Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Bloc II. La literatura catalana de transmissió oral. La lite

No description
by

Vicent Brotons

on 19 September 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Bloc II. La literatura catalana de transmissió oral. La lite

Classificació del mode etnopoètic
Etnopoètica
Folklore
Introducció a la literatura catalana de transmissió oral
Tipologia de la literatura popular tradicional
contes
llegendes
cançons
romanços
refranys
endevinalles
embarbussaments
acudits
...
Contem, cantem, diem, endevinem
Funcions de la literatura popular tradicional
Funcions socials
Vos ensenye una cançó i la cantem?
Ara tu ens ensenyes una cançó i la cantem, au vinga!
Endevina, endevinalleta....
Ens estalvia fer esforços
si li pitgem un botó,
però ens fa passar una estona
dins de la seua presó.
Conta'l com si fores Auggie Wren
Bloc II. La literatura catalana de transmissió oral. La literatura popular tradicional
característiques
manifestacions
recopilacions
estudis
Característiques
Autoria desdibuixada
Improvisació
Transmissió oral
Les set lleis de la narrativa oral d'Axel Olrik
Manifestacions
Des d'usos socials domèstics i quotidians a la presència en l'alta producció cultural (literatura, art, cinema...), passant pels diversos ritual humans relacionats amb els cicles temporals, religiosos, agrícoles, generacionals....
Recopilacions

-Alcover A. M., Grimalt, A. i Guiscafré, J. (1996-2001): Aplec de rondaies mallorquies d'en Jordi d'es Racó.
Ciutat de Mallorca

-Amades, J. (1950):
Folklore de Catalunya. Rondallística
. Barcelona.

-Borja, J. (coord):
Canpop. Cançoner popular valencià
: http://www.canpop.org/ [juliol-2015]

-Conca, M. (1993):
Els refranys catalans
. València

-Ginard, R. (1975-79):
Cançoner popular de Mallorca
. Mallorca

-Martínez, Francesc (1912-1947):
Còses de la meua terra (La Marina)
[tres tandes]. València

-Valor, E. (1975-76):
Rodalles valencianes
, en
Obra literària completa
(vols. 1 i 2). València


La literatura popular es manifesta en els usos quotidians de la llengua, en els rituals socials de tot tipus relacionats amb el pas del temps, l'activitat humana, les celebracions religioses, les festes, els acte iniciàtics i també en l'art, la literatura culta, el cinema i, avui dia, la xarxa.

Estudis
-Alcover, A. M. & Moll, F. B. (1985):
Diccionari Català-Valencià-Balear.
Palma de Mallorca

-Bassols, M. (1990):
Anàlisi pragmàtica de les endevinalles catalanes.
Barcelona

-Dept. Cultura Gtat. Catalunya (1991-92):
De la literatura popular a la literatura culta.
Barcelona

-Oriol, C. (2002):
Introducció a l'etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la literatura catalana.
Valls

-Propp, V. (1977):
Morfolgía del cuento.
Madrid

-Torrent, V. (1999):
La música popular.
València

-Valriu, C. (1994):
Història de la literatura infantil i juvenil catalana.
Barcelona


Contes
Llegendes

Cançons
Romanços
Refranys
Endevinalles
Embarbussaments
Acudits....
i malnoms i sobrenoms, fraseologia (parèmia), fórmula rimada, retruc
Saber del poble (etimologia)
Pràctiques del temps passat en societats preindustrials (W. J. Thoms, 1846)
Literatura oral, cultura material, costums populars, art popular
Tradicions de grups humans (Dundes, 1966)
Ens interroguem:
oral? popular? tradicional?
Funció educativa i funció crítica
L'etnopoètica és una disciplina del folklore que estudia l'art verbal d'autoria desdibuixada i de transmissió oral.
LA RONDALLA
d'animals
meravellosa
no meravellosa (religiosa, d'enginy, del gegant beneit, formulística, l'antirondalla)
contarella (bertranada, de beneits, facècia, de mentides)
ELS RELATS D'EXPERIÈNCIES REALS
succeït
pseudo succeït
.anècdota
relat d'experiència personal
EL MITE
LA LLEGENDA
del passat
contemporània
etiològica
la tradició explicativa

LA CANÇÓ LLARGA O NARRATIVA
Romanço
Glosat
Codolada
LA CANÇÓ CURTA O COPLA
de ronda
Albada
Jota
de treball
de capta
de bressol
Corranda
LA CANTARELLA
de joc
de burla
....
Cançó llarga que relata una història i que la mateixa tradició oral modifica en els elements
secundaris. La fixació per escrit, a partir del XIX, els va estabilitzar.
Frase sentenciosa d'ús comú que respon al sabers populars tradicionals
home refranyer, gos i malfaener
Misteri senzill formulat amb paraules en el qual cal endevinar a què ens referim tenint en compte la informació orientadora i la despistadora, totes dues basades en jocs de paraules, metàfores, personificacions i altres figures literàries. Solen ser rimades i duen fórmules de començament i, a vegades, d'acabament.
Paraula o frase que resulta difícil de pronunciar i que sol usar-se com a joc per a provocar que algú s'equivoque.
GÈNERES NO ORALS:
La dedicatòria
El grafit
Folklore en xarxa
....
FABULÓS
meravellós
numinós
nivell mítico-creatiu
nivell miraculós
(manifestació sacra, sàtànica i màgica)
nivell demònic
REALISTA
SIMBÒLIC
-lúdica
-reacció/acceptació de la norma social (
paradoxa
de Bascom, 1954)
-crítica: contra la desigualtat, les injustícies, la repressió
-
educativa
(formar, inculcar costums, estàndards ètics, instruir)
A més escola, menys cultura popular
Alternativa:
complementarietat
Conte de Nadal de Auggie Wren (Smoke), imatges i música
Un contador de contes?
Una contadora de contes?
TU i TU i TU i TU....
Contem, cantem, diem i endevinem

-Me'n contes un...
-Això era i no era
Contem, cantem, diem, endevinem
http://blocs.mesvilaweb.cat/jorestcal/?p=246450
Endevina, endevineta una cosa coseta que de dia té carn
i que de nit no en té
per això obre la boca
a veure si n'hi donen més.
En cap cap cap el que cap en aquest cap.

Visc al bosc i busque vesc i visc del vesc que busque al bosc.

Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat. Si el jutjat es despengés, es menjaria el setze fetges dels setze jutges que l'han jutjat.

El senyor Fet ha fet un fet. Si el senyor Fet no hagués fet el fet que ha fet, no passaria el que passa al senyor Fet per haver fet el que ha fet.

Si qui deu deu diu que deu deu, diu el que deu i deu el que diu.


Dels embarbussaments que coneixeu, quins us agraden més?
Full transcript