Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

PLÀSTICS

Tema 2
by

Aránzazu Gómez Sanz

on 19 December 2012

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of PLÀSTICS

ELS PLÀSTICS En general, le plàtic és un material flexible, resistent, poc pesant i aïllant de l'electricitat i la calor. Els polímers són molècules de grans dimensions formades per moltes molècules petites similars units entre si. Les molècules petites individuals es diuen monòmers. Quan les molècules petites s'uneixen, es formen molècules gegants. Aquestes molècules gegants es coneixen com macromolècules. POLIMERS Els monòmers estan constituits fonamentalment de àtoms de carboni i d'hidrogen. La polimerització és la reacció que fa que els monòmers s'enllacin entre si per formar un polímer. COM ES FABRIQUEN ELS PLÀSTICS? El monòmer s'introdueix en el reactor amb un dissolvent i un catalitzador o activador de la reacció química, amb una pressió i temperatura contolades. PROPIETAS
DELS PLÀTICS Conductivitat elèctrica: Els plàstics són mal conductors de l'electricitat, i aquesta característica els permet que s'utilitzin com a aïllants elèctrics. ●Conductivitat tèrmica: Els plàstics tenen una conductivitat tèrmica baixa. Solen ser materials aïllants perquè transmeten la calor molt lentament. Resistència mecànica: Els plàstics són molt resistents i lleugers. Això explica per què es fan servir, conjuntament amb els aliatges metàl·lics , per construir avions. Combustibilitat: La major part dels plàstics crema amb facilitat. El color de la flama i l'olor i l'olor del fum que desprenen sol ser característic de cada tipus de plàstic. Plasticitat: Molts plàstics s'estoven amb la calor i, sense que arribin a fondre, es poden donar forma molt fàcilment. Això permet fabricar amb aquest material peces de formes complicades. Economia: El plàstic és un material molt econòmic, amb algunes exepcions. Facilitat per combinar-se amb els altres materials: La gran plasticitat fa que les tècniques industrial de fabricació siguin senzilles , i això peermet fabricar materials plàstics segons les necesitats del dissenyador. L'inconvenient principal dels plàstics és que, en general, perden les propietats quan se sotmeten a temperatures elevades. TIPUS Els termoplàstics tenen les propietats següents:
- Es deformen per la calor
- Se solidifiquen en refredar-se
- Es poden processar uns quants cops sense que perdin les propietats. Són reciclables TERMOPÀSTICS La temperatura màxima que no poden suportar no supera els 150ºC, excepte el tefló, que resisteix temperatures molt més altes i s’utilitza, de fet, coma recobriment d’olles i paelles TERMOSTABLES Els plàstics termostables sofreixen un procés anomenat de tractament quan se’ls modela i dóna forma aplicant-hi pressió o calor. Durant els procés, les cadenes polimèriques s’entrecreuen. I el resultat és un plàstic rígid i més resistent a les temperatures que els termoplàstics però també més fràgil. No es poden reciclar aplicant-los calor ELASTÒMERS Les macromolècules dels plàstics elastòmers formen una xarxa que es pot contraure i estirar quan aquests materials són comprimits o bé estirats, i fins i tot poden lliscar unes cadenes sobre les altres. Per això són tant elàstics. No suporten bé la calor i es degraden a temperatures mitjanes, cosa que fa que el reciclatge mitjançant calor no sigui possible. Un exemple d’elastòmer és el cautxú natural. FIBRES TEXTILS les fibres tèxtils són filaments que es filen o trenen, es tenyeixen i, després, s'entrellacen per teixir draps o teles. Poden ser naturals o sintètiques. Les fibres naturals s'obtenen de matèries primeres que es troben a la naturalesa, com ara la llana animal, la llavor del cotó o la tija del lli. Les fibres sintètiques s'aconsegueixen mitjançant reaccions químiques. EL PROCESSAMENT
DELS PLÀSTICS Emmotllament per injecció Extrusió Emmotllament per bufatge Emmotllament per compressió Filatura Laminatge Emmotllament al buit TREBALL AMB
PLÀSTICS
AL TALLER Els talls i els plecs es poden marcar amb un llapis o amb un retolador de tinta indeble.
Quan haguem de fer talls sobre pleces tridimensionals, serà necessari d'enganxar-hi cinta que no haurem de treurem fins que no haguem completat el tall i també l'acabat. Es poden subjectar amb serjant o cargol de banc. Es poden tallar amb tisores o cúter, serres d'arc, amb eines per a metall, amb gavineta o amb un fil metalic calent depèn del tipus de plàstic. Es poden foradar amb filaberquí si la planxa és fina si no amb trepant, amb broca de metall. Es pot debastar amb les llimes que es fan servir per fusta o llimes de paper carbur. Per doblegar primer tenim que recobrir el palstic amb paraer d'alumini, desprès tenim que calentarlo i seguidament amb l'ús d'una objecte ractangular donarli forma. Per fer els acabats solem pintar amb polietilè o propilè, hem d'aplicar abans una capa de cola blanca perquè la pintura l'agafi. La forma més feqüent per unir els plàstics és per mitjà d'adhesius. Has de fer servir l'adequat per cada mena d'unió. FI Totes les tècniques tenen un element en comú: escalfar el plastic i introduir-lo en un motlle. La diferència entre les diverses tècniques de procesament rau en la manera de donar forma al polímer. Escumig
Full transcript