Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Antologia poètica

No description
by

Abril Pugés

on 16 May 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Antologia poètica

Àusias March
Clementina Arderiu i Voltas

Salvador Espriu

Bonaventura Carles Aribau
Antologia poètica
Poema XIII
“El pendís” de l’Alta Libertat -Clementina Arderiu i Voltas



Assaig de càntic en el temple
Miquel Martí Pol
L’Elionor tenia

catorze anys i tres hores

quan va posar-se a treballar.

Aquestes coses queden

enregistrades a la sang per sempre.

Duia trenes encara

i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.

La gent se l’estimava,

l’Elionor, tan tendra,

i ella cantava mentre

feia córrer l’escombra.

Els anys, però, a dins la fàbrica

es dilueixen en l’opaca

grisor de les finestres,

i al cap de poc l’Elionor no hauria

pas sabut dir d’on li venien

les ganes de plorar

ni aquella irreprimible

sensació de solitud.

Les dones deien que el que li passava

era que es feia gran i aquells mals

es curaven casant-se i tenint criatures.

L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia

predicció de les dones,

va créixer, es va casar i va tenir fills.

El gran, que era una noia,

feia tot just tres hores

que havia complert els catorze anys

quan va posar-se a treballar.

Encara duia trenes
i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.
”L’Elionor”, de La Fàbrica
Josep Carner

”Cançoneta incerta”, d’El Cor Quiet
Cançoneta Incerta

Aquest camí tan fi, tan fi

¿ qui sap on mena?

¿És a la vila o és al pi

de la carena?



Un lliri blau, color del cel,

diu: -Vine, vine-.

Però: -No passis!- diu un vel

de teranyina



¿Serà drecera del gosat,

rossola i ingrata,

o bé un camí d'enamorat,

colgat de mata?




¿És un recer per a adormir

qui passa pena?

Aquest matí tan fi, tan fi,

¿qui sap on mena?



¿Qui sap si trist o somrient

acull son hoste?

¿Qui sap si mor sobtadament

sota la brosta?



¿Qui sabrà mai aquest camí

a què em convida?

I és camí incert cada matí,
n'és cada vida
Full transcript