Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Arquitectura anti-sísmica.

exposició tdr
by

Ruth Soler

on 24 January 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Arquitectura anti-sísmica.

L'arquitectura
antisísmica Moviment natural que és produeix a l'interior de la terra, és un moviment causat per la brusca alliberació d'energia acumulada durant un període de temps. Què és un terratrèmol? Què és l'arquitectura sísmica? Sistemes de protecció Dispositiu
de fricció Sistemes d'aïllament sísmic: Sistemes d'afecte de massa: Fonaments superficials:
Segons l'esforç vertical en el centre geomètric es distingeixen entre zapata centrada, zapata excèntrica, zapata irregular i zapata colindants.
Altres tipus de zapatas són les combinades i les continues, que s'utilitzen quan el pilar no es pot recolzar en el centre de la zapata, i quan té que soportar murs de carga o pilars.


Fonaments profunts:
Pilars de formigó, pilars metàl·lics, pilars de fusta, pilars.

Aquests tipus de zapatas consisteixen en dividir el terreny en proporcions per a que actuin per separat, deixan espai entre elles per a les possibles dilatacions. Classificació de fonaments Ones sísmiques Ones internes: Primàries

Secundàries Ones superficials Rayleigh

Love S’encarrega d'estudiar el comportament dels edificis davant d'un moviment sísmic i reduir l’energia que entra en l’estructura durant el sisme. El seu objectiu principal és construir estructures resistents als efectes provocats per els terratrèmols. L'energia alliberada durant el terratrèmol, pot ser dissipada per una estructura de tres maneres diferents: Per resistència: Consisteix en dimensionar i avaluar els elements estructurals de manera que puguin suportar les càrregues sísmiques sense trencar-se.
Per ductilitat: Consisteix en dimensionar els elements de manera que part de l'energia del sisme sigui dissipada per deformacions plàstiques dels propis elements estructurals.
Per dissipació : Consisteix a introduir en l'estructura elements amb la finalitat de dissipar l'energia rebuda durant un terratrèmol. Hi ha tres tipus de dissipació: Aïllament sísmic: Elements de dissipació passiva: L'objectiu és separar la superestructura i la subestructura. L'objectiu és donar un amortiment suplementari. Sistemes de control actiu i híbrid: L'objectiu és que els disposituis responguin a les sol·licituts imposades. Dispositiu
flexible tècnica
de massa sincronitzada tècnica de
líquid sincronitzat Sistemes de control passiu amb dissipació d'energia: Dissipador viscoelàstic Dissipador histèresis Model matemàtic
idealitzat: Característiques del disseny d'una estructura Pes.
La planta.
L'elevació i la proporció.
Uniformitat i distribució del sistema.
Separació.
Elements no estructurals. Separació: Entre les diferents estructures, té que haver-hi una separació de seguretat, per evitar un impacte entre elles. La planta: Elements no estructurals: Aquests elements són ignorats en els anàlisis ordinaris d'estructures, no obstant això, són els causants de molts danys en l'estructura. Uniformitat i distribució del sistema estructural: Canvi de secció: Provocat per canvis bruscos en les seccions.
Redundància: Causat per l'abundància de línies resistents horitzontals.
Densitat en planta: És l'àrea total de tots els elements estructurals verticals dividida entre l'àrea bruta del pis.
Diafragmes rígids: Serveix per igualar les deformacions dels elements verticals i els sobreesforços innecessaris.
Columnes fortes-bigues dèbils: A causa de que la dissipació d'energia s'inicia en elements horitzontals, són recomenables columnes dèbils-bigues fortes.
Interacció pòrtic-mur: Els murs és tenen que col·locar a la perifèria de l'estructura. L'elevació i la proporció: La proporció: Quan més esvelt sigui l'edifici més possibilitats tindrà per bolcar-se.
L'escalonament: Diferència brusca de dimensions dels diferents nivells.
Pis dèbil: Quan una planta és més dèbil que les superiors.
Murs discontinus: Quan els murs tallants són discontinus entre ells en tota l'estructura.
Variació en la rigidesa: Quan l'estructura es troba situada en terrenys amb grans desnivells. Pes: A de ser el més lleuger possible, incloent el pes dels revestiments i els elements divisoris que indueixen la resposta.
Qualsevol modificació en les dimensions, provoca que el pes no sigui proporcional al dels seus elements estructurals.
S'han d'evitar les masses addicionals que siguin innecessàries, principalment les que estan ubicades a la part alta de l'estructura.
Evitar grans diferències de pes entre pisos successius. La longitud: Quan més extensa és la planta, més perill de torció hi ha.
Perimetral: Quan els murs laterals i del darrera estan sobre els límits de construcció.
Falsa simetria: Provocat per una mala distribució.
Cantonades: Les de tipus L,T,H,U o alguna combinació semblant, pateixen més danys. Edificis adjacents
sense separació Edificis adjacents
amb separació Conclusions: Per a que un edifici estigui ben aïllat, té que estar aïllada la subestructura, i la superestructura te que tenir unes bones condicions de rigidesa i flexibilitat, amb una bona simetria i regularitat.

Són inversions economicament elevades, no obstant això, aseguran un periode llarg de vida de l'estructura. Agraïments: Familiars
Amics
Josep Vilamu
Vicente Heridia
Psh proservcons Ek+Eds+Ess+Esp+Ep= Ei Les tècniques de la resposta sísmica, tenen com a objectiu augmentar els termes Esp, que és l'energia dissipada per la pròpia estructura, i la Ep, que és l'energia dissipada per els dispositius addicionals.
Full transcript