Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Kant (2n Batxillerat)

No description
by

Mercè Acosta Ferrer

on 16 March 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Kant (2n Batxillerat)

BIOGRAFIA
1724: naixement a Köningsberg.
Conviccions religioses i morals.
1740: universitat (estudiant i posteriorment professor).
1781: Crítica de la Raó pura, Crítica de la Raó pràctica, Crítica del Judici.
1793: La religió dins dels límits de la mera raó.
1795: La pau perpètua.
1804: mort a Köningsberg.
què puc saber?
teoria del coneixement
Tipus de judicis:

ANALÍTICS (a priori) --> PREDICAT inclòs en SUBJECTE. No amplien el coneixement, són necessaris i independents de l'experiència.
què puc esperar, si faig el que he de fer?
El reconeixement dels límits de la nostra raó,

ens permet admetre uns supòsits que no podem

entendre. Més enllà de la realitat fenomènica, hi ha la

llibertat, el jo noumènic i Déu.

Així, CIÈNCIA i RELIGIÓ es poden considerar

compatibles.


PREGUNTES KANTIANES
Projecte filosòfic: descobrir què pot assolir legítimament la raó
immanuel kant
Què puc conèixer?
QUÈ ÉS L'HOME?
il·lustració
Confiança en el poder de la raó.
Fe en el progrés científic.
Deisme.
Apologia de la tolerància.
Necessitat d'educació.
Crítica del poder polític.
Il·lustració francesa: Montesquieu, Voltaire, Rousseau.
L'Enciclopèdia.
CRITICISME
Anàlisi crítica de les possibilitats i els límits de la raó
Objectiu
Acabar amb la polèmica entre:
EMPIRISME: és l'experiència (canviant) que ens porta al coneixement (probable).
RACIONALISME: la raó pot assolir coneixement universal.
CRITICISME
Solució de KANT a la polèmica: ambdós tenien raó
EMPIRISTES: sense experiència no hi ha coneixement.

RACIONALISTES: no tot és experiència --> raó
KANT
l'ésser humà no es limita a rebre informació, sinó que ell mateix construeix la seva imatge del món *
Crítica de la Raó Pura
Què he de fer?
Crítica de la Raó Pràctica
Què puc esperar?
Fonamentació de la metafísica dels costums
INTRODUCCIÓ
GIR COPERNICÀ DE KANT
La filosofia ha de fer el mateix que va fer Copèrnic en astronomia.

Kant creu que només podem tenir un vertader coneixement de les coses (universal i necessari) si l'objecte depèn del pensament (de les seves estructures a priori), i no a la inversa. *

Aquest és el supòsit del qual parteix la FILOSOFIA TRANSCENDENTAL de Kant.
IDEALISME TRANSCENDENTAL
IDEALISME: només les idees del subjecte permeten el coneixement.


TRANSCENDENTAL: les idees són universals i transcendeixen a cada cas concret.
REALITAT FENOMÈNICA
NOÜMEN: és la cosa en si, és imperceptible.

FENOMEN: és l'objecte tal com es presenta a la ment, després d'haver estat processat per les nostres idees a priori.
SINTÈTICS (a posteriori) --> PREDICAT no inclòs en SUBJECTE. Amplien el coneixement, són contingents i provenen de l'experiència.
un triangle té tres angles
la taula és verda
JUDICIS SINTÈTICS A PRIORI: PREDICAT no inclòs en SUBJECTE. Amplien el coneixement, són necessaris i universals. Són els judicis de la ciència.
CRÍTICA DE LA RAÓ PURA: Estètica transcendental, Analítica transcendental, Dialèctica transcendental.
C.r.p: ESTÈTICA TRANSCENDENTAL
Com són possibles els judicis sintètics a priori en les matemàtiques?
Facultat analitzada: SENSIBILITAT
Totes les espècies animals posseeixen aquesta facultat, però cada una percep de diferent manera (FENOMEN).

La sensibilitat fa que ordenem tot allò percebut en espai i temps (formes a priori de la intuïció). Espai i temps no són objecte d'experiència. *

Les MATEMÀTIQUES són possibles perquè en elles hi ha judicis sintètics a priori, que es fonamenten en l'espai i en el temps.

ESPAI: fa possible la geometria.
TEMPS: fa possible l'aritmètica com a "successió numèrica".

La sensibilitat és la 1ª facultat del coneixement i és imprescindible, però és la mera capacitat de ser "afectats" i conèixer no és simplement això, sinó establir judicis sobre allò que ens afecta.
C.R.P: ANALÍTICA TRANSCENDENTAL
Facultat analitzada: ENTENIMENT
Com són possibles els judicis sintètics a priori en física?
c.r.p: dialèctica transcendental
Facultat analitzada: RAÓ
Com són possibles els judicis sintètics a priori en la metafísica?
7 + 5 = 12
una línia recta entre 2 punts és la distància més curta entre aquests punts
TEXT 1
Passa aquí com amb els primers pensaments de Copèrnic. Aquest, veient que no aconseguia explicar els moviments celestes si acceptava que tot l'exèrcit d'estels girava al voltant de l'espectador, va provar si no obtindria millors resultats fent girar l'espectador i deixant els estels en repòs. En la metafísica no es pot fer el mateix assaig, pel que fa a la intuïció dels objectes. Si la intuïció s'hagués de regir per la naturalesa dels objectes, no veig com podria conèixer-se cap cosa a priori sobre aquesta naturalesa. Si, en canvi, és l'objecte (en tant que objecte dels sentits) el que es regeix per la naturalesa de la nostra facultat d'intuïció, puc representar-me fàcilment aquesta possibilitat.
Crítica de la raó pura
TEXT 2
El concepte de noümen no és res més que un concepte límit destinat a posar límit a les pretensions de la sensibilitat. No posseeix doncs més que una aplicació negativa. Encara així, fins i tot tenint en compte que el noümen no pot establir res de positiu fora del domini de la sensibilitat, no es tracta d'una ficció arbitrària, sinó que es troba lligat a la limitació mateixa.
Crítica de la raó pura
TEXT 3
Temps i espai són dues fonts de coneixement de les quals poden sorgir a priori diferents coneixements sintètics, com ho mostra de manera particularment brillant la matemàtica pura referida al coneixement de l'espai i de les seves relacions. Presos juntament, espai i temps són formes pures de tota intuïció sensible, i gràcies a això fan possibles les proposicions sintètiques a priori.
Crítica de la raó pura
Enteniment: facultat de pensar o fer judicis a partir d'allò que ens ha afectat.

Conèixer: jutjar o unificar les representacions o intuïcions de la sensibilitat mitjançant conceptes purs de l'enteniment o categories.

Som capaços de fer judicis de 12 maneres distintes, perquè, a priori, l'enteniment disposa de 12 conceptes purs o categories (formes de conèixer la realitat). -->

Cadascuna d'aquestes categories constitueix un terme buit de contingut: necessiten el material que aporta la sensibilitat per omplir-se i produïr coneixement. *

Les categories no són aplicables als noümens, ja que no són part de la sensibilitat.

La FÍSICA (ciència de la naturalesa) és possible perquè en ella hi ha judicis sintètics a priori, que es fonamenten en els conceptes purs o categories.

JUDICIS I CATEGORIES
Segons la quantitat
Judicis UNIVERSALS: Tot A és B (Categoria: UNITAT).

Judicis PARTICULARS: Algun A és B (Categoria: PLURALITAT).

Judicis SINGULARS: Només un A és B (Categoria: TOTALITAT).
Segons la qualitat
Judicis AFIRMATIUS: A és B (Categoria: REALITAT).

Judicis NEGATIUS: A no és B (Categoria: NEGACIÓ).

Judicis INDEFINITS: A és no B (Categoria: LIMITACIÓ)
Segons la relació
Judicis CATEGÒRICS: A és B (Categoria: SUBSTÀNCIA).

Judicis HIPOTÈTICS: Si A, aleshores B (Categoria: CAUSALITAT).

Judicis DISJUNTIUS: A és o B o C (Categoria: COMUNITAT).
Segons la modalitat
Judicis PROBLEMÀTICS: A és possiblement B (Categoria: POSSIBILITAT).

Judicis ASSERTÒRICS: A és realment B (Categoria: EXISTÈNCIA).

Judicis APODÍCTICS: A és necessàriament B (Categoria: NECESSITAT).
RAÓ: facultat de raonar cercant principis més generals. És la culminació del procés de coneixement. Unifica i ordena les 2 facultats anteriors. Síntesi total = IDEES TRANSCENDENTALS (conceptes purs a priori de la raó).

Fabricació d'idees: retrocediment d'un efecte a la causa fins a arribar a una causa "incausada". La raó vol arribar a allò incondicionat, encara que estigui més enllà de l'experiència.

Idees transcendentals (unitats incondicionades): ànima, univers, Déu. -->
IDEES TRANSCENDENTALS
ÀNIMA
condició incondicionada de totes les meves vivències

UNIVERS
condició incondicionada de tot allò que existeix fora de les meves vivències

DÉU
síntesi suprema de la idea d'ànima i la d'univers, síntesi incondicionada de tot el que hi ha
POSSIBILITAT DE LA METAFÍSICA
Il·lusió de la metafísica: que hi hagi coneixement científic sobre els noümens.

PROBLEMES DE LA METAFÍSICA:

Pretèn fer ciència sobre els noümens, que són imperceptibles, no experimentables.
L'objecte de la metafísica racionalista són les 3 idees transcencentals.
La metafísica no pot ser ciència si pretèn un coneixement més enllà dels fenomens.


POSSIBILITAT DE LA METAFÍSICA

Per Kant, la metafísica tradicional NO podrà ser mai una ciència, no té un ús cognoscitiu, però sí que té un ús regulatiu: ens permet establir quins són els límits que el coneixement no pot traspassar.

A més a més, la limitació de la raó teòrica es veurà compensada per l'ampliació de la raó pràctica (ètica), on potser les idees transcendentals trobin el seu lloc.
QUÈ HE DE FER?
TEORIA ÈTICA
He après que la ciència en si és inútil si no serveix perquè es valori la humanitat *
ÈTICA ANTERIOR A KANT

MATERIAL
Conjunt de normes per a aconseguir el bé (felicitat, plaer, etc.). Depenen dels interessos individuals.

HETERÒNOMA
L'origen de la norma moral és exterior.

A POSTERIORI
El contingut de la norma prové de l'experiència.

TELEOLÒGICA
L'acció moral persegueix un fi últim (felicitat, salvació, etc.)
QUÈ HE DE FER?
TEORIA ÈTICA
ÈTICA KANTIANA

FORMAL
No determina cap bé, no proposa normes concretes.
Kant no dirà mai què hem de fer, però sí com ha de ser allò que feim:
la raó ens exigeix actuar segons criteris universalitzables.

AUTÒNOMA
La llei moral té l'origen en la pròpia consciència, està basada en la llibertat* i la capacitat humana per donar-se una llei desinteressada i autèntica).

A PRIORI
La moral no deriva de l'experiència, es descobreix en la raó.

DEONTOLÒGICA
L'acció moral no cerca un fi, només s'orienta pel respecte al deure.
QUÈ he de fer?
TEORIA ÈTICA
IMPERATIU CATEGÒRIC
1. Actua segons una màxima tal que puguis voler alhora que es converteixi en llei universal.

2. Actua de tal manera que utilitzis la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre com un fi alhora i mai tan sols com un mitjà. *
QUÈ puc esperar?
religió
POSTULATS DE LA RAÓ PRÀCTICA
L'existència de la llibertat, de l'ànima i de Déu són indemostrables científicament, però són IMPRESCINDIBLES moralment.
1r postulat --> LLIBERTAT HUMANA: no tindria sentit parlar de voluntat si l'ésser humà no tingués llibertat.

2n postulat --> IMMORTALITAT DE L'ÀNIMA: només si suposam la immortalitat de l'ànima podrem confiar en que la nostra virtut serà recompensada de manera justa i feliç.

3r postulat --> EXISTÈNCIA DE DÉU: és necessària com a garantia del sentit de l'existència humana. Només Déu pot avalar que aquells que s'han fet dignes de felicitat, l'obtinguin.
Només quan el que ens mou és la VOLUNTAT de complir el deure podem dir que som morals.
Full transcript