Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Ciencies del mon contemporani

4da
by

Ciencies del mon contemporani

on 11 October 2012

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Ciencies del mon contemporani

L'univers i la Terra La composició de l'univers: I. L'UNIVERS II. Galàxies i estels: IV La Terra: III. L'exploració del sistema solar: V La tectònica global: El 1948, George Gamow va proposar que l'univers es va crear després d'una gran explosió, el Big Bang.

Segons aquesta teoria, fa 13.700 milions d'anys, tota la materia estava concentrada en una zona molt petita i, quan es va produir l'explosió va sortir impulsada en totes direccions. L'univers esta format per: La materia normal constitueix el 4% de l'univers. Un 70% i un 75% és hidrogen. La resta està composta per 109 elements del sistema periòdic. Matèria normal visible: (estels, planetes i gasos intergalàctics): 0,4% Matèria normal no lluminosa: (forats negres i gas intergalàctic): 3,6% Un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum. Per tant, res que es trobi dins del seu horitzó d'esdeveniments pot escapar-se'n, excepte per mitjà de l'efecte túnel quàntic. Matèria fosca: 21% Com que no es pot veure directament es desconeix la composició, perquè no reflecteix cap tipus de llum o radiació, ni es pot detectar amb els mitjans actuals. Es considera que es comporta com la matèria comuna. Energia fosca: 75% No es sap quina es la seva naturalesa i es considera una de les incògnites més grans de la cosmologia moderna i de la física de partícules.

Al 1998 van deduir la seva existència mentres estudiaven les supernoves.

Gràcies a l'energia fosca l'univers s'expandeix més ràpidament que abans. Confirmació La radiació de fons de microones cósmiques El so de l'eco de la gran explosió L'evolució de l'univers 4.1 Uns segons després del Big Bang Uns minuts després del Big Bang, la temperatura va baixar ràpidament fins uns 100 milions de graus i va permentre la fusió de protons i neutrons que van originar nuclis tòmics d'elements lleugers: hidrogen, heli i traces de liti i de beri·li. Aquest proces s'anomena nucleosíntesi primordial. Els primers anys després del Big Bang, la temperatura de l'univers va baixar per sota dels 3.000 K i els protons es van unir als electrons per formar àtoms d'hidrogen i els fotons es van separar de la matèria i es van propagar lliurement per l'espai i l'univers es va fer transparent a la llum. Quan l'univers tenia entre 5.000- 6.000 milions d'anys ja hi havia energia fosca. Abans de determinar l'existencia de l'energia fosca es van considerar dos escenaris finals possibles: L'energia fosca faria que s'allunyessin les galàxies, els planetes serien separats dels seus estels i els atoms serien destruits i disgregaria els cúmuls galàctics. Si la densitat de la masa de l'univers fos més gran que la densitat critica, l'univers assoliria una mida màxima i després començaria a col·lapsar-se. S'aniria fent més dens i més calent. Si la densitat de l'univers fos igual o més petita que la densitat critica es disminuiria la velocitat d'expansió però no s'aturaria mai. Cada vegada seria menys dens i la temperatura arribaria a apropar-se al zero absolut. Big Crunch Mort tèrmica El futur de l'univers segons la teoria del Big Bang: Les galàxies estan constituides per matèria visible (estels, núvols de gas i pols) matèria fosca i energia fosca unides gravitacionalment. Les galàxies s'agrupen i formen cúmuls galàctics. Estan formades per: Cúmuls estel·lars:
Són agrupacions d'estels que es mantenen units per efecte de la gravitació. Nebuloses:
Estan constituïdes de gas i pols interestel·lar. Sistemes estel·lars múltiples:
La majoria són sistemes formats per més d'un estel unit per la força de la gravitació que giren al voltant del seu centre comú. Hi ha de diversos tipus: Galàxia el·líptica:
Són molt abundants els estels vell i tenen poc gas i pols. Galàxia espiral:
Estan compostes per núvols de gas i estels joves. Galàxia irregular:
Estan compostes per estels joves i per una gran quantitat de pols i de gas interestel·lar. Els estels són cossos esfèrics que generen energia perquè al seu interior es produeixin reaccions termonuclears. Formació d'un estel: es formen en regions denses de les nebuloles quan el gas i la pols es comprimeixen i augmenten la densitat. Quan comencen a produir-se reaccions de fusió nuclear ja és un estel. Formació dels elements químics més densos: Primera fase: te lloc a l'interior de l'estel a partir de l'hidrogen es van formant successivament els elements químics de la taula periòdica. El sistema solar: esta constituït pel Sol i una gran qüantitat de cossos planetaris, units al Sol per gravetat: planetes, esteroides, cometes i meteorits. Els cometes:
Són cossos celestes que només són visibles quan s'apropen al Sol. Els asteroides:
Són cossos rocosos més petits que els satel·lits. Són abundants al cinturó d'asteroides situat entre Mart i Júpiter. Els meteorits:
Són fragments d'asteroides o restes de cometes. Viatgen per l'espai a velocitats enormes. Planetes i satel·lits: Mercuri:
Està cobert per nombrosos cràters produïts per impactes de meteorits. Venus:
És un planeta de la mida similar a la de la Terra i gira en sentit contrari al dels altres planetes. La Terra:
És l'únic planeta que té les tres quartes parts de la superfície cobertes per aigua. És l'únic planeta conegut que conté vida. La Lluna:
És l'únic satèl·lit de la Terra.
La nau Apollo 11 va ser la primera nau tripulada que va arribar a la seva superfície. Mart:
Destaquen dos casquets polars i es pensa que pot haver-hi aigua gelada sota el casquet sud.
Sabem tota la informació que tenim sobre Mart gràcies al Mars Pathfinder i els robots Spirit i Opportunity. Júpiter:
Té un camp magnètic de gran intensitat.

Té 63 satèl·lits els 4 principals són: Ló, Europa, Ganimedes i Cal·listo. Ganimedes:
és el satel·lit més gran del sistema solar amb un diàmetre més gran que el de Mercuri. Saturn:
Té com a mínim 60 satèl·lits i un sistema d'anells compostos de particules petites amb abundant aigua gelada Tità:
És el satèl·lit més gran de Saturn. La seva superfície és similar a la de la Terra. La seva atmosfera està composta principalment per nitrogen, metà i altres hidrocarburs, és similar a la de la Terra abans que hi aparegués vida. Encelade:
És un satèl·lit petit: només té uns 500 quilòmetres de diàmetre. Es creu que podria haver-hi aigua líquida aprop de la superfície. Urà:
És un planeta que es caracteritza perquè el seu eix de rotació esta molt inclinat. Té 27 satèl·lits coneguts i un sistema d'anells. Neptú:
Té un nucli rocós constituït per: aigua, roques, amoníac i metà. I una atmòsfera d'hidrogen, heli, vapor d'aigua i metà. Té 6 satèl·lits i 4 anells. Plutó:
És un planeta nan. La formació de la Terra:
Es va formar a aprtir del material del disc de gas i de pols que girava al voltant del nucli de condensació que va donar lloc al Sol. Capes de la Terra: L'escorça: és la capa més superficial i la més prima de la Terra. L'escoça continental és gruixuda i lleugera i l'escorça oceànica és més prima i densa que la continental. Litosfera: és l'unitat estructural que esta constituïda per l'escorça i la regió superior del mantell. El mantell: és la capa intermèdia de la Terra, arriba fins els 2900 km i la seva temperatura oscil·la entre els 1000ºC i els 3700ºC.
-El mantell superior arriba fins els 670 km de profunditat.
-El mantell inferior (més dens que els superior) s'estén fins els 2900 km. La capa D: és una capa d'uns 200 km de gruix que està al límit del mantell-nucli. Nucli: s'esten desde els 2900 km de profunditat fins el centre de la terra. És una capa molt densa i està a una pressió i a una temperatura molt elevades.
-Nucli extern: és fluid i és on es genera el magnetisme terrestre.
-Nucli intern: és sòlid. La tectonica terrestre:
L'interior de la Terra esta calent i la superfície és rígida i freda. Aquesta superfície està dividida en plaques litosfèriques o tectòniques.

La dinàmica de plaques és una conseqüencia de la pèrdua de calor terrestre:
La Terra emet constantment calor cap a l'exterior perquè grans mases de magma calent pugen desde el mantell profund. El material del mantell també es descplaça en horitzontal i forma cèl·lules convectives.

Les plaques properes a la dorsal queden a més altura i empenyen la resta de plaques cap a les zones de subducció, on s'enfonsen en el mantell per culpa de la gravetat. Les plaques se separen, s'apropen o llisquen literalment. Les plaques se separen:
Aquestes zones s'anomenen límits divergents i estan situades a les dorsals oceàniques. Les plaquies s'aproximen:
Les regions on les plaques s'aproximen s'anomenen límits convergents. Una de les plaques és oceànica i s'introdueix per sota de l'altre i es fon en el mantell.
Depenen del tipus de plaques es formen diferents estructures:
-Arcs d'illes
-Cadenes montanyoses de tipus andí
-Serralades Les zones més actives del planeta:
Els terratrèmols de més intensitat es produeixen a les falles de transformació. La majoria dels volcans es situen als límits de plaques on es crea o es destrueix la litosfera. La NASA a participat en l'estudi d'aquest planeta amb els mariner, enviats als anys 60. La primera exploracio que es fa fer de mercuri va ser per la Mariner X L'Apollo 11 va arribar a la superfície de la Lluna el 1969. El Mars Pathfinder va arribar a Mart al 1997 Les Pioneer 10 i 11 el 1973 van detectar un camp magnètic de gran intènsitat La Cassini-Huygens va ser llançada al 1997. La Cassini va arribar a l'orbita de Saturn al 2004, i allà segueix orvitant, pero la sonda Huyens es va desprendre i es va dirigir a Tità, on va aterrar al 2005 La Voyager 2 va fotografiar Urà en el seu pas cap a Neptú, el 1985 Neptú va ser estudiat per la Voyager 2, que hi va arribar al 1989 S'espera que la sonda New Horizons arribi a Plutó l'any 2015. La teoria del Big Bang
Full transcript