Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

SINDROME DE DOWN

No description
by

Andrea Vilaró

on 16 May 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of SINDROME DE DOWN

Andrea C., Rebeca, Míriam G., Jessica C., Andrea V. i Cristina I. Síndrome de Down Introducció: En aquest treball sobre el Síndrome de Down podem trobar:
-Definició.
-Historia.
-Característiques principals.
-Causes.
-Tractaments.
-Respostes educatives.
-Recull d'associacions.
-Bibliografia
-Conclusions Definició: L'Ésser humà presenta 23 parells de cromosomes en les seves cèl·lules somàtiques: 22 autosomes i un parell de cromosomes sexuals. El Síndrome de Down (SD) és un trastorn genètic causat per la presència d'una còpia extra del cromosoma 21 (o una part del mateix), en comptes dels dos habituals, per això s'anomena també trisomia del parell 21. Es caracteritza per la presència d'un grau variable de discapacitat cognitiva i uns trets físics peculiars que li donen un aspecte recognoscible. És la causa més freqüent de discapacitat cognitiva psíquica congènita. Historia: Descobriment: Aquesta condició va ser descoberta per primera vegada per John Langdon Haydon Down en l'any de 1866.
Després de 100 anys un metge francès Dr. Jerome Lejeune va descobrir que aquest tipus de retard es devia a un problema pel nombre de cromosomes que tenen les persones, l'alteració d'aquests cromosomes genera aquesta malaltia. Antecedents: El terme Síndrome de Down és adjudicat a la primera persona que va descriure clínicament aquest patiment és que va ser, com ja hem dit, John Langdon Down al 1866, aquest va establir una sèrie de factors pels quals es deia que passava la síndrome de Down, entre aquests va ser l'edat avançades de les mares i distribucions peculiars en les famílies. Quan Jerome Lejeune va descobrir que era un trastorn en els cromosomes, va ser molt criticat ja que no s'acceptava que hi hagués trastorns en els cromosomes dels éssers humans. Caracterísitques: Físiques: •Els ulls tenen una inclinació cap amunt i cap enfora.
•La cara té un aspecte pla.
•El cap es més petit de lo normal i la part posterior es mes aplanda.
•Les orelles son petites.
•El coll es curt.
•Les cames i els braços son curts en comparació amb la longitud del tronc.
•Les mans son petites amb els dits curts.
•Peus amples.
•Tendència a la obesitat i susceptibilitat a les infeccions, trastorns cardíacs, digestius i sensorials. Cognitives: •El Síndrome de Down va acompanyat sempre de deficiència mental en diferents graus, generalment es una deficiència de lleugera a moderada. Cal parlar-los més lent, si no entenen les instruccions hi ha que repetir-se-les amb paraules mes senzilles.

•Necessiten més temps per respondre. Els hi costa entendre algunes instruccions donades de forma correlativa.

•Per a ells es difícil generalitzar el que aprenen, per tant cal ajudar-los a aplicar-ho en diferents circumstàncies. Tenen dificultat per portar diverses informacions.

•Són més lents per processar i codificar informació i tenen dificultats per interpretar-la. Els hi resulta dificultós els processos de conceptualització, generalització i transferència de aprenentatge. De conducta: •No solen presentar problemes de conducta destacables. La gran majoria pot incorporar-se fàcilment a la escola.
•Els programes de modificació de la conducta solen donar generalment bons resultats. El més important es tractar-los de la mateixa forma que a la resta i exigir-los el mateix que als altres.
•Tant la sobreprotecció com l’abandonament son actituds negatives.
•Es essencial la coordinació entre tots els professors i la família. De personalitat: •Poca iniciativa.
•Tendència a la persistència de les conductes.
•Resistència al canvi.
•Son persones molt col·laboradores.
•Carinyoses i sociables.
•Constants, responsables i puntuals en la feina, realitzen les seves tasques amb molt de compte i amb molta perfecció. Motores: •Amb els moviments son una mica torpes a conseqüència de:

-Tenen un equilibri més pobre, els hi falta habilitat per executar seqüències de moviments ràpids.

-No intenten caminar abans dels 2 anys. Causes: Tractaments Tractaments tradicionals Uns dels tractaments que han demostrat una influencia significativa en el desenvolupament dels nens con Síndrome de Down son els programes d'Atenció Temprana.

-Qué es l'atenció temprana?
Conjunt d’intervencions dirigides a la població infantil (0 a 6 anys) a la família i al seu entorn.

-Quin és el seu objectiu?
Donar resposta, el mes aviat possible, a les necessitats transitòries o permanents que presenten els nens en el seu desenvolupament o que tenen el risc de produir-los.

Aquestes intervencions han de ser planificades per un equip de professionals. Mèodes que utilitzen en les teràpies de l'atenció temprana: •Per estimular la fixació i el seguiment visual--> mostrar al nen un objecte, combinant tamanys i colors,a prop dels ulls. Després quan ja hagi fixat els seus ulls en els objectes,anar-los desplaçant primer lent i després més ràpid.

•Per estimular la percepció auditiva-->Buscar objectes que emetin sons diferents, i agradables, i després donar-li per a que els manipuli.

•Exercitació prèvia a la marxa;
-Massatge amb la palma de la mà, des de las cervicals, passant per l’espatlla, els braços, el tors, etc. Es pot fer amb guants de seda, o diferents textures.
-Utilitzar andadors fixos que li permetin el desplaçament amb els peus.
-Fer rodar al nen amb ajuda d’un altra persona.

•Marxa de l’equilibri;
- Caminar al costat d’una línia traçada amb guix
-Portar sobre el cap un sac d’arena.
-Passar per sobre d’obstacles com: ampolles, neumàtics, trossos de fusta, etc. Mèodes que utilitzen en les teràpies de l'atenció temprana: •Moviments dels peus:
-Moure els dits dels peus, doblegar un peu, després l’altre.
-Agafar una pilota entre els peus.

•Desplaçament sobre el sòl:
-La Cabra: En posició a quatre potes, el nen ha de colpejar amb el cap una pilota, fent-la que avanci.

•Exercicis de motricitat fina:
- Arrugar papers
- Tocar el piano i altres instruments
- Pintar amb diferents materials.
- Modelar amb fang

•Exercicis de Logopèdia:
-Moviment de la llengua dins de la boca cap a cada un dels maxil•lars.
-Jugar a inflar la boca, omplint-la d’aire y donar cops suaus sobre els pòmuls. Tractaments avançats La teràpia del dofí: -També anomenada delfinoterapia, es realitza sota la supervisió del doctor, l'entrenador del dofí i el pacient.

-Aquest tractament està comprovat que és molt mes eficaç que qualsevol altre.

-S'estudia que és molt possible que els dofins puguin sentir les vibracions del mal funcionament d'alguns òrgans del pacient mitjançant el seu sondeig amb ones ultrasòniques i això fa que pacient i dofí interactuïn molt be.

-Les sessions duren d'acord amb el grau de discapacitat mental o física del pacient.

-L'avaluació és dut a terme amb els pares, el pacient i els doctors, abans i després de la teràpia.

La teoria de la delfinoterapia diu que com a resultat del desig d'interactuar amb els dofins els nens presten més la seva atenció. La teràpia amb el cavall: -També anomenada equinoteràpia, té la mateixa finalitat que el tractament amb dofins però en aquest cas amb cavalls.

-Trobem un tipus de equinoteràpia;

·Hipoterapia pasiva: El pacient interactua amb el cavall adaptant-se passivament al moviment del mateix sense fer cap acció i el terapeuta s’assenta darrere del pacient per donar suport i alinear-ho durant la munta. En definitiva veiem que aquestes teràpies són mes eficaces ja que són a gust dels pacients i se senten feliços i contents en relacionar-se amb els animals i poden expressar com se senten i com he dit anteriorment presten tota la seva atenció en ells. •Està causat per un nombre major de cromosomes, normalment, un nadó hereta informació genètica dels seus pares en forma de 46 cromosomes: 23 de la mare i 23 del pare, però el 95% de casos de síndrome de Down, tenen la trisomia 21 •En aquest tipus el nen hereta un cromosoma de més tenint un total de 47 cromosomes en lloc de 46. En lloc de tenir dos cromosomes 21, té tres d'ells. És aquest material genètic addicional el que provoca les deficiències físiques i cognitives. Com les persones amb Síndrome de Down neixen amb un nombre anormal de cromosomes, no existeix cura per la Síndrome de Down. És una enfermetat que tindran tota la vida. •No es conseqüència de cap acte que fan la mare o el pare abans que neixi el nen. Qualsevol pot tenir un nen amb Síndrome de Down, no hi ha cap manera de prevenir l'error cromosòmic que el provoca. Però com més gran sigui la mare, major és el risc de tenir un nadó amb síndrome de Down, les dones de 35 anys en endavant tenen un risc més alt de tenir un nen amb aquesta anomalia. Una dona als 30 anys té una probabilitat de concebre un fill amb síndrome de Down inferior a 1 entre 1.000. La probabilitat augmenta a 1 entre 400 als 35 anys, i als 42 puja aproximadament entre 60. •Un de cada 800 nadons neix amb Síndrome de Down, independentment de la raça o nacionalitat dels seus pares. No és contagiós, de manera que no pots contraure la Síndrome d'una altra persona i és impossible contreure després d'haver nascut, només es traspassa de manera hereditaria per part de la mare, ja que els homes amb Síndrome de Down són estèrils. Respostes educatives: L’escolarització proposa experiències i models de conducta normalitzats i adequats.
L’escola s’ha d’adaptar a les necessitats especifiques dels infants i es fa a través del projecte individualitzat que consisteix en adaptar els objectius, els continguts i les capacitats que inclou el currículum segons el grau de discapacitat del infant i fer un projecte de futur.
Els continguts del currículum estan diferenciats en 3 àrees:
· L’àrea de descoberta d’un mateix i dels altres.
· L’àrea de descoberta de l’entorn.
· L’àrea de comunicació i llenguatge Altres adaptacions serien la d’atenció específica i la necessitat de estimulació permanent i adequada.
Estratègies metodològiques:

· Utilització d’objectius que siguin clars.

· Adquisició de conceptes a través d’activitats directes utilitzant l’experiència sensorial.

·Treballar a través d’esquemes i referències visuals que faciliten l’adquisició dels conceptes i utilitzant els recursos didàctics i tècnics més adequats repetint els continguts tantes vegades com faci falta. Recull d'associacions: Centre Ocupacional Fundació Tallers de Santa Coloma de Gramenet C/ Almogàvers, 18

La missió de Fundació Tallers és garantir la inserció sociolaboral de les persones amb dificultats d'inserció de manera que millori la seva qualitat de vida, mitjançant una gestió sostenible, participativa i un tracte personalitzat.Aquesta associació ofereix: colònies, cine, activitats artesanals, activitats en conjunt, expressió, música, etc. Fundació Jesús Serra a Barcelona: Avda. Alcalde Barnils, 63 (Sant Cugat del Vallés).

La fundació, amb ajuda de Catalana Occidente, treballa per a la contrucció d’una societat millor. Fundació Catalana Síndrome de Down: C/Comte Borrell, 201-203, entresòl

Que ofereix?
-Centre Infantil d'atenció primerenca: especialitzat en la consulta, diagnòstic i el tractament dels nens.
-Seguiment en l'Etapa Escolar: contribuir a la millora de les condicions socials, educatives i psicològiques.
-Formació d'Adults: ofereix a persones majors de 16 anys la possibilitat d'accedir a una formació amb cursos.
-Integració Laboral: ofereix suport a la integració laboral de les persones amb síndrome de Down
-Oci: facilitar l'accés al lleure normalitzat dels joves i adults a partir de 16 anys.
-Suport a la vida independent: vol promocionar l'autonomia personal i la inserció social de la persona
-Atenció terapèutica: per respondre a la demanda d’atenció psicològica, logopèdia, fisioteràpia i neuropsicologia. -Fundació TALITA : Pl. Francesc Macià, 7,7e A - Barcelona.

Atenció als problemes referents a la integració en tots els àmbits socials on realitzen activitats de lleure , ensenyament , ajuts individuals i familiars. Bibliografia: www.juntadeandalucia.es/...sindrome_down/guiasindromedown.pdf‎
http://centreocupacional.blogspot.com.es/p/quienes-somos-y-donde.html
http://www.fcsd.org/ca/serveis_1300
http://www.ccfundacions.cat/fundacions/fundacio-talita
http://www.fundaciojesusserra.org/inici_cat.aspx
http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_de_Down
http://www.webconsultas.com/sindrome-de-down/caracteristicas-del-sindrome-de-down-2241
http://jesed.wordpress.com/2009/04/15/el-sindrome-de-down-causas-consecuencias-problemas-medicos-cribado-ayudas/
http://www.fundacioncarol.org/causas-del-sindrome-de-down.html Conclusions Grupals
Full transcript