Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

L'art gòtic i el regne de Mallorca

No description
by

Francisca Moyá

on 29 April 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of L'art gòtic i el regne de Mallorca


Agricultura i Ramaderia
Substitució dels conreus de regadiu pels típics mediterranis :
Oliveres i vinya
a les zones de muntanya.
Cereals
(blat) a la zona d’es Pla producció era insuficient Pujada del preu del pa afectava als grups més pobres, ja que provocava fam. El
Gran i General Consell
imposava un impost especial, per família, per adquirir blat fora l’illa (Talles).
Ramaderia
ovina
destinada a la producció de llana.
Comerç
Especialment marítim.

Arbre genològic dels Reis de Mallorca
Pintura
arQuitectura
Índex
Construccions
Vocabulari
Construccions
Economia i societat
Divisió del treball
eL REGNE DE MALLORCA A L'EDAT MITJANA
Treball fet per:
Reis de Mallorca
Regne de Mallorca
Art Gòtic
L'art gòtic i el regne de Mallorca
Jaume Jaume:
-Escultura
-Pintura: característiques
-Regna privatiu de Mallorca
Francisca Moyá
-Construccions
-Arbre genealògic
-Vocabulari
-Informació/imatges catedral
-Economia i societat al Regne de
Mallorca

Francisca
Moyá
Teresa
Cases
Jaime
Jaume
Teresa Cases
-Caracterstíques
-Materials
-Elements arquitectònics
-Pintura
-Índex
Arquivolta > Cadascun dels arcs d’una portada gòtica.
Soluciona el problema estètic que suposa obrir una porta en un mur molt gruixut.
La decoració és molt diversa:
> Dents de serra
> Zoomòrfics
> Motius vegetals

Girola > Passadís que volta el presbiteri de les esglèssies per la banda posterior i dóna accés a capelles
radials situades a les absidioles.

Pinacle > Element de forma piramidal, adornat amb elements vegetals, se sol construir sobre els contraforts que
li aporten resistència.


Rosetó >Finestra circular amb traceria característica del Romànic i del Gòtic, malgrat perdura durant el Renaixement.


Timpà > Espai delimitat per la llinda i la primera arquivolta. Decorat amb relleus i pintures.

És l’art propi de la Baixa Edat Mitja (S. XIII - XV) i correspon a l’època del ressorgiment de les ciutats: Art Urbà.

Presenta edificis religiosos i importants edificis de caràcter civil.

Rep aquest nom perquè té influències importants de l’art dels pobles germànics.

Planta d’una catedral o església gòtica Forma de creu, però el transsepte no es nota tant com en romànic La planta va continuar sent, essencialment, de creu llatina però es redueix la llargària del transsepte

Gòtic Civil
- Palau Propietat de: > Rics burgessos
> Nobles
- Ajuntament Allà on es reunia el govern de la ciutat
- Llotja Els comerciants es reunien per:
> Valorar
> Intercanviar




CATEDRAL DE PALMA
Gòtic Religiós
- La Catedral Esglèsia principal de una diòcesi
Resideixen: > el Bisbe
> Capítol catedralici
Servia com a: > Lloc d’oració
> Hi celebraven les ceremònies més importans
Naus laterals: > La gent: - Circulava
- Menjava
- Dormia
- Xerrava dels seus afers


El morter (mescla de arena, calç i aigua).
Pedra, els murs no són tan gruixuts com els de l’art Romànic. Les finestres són més grans i moltes vegades decorades amb vitralls.
Materials
Elements arquitectònics
L’arc apuntat u ogival. Consta de dos segments d’arc que formen angle L’arcbotant. Segment d’arc que sobrevola la coberta de la nau lateral i transmet la càrrega lateral de la volta central al contrafort. També serveix per conduir l’aigua de pluja del reguer excavat en el seu extradós fins la gàrgo.
Contrafort. Pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.

Columna. podia ser

volta de creueria o ogival. Prové de la volta d'aresta romànica, però no són iguals, ja que és originada per arcs apuntats i és lleugera i flexible.
Cúpula. Coronada per un cimbori.
Jaume I
volta ogival
Sanç I
Alfons IV
Jaume II
arc apuntat u ogival
Estaments socials
La repoblació explica com es va originar la estructura social del regne
Petita noblesa amb propietats mitjanes
Se´n van a la ciutat
Pagessos lliures amb petites propietats

Ciutadans
Mà major:petita noblesaa > cavallers
Mà mitjana: artesans i mercaders.
Mà menor: menestrals.
La mà major i la mà mitjana dominen la societat i l'economia.
Forans
Mà forana: pagesos
Era el grup més nombrós, però estava marginat de la vida pública

Desenvolupament agrícola

Destaquen:
Retaules Obra d'escurltura o pintura, o bé mixta, que cobreix el mur situat darrera un altar. A ells se representen vides de sants, de Crist o de la Verge. Pot ser de fusta, de pedra o de metall.
Taules pintura feta sobre fusta o a la tempera o a l'oli. S'unien taules per formar díptics o tríptics. Sovint eren encarregades per l'Esglèsia, per institucions, per nobles o per burguesos. S'hi representaven escenes de la història sagrada sobre fons generalment daurat.
Miniatures pintura que il·lustra un manuscrit. Sovint, es poden trobar imatges de la vida quotidiana.
Vitralls Armadura o bastidor de fusta o metàlic amb vidres.
Comerç mediterrani
imatges
Retaules
Taules
Miniatures
Als segles XIII i XIV, Mallorca es va convertir en un gran centre comercial del Mediterrani ja que la seva posició era estratègica.
Podien competir amb els poderosos comerciants catalans i italians.
Activitats econòmiques principals
1. Proveir dels productes necessaris a les Illes com el blat i la llana, perquè la producció pròpia era insuficient. A canvi exportaven els excedents agrícoles i ramaders com per exemple l'oli.
2. Centre redistribuidor de productes de tot el Mediterrani, de luxe com espècies, or, marfil o teles de luxe

Desenvolupament urbà
Vitralls
Les ciutats de les Illes i Ciutat de Mallorca es varen convertir en centres artesans organitzats en gremis, destaca el sector tèxtil.
Ciutat de Mallorca
principal centre comercial, tant entre la part forana i els artesans, com de les rutes comercials del Mediterrani.
El desenvolupament del comerç marítim
provoca els creixement urbà (llonges, drassanes, consolats,...)
Es crea el
Consolat de Mar
tribunal que tenia jurisdicció sobre problemes mercantils i marítims, les condicions dels viatges, els carregaments...
Les normes estaven recollides en el
Llibre del Consolat de Mar.
Desenvolupament de la Cartografia Portolans
cartes nàutiques que indicaven els principals ports i rumbs. Destaquen els fets per Abraham i Jafudà Cresques al segle XIV com l'
Àtles Català
.


Les Illes Orientals d'Al-Àndalus
Catedral de Mallorca

1.- Les Illes Orientals d’Al-Àndalus.

- S.VIII Després de la derrota visigoda arriba una flota musulmana a Mallorca i aquests signen un pacte de vassallatge que garanteix la seva independència.
- 902 Isam al-Hawlani conquereix les Illes Balears i les incorpora a l’emirat independent de Còrdova Illes Orientals d’Al-Àndalus, governades per un valí o governador, que resideix a la capital Madina Mayurqa.
- Forta islamització a època califal. Destaca el seu paper econòmic, se desenvolupa l’agricultura i es va reorganitzar el comerç creació d’una important flota.
- El califat es disgrega en taifes i passa a dependre de la taifa de Dènia. Quan aquesta entra en decadència, les Balears aconsegueixen la seva independència (1087-1115).
- A principis del S.XII desenvolupament cristià el poder comercial i la pirateria es substitueixen per nous sistemes de conreus intensius Expedició pisano-catalana al 1115 ajuda i ocupació dels almoràvits al 1115 i després pels almohades al 1203.

Planta de la Cateral
Conquesta i repoblació de les Illes Balears
La conquesta de les Balears.


És la catedral amb el major rosassa del món gòtic, amb un diàmetre d'al voltant de 13,8 m i uns 100 m². La rosassa està situada sobre l'altar central a la capçalera.
Podrem apreciar els meravellosos jocs de llums del sol a l'interior de la façana principal, dues vegades l'any: a mitjans de novembre i en els primers dies de febrer, abans de les vuit del matí. Els raigs del sol penetren per la rosassa major dibuixant dues rosasses, un vidre de la façana principal i un altre d'il · lusió.

De planta rectangular, té tres capelles paral · leles en la capçalera i capelles laterals entre els contraforts.
Causes:
- Debilitat dels musulmans després de la derrota de la batalla de las Navas de Tolosa (1212)
- Regne musulmà molt ric.
- Necessitat de satisfer el desig de terres de la noblesa catalana.
- Per expulsar als pirates i corsaris balears.
- Per obtenir una base comercial que facilités la navegació cap a Orient i cap al nord d’Àfrica.


Catedral de vespre
Organització:
- Al 1228Jaume I convoca Corts a Barcelona:
Demana ajuda a la noblesa, al clergat i a les ciutats de Catalunya a canvi del suport es repartirien les terres i el botí de manera proporcional a les aportacions de cadascú (8 parts, 4 del rei i la resta a repartir)

Catedral de dia
Els catorze pilars octogonals, esvelts i sense columnetes adossades, suporten la coberta i arriben a la màxima altura permesa pel material utilitzat, aquests pilars poden ser considerats com una autèntica meravella arquitectònica des del punt de vista de l'enginyeria, oferint un ampli espai interior de 6.600 m2 construïts.
Popularment se la coneix com La Seu. La seva construcció es va iniciar el 1229 i dura tres segles, la qual cosa li resta certa unitat.
La Seu va ser construïda amb marès de les pedreres de Llucmajor (Galdent i Puigderrós), Felanitx, Portals Vells, Campos (Font Santa), Palma (Coll d'en Rabassa, Sa Teulera, Bellver i Son Puigdorfila de Palma) i Santanyí.
Conquesta:
1.
Expedició formada per 150 naus surt a l’estiu de 1229 de diversos ports de Catalunya.
2.
Al setembre desembarca a Santa Ponça.
3.
Primers enfrontaments i setge de Madina Mayurqa.
4.
Conquereixen la ciutat el 31 de desembre de 1229
5.
Signatura del Tractat de Capdepera amb Menorca al 1231 Menorca vassall del rei i es comprometien a pagar-li un tribut anual.
6.
Conquista d’Eivissa al 1235
7.
Conquista definitiva de Menorca, 1287 per Alfons III d’Aragó.


Conseqüències:
- Desaparició de gairebé tota la població musulmana (assassinats o esclavitzats)
- Repoblació amb cristians de cultura i llengua catalana.

- De 100.000 habitants:
12.000 varen pactar, amb el temps s’adapten o se’n van.
La resta morts o esclavitzats.

- Repoblament per soldats i nous emigrants, la majoria de l’Empordà i el Rosselló.

- Per afavorir la repoblació Carta de Franquesa:
Els repobladors seran lliures
Reducció d’impostos.

Repartiment i Repoblacions les Illes Balears
L’escultura gòtica representa la segona de les principals escoles internacionals
d’escultura europea que es va desenvolupar a l’edat mitjana,aproximadament dels mitjans del segle XII fins al segle XVI.
Fou un tipus d’escultura que evolucionà a partir de
Durant el Renaixement –quan els valors clàssics van ser reconsiderats un altre cop–, l'escultura dels segles immediatament anteriors era considerada com a grollera i basta, i se la va anomenar «gòtica», ja que es creia que era fruit de la cultura dels gots, uns bàrbars responsables de la desaparició de l'Imperi Romà.

l'Escultura
El regne privatiu de mallorca
El Regne de Mallorca va ser l’entitat política formada per després de la conquesta de mallorca (1229) y la proclamació de les franqueses per jaume I el conqueridor. El regne fou alguns anys independent, després de infeudat al rey d’Aragó per integrar-se definitivament a la corona d’Aragó fins a la seva liquidació a 1715 pels decrets de la nova planta El regne de mallorca en el moment de la seva constitució (marc 1230) només comptava amb l’illa de Mallorca peró amb intenció d’incorporar-hi la resta en un futur.
Caractersítiques
La pintura gòtica s'acostuma a datar entre el 1200 i el 1430, mig segle després del començament de l'arquitectura i l'escultura gòtica. La transició entre el romànic i el gòtic és molt imprecisa però podem veure en les característiques d'aquest estil una pintura més fosca i emocional que en el període precedent. Representa sobretot el començament de la pintura profana, és a dir la pintura que tracta assumptes que no són religiosos. La pintura Gòtica es va desenvolupar a Occident (cap a 1200 a Anglaterra, França, Alemanya) però disposa del seu climax a Itàlia amb la pintura del trecento.

El desenvolupament de l'arquitectura gòtica amb la progresiva substitució del mur per grans finestrals amb vitralls de colors que permeten el pas vers l'espai interior d'una llum policroma i matissada, va portar, en les grans catedrals gòtiques de França, a la pràctica desaparició de la pintura mural que s'havia desenvolupat àmpliament en els murs de les esglésies romàniques.

S'ha dit que la pintura gòtica té el seu espai propi en els grans vitralls de les Catedrals i en les miniatures policromes dels llibres, però pel que fa a la pintura pròpiament dita, aquesta subsistí en els retaules, en les taules pintades que formen els frontis o els laterals dels altars i en els murs de les capelles laterals.

Els pintors de la Toscana van continuar la tradició de la gran pintura mural i del mosaic, ja que l'arquitectura gòtica no va arrelar mai a Itàlia com a França. La "maniera greca" dels mosaics i frescos evolucionà durant el Duecento, i a les Esglésies Superior i Inferior d'Asís, on van coincidir les escoles senesa i florentina tingueren lloc una sèrie d'innovacions que van canviar per sempre la Història de la Pintura. Giotto el més gran pintor del Trecento realitzà l'interior de la capella dels Scrovegni de Padua, una obra clau que com Giotto era plenament gòtica però anticipa ja el Renaixement.
Francisca Moyà
Aquest treball m'ha parescut innteressant ja que m´ha agrada molt aquest tipus d'art i especificar-nos en Mallorca i en la seva catedral m'ha ajudat a aprendre més coses sobre el Regne de Mallorca. L'art gòtic em sembla un art molt elegant i molt creatiu. També m'ha agradat fer aquest treball perqué trob que amb l'ordinador es poden fer treballs més originals i es una manera més ràpida i pràctica de fer-ho.
El que no m'ha agradat d'aquest treball es que es meu company Jaume ha tardat molt en acabar la seva feina i hem tengut que estar molt damunt d'ell i dir com tenia que fer cada part i com organitzar-se.
Teresa Cases
Aquest treball m´ha agradat bastant, ja que m'agrada coneixer coses noves sobre el lloc on visc i m'agrada l'art gòtic. Per una altra banda, també m'ha agradat el format en que l'hem fet, ja que és molt més divertrit i pots proposar i presentar el treball d'una manera divertida i original. També vull dir que ha hagut un dels meus companys, Jaume, que no ha fet molta feina, a més de no presentar ningun tipus d'interés en fer be el treball, ja que el dia anterior a l'entrega del treball, a les 9.30 del vespre encara no s'havia creat una conta de prezi, per lo que encara no havia començat a fer la feina.
En conclusió, el tema d'aquest treball i el format m'han agradat bastant i ho he trobat interessant.
M'ha agradat aquest treball perque trata sobre mallorca y la seva catedral y s'a aprés moltes coses sobre se seva cultura
Jaime Jaume
Art Gòtic:
Característiques
Arquitectura
- Materials
- Elements arquitectònics
- Construccions
Vocabulari
Escultura
Pintura
Regne de Mallorca:
Regne de Mallorca a l'edat mitjana
- Illes orientals d'Al-Àndalus
- Conquesta i Repoblació Illes Balears
Economia i societat
Regne privatiu de Mallorca
Arbre Genològic
Bibliografia



Bibliografia
Llibre ciències socials
Esquemes ciències socials
http://es.wikipedia.org/wiki/Arte_gotico
http://www.profesorenlinea.cl/artes/goticoarte.htm
http://www.arteguias.com/gotica.htm
http://mirador.webcindario.com/regne_mallorques.html
http://fotosantiguasdemallorca.blogspot.com.es/2011/07/historia-de-palma4-la-ciudad-en-la-edad.html
Opinions Personals
Full transcript