discontinua del moviment, materials de poca durada... Roda dentada - llanterna Són palanques compostes que permeten transmetre moviments i forces entre dos punts, el moviment (o força) de sortida és proporcional al d’entrada. Els moviments d’entrada i de sortida poden ser lineals o circulares.
Són variats palanques acoblades entre sí, de manera que cada una d’elles rep el moviment (o la força) de l’anterior i la transmet a la següent.
S’utilitza en moltes màquines: tallaungles,, alicates, màquines d’escriure, pianos, elevadors, llits d’hospital, trenes, balances de bany... Sistema de palanques Permet convertir un moviment giratori en un de lineal continu, o al revés.
S’utilitza en grues, vaixells (per recollir les xarxes de pesca, les veles..) pous d’aigua.
Consisteix amb un cilindre horitzontal (tambor) sobre el qual es cargola o descargola una corda o cable quan fem girar l’eix.
Aquest mecanisme es comporta com una palanca: té un braç de potència (BP) que és el braç de la manovella i el braç de resistència (BR) que és el radi del cilindre on hi ha la corda.
Perquè el sistema tingui guany mecànic (la P ha de ser més petita que la R) cal que el braç de potència (el de la palanca) sigui més gran que el braç de la resistència (radi del cilindre). Si el braç de potència i el de resistència són iguals hem de fer la mateixa força que si estiréssim directament la corda. Torn Permet transmetre un moviment giratori entre dos eixos distants, però permet obtenir, també diferents velocitats en el eix conduit (tantes com parelles de politges tinguem instal•lades) hem d’escollir la parella de politges més adequada.
S’utilitza en màquines que necessiten varies velocitats de funcionament a partir d’una única velocitat del motor.
Per a la fabricació d’aquest mecanisme és necessari l’ús de politges múltiples. Formades per diverses politges diferents diàmetres muntades sobre el mateix eix fiable.
S’aconsegueix que totes girin solidàries amb l’eix i amb la velocitat. Caixa de velocitats Permet alliberar una energia aplicant para poc esforç i moviment.
S’usa en ceps, ballestes, pistoles, , sortidors de combustible...
Normalment és una palanca on a l’extrem hi ha una ungla, que és l’encarregada de retenir el mecanisme que allibera l’energia. Quan accionem la palanca, la ungla s’enretira i deixa lliure el mecanisme i allibera l’energia en forma de moviment, sortidor, d’aire, de so...
La clau del gallet es pot alliberar fàcilment, però mai per accident.
Es pot accionar manualment (aspiradores per a dessoldar) o automàticament ( rateres, casset...). Gallet Permet transmetre un moviment giratori entre dos eixos paral•lels i es pot modificar la velocitat però no el sentit de gir.
Aquest mecanisme s’utilitza en les bicicletes, motos, motors de cotxe , portes d’obertura automàtica.
Aquest sistema consta d’una cadena sense fi (tancada) els seus esglaons s’enllacen amb les rodes dentades (pinyons) que estan unides als eixos dels mecanismes conductor y conduit.
Els eixos s’han de mantenir en posició fixa han de quedar ben subjectats amb suports i armadures.
Per a la relació de transmissió valen totes les equacions de les politges o per a les rodes dentades,cal substituir el diàmetre de les politges per el número de dents dels pinyons.
Aquest sistema té beneficis respecta al sistema de politges: les cadenes encavalcades amb les dents dels pinyons eviten que s’escorri. La transmissió és constant i per tant més eficient. No necessita estar tensada.
Com a inconvenients podem dir que és més costosa, més sorollosa i menys flexible, no permet la inversió de sentit de gir ni la transmissió entre eixos creuats, necessita engreixar-se. Cadena pinyó El mecanisme està format per més de dues rodes dentades simples, que engranen. La roda motriu transmet el gir a una roda intermèdia, que s'anomena roda boja Finalment, el gir es transmet a la roda solidària a l'arbre resistent. Aquesta disposició permet que l'arbre motor i el resistent girin en el mateix sentit. Tren d'engranatges Transmet un moviment giratori entre dos eixos que es creuen perpendicularment.
El vis sense fi és un mecanisme que presenta una reducció de velocitat molt gran alhora que s’obté un parell de sortida molt gran. El vis sense fi consta d’un vis o rosca que transmet el moviment a una roda dentada, també anomenada corona. Els seus eixos es creuen a 90º transversalment. Per cada volta completa del cargol, la corona avança una dent.
És un mecanisme irreversible, és a dir, que només funciona en el sentit del cargol cap a la roda dentada.
Té l’inconvenient de la gran fricció que hi ha entre el cargol i la part interior de les dents de la roda. Això provoca un gran desgast dels materials, per això és comú emprar materials de duresa diferent en el cargol i la roda per concentrar el desgast en un dels elements per facilitar el manteniment.
S’utilitza en mecanismes que necessiten una gran reducció de velocitat i un augment important de guany mecànic: claus de guitarra, neteja parabrises, comptaquilòmetres... Vis sense fi Té dues utilitats pràctiques: convertir un moviment lineal u oscil•lant en intermitent i limitar el gir d’un eix a un sol sentit..
El trobem en els gats elevadors de cotxes, en rellotges, ... Com a limitador del sentit de gir es troba en el fre de mà dels cotxes.
És un mecanisme que deriva de la roda dentada, però no amb les mateixes funcions.
Està format per una roda dentada y una ungleta. La ungleta fa de fre, impedeix que la roda giri en el sentit no permès. Cadell Guillem Tarrés
3rC
Full transcript