Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

La terminologia sintàctica bàsica en els manuals d’ensenyame

No description
by

Alícia Martí

on 21 December 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of La terminologia sintàctica bàsica en els manuals d’ensenyame

Anàlisi de la terminologia utilitzada en l'ensenyament de llengües de l'etapa d'educació secundària obligatòria
Tercera part
Comparació dels llibres de text analitzats
Organització dels llibres de text
Estructuració de les unitats didàctiques
El tractament de la gramàtica
Conclusions finals
Marc de la investigació. Referents teòrics i antecedents
Objectius i metodologia de la investigació
3. Objectius i preguntes de la investigació
4. Metodologia
Marc general
Corpus analitzat
Criteris per a l'anàlisi del corpus
Introducció
Diagnòstic del tractament de la terminologia lingüística utilitzada per referir-se als conceptes sintàctics bàsics en l'ensenyament de les llengües oficials al territori valencià (català o espanyol) a partir de les anàlisis dels manuals escolars del primer cicle d'ESO
La terminologia sintàctica bàsica en els manuals d’ensenyament del català i l’espanyol
Una introducció

L'ensenyament i l'aprenentatge de la gramàtica
Les finalitats educatives de l'ensenyament gramatical
La gramàtica pedagògica
Parts de la gramàtica. Unitats fonamentals
La terminologia lingüística
Metodologia
• Arreplega del corpus.
• Recopilació i anàlisi de la legislació educativa vigent.
• Anàlisi del corpus i buidatge dels aspectes estudiables extrets dels llibres de text .
• Comparació entre el marc legislatiu vigent i els materials curriculars de les diferents llengües analitzats.
• Comparació dels aspectes estudiats en les diferents llengües.
• Conclusions.

continguts desconnectats
desvinculació entre gramàtica i ús de la llengua
manca de coherència
excessiva sinonímia i polisèmia
Primera part
1. Els llibres de text

2. L'ensenyament i l'aprenentatge de la gramàtica
Els llibres de text
Els llibres de text com a camp d'investigació
L'ensenyament de la llengua a través dels llibres de text
Els llibres de text i el currículum escolar
Segona part
Objectius
Alícia Martí Climent
Línies d'investigació actuals
(Negrin, 2009):
les polítiques editorials, econòmiques i culturals
la història dels manuals escolars i les mutacions sota la influència de les TIC
els estudis crítics, històrics i ideològics sobre els continguts
els estudis formals, lingüístics i discursius
el paper del llibre de text en el disseny i desenvolupament curricular i en les pràctiques amb els textos a les aules
manualística
, terme encunyat per Escolano Benito (1998; 2001)
El llibre de text constitueix un element determinant de la pràctica educativa que s’ha convertit en centre de preocupació pedagògica, acadèmica i política per a docents, investigadors i autoritats educatives (Ramírez, 2002).
«encara molts ensenyants elaboren la seua programació a partir de l’índex del llibre que han triat»
(Ferrer i López, 1999)
Les principals crítiques se centren en dos aspectes:
la informació que conté el llibre
l’ús implícit que indueix
L'ús del llibre de text a l'aula
Objecte de
la didàctica
llengües segones i estrangeres
docent
aprenent
objecte d'ensenyament i d'aprenentatge
Tradicions
metodològiques
reflexió sobre el sistema lingüístic
llengües primeres
atenció quasi exclusiva a l’ús
Interdependence hypothesis (Cummins, 1979)
Reconsiderar les propostes tradicionals d’intervenció a l’aula (Puren, 1998) i tenir en compte el tractament integrat de les àrees lingüístiques (Guasch, 1999, 2001, 2008 i 2010b; Ruiz Bikandi, 2005 i 2008; Pascual Granell, 2006) i la col·laboració de les àrees no lingüístiques (Guasch, 2007), per tal d’aconseguir una adequada educació lingüística de l’alumnat.
TIL
Pascual Granell, 2006
Ha de ser el resultat de la confluència de tres processos:
unificació de criteris pel que fa a les llengües, la seua adquisició-aprenentatge i el seu ensenyament
diversificació de tractaments segons les llengües i els aprenents
organització de l’actuació coordinada en les diferents llengües del currículum
RD 1.105/2014
RD 1.631/2006
RD 1.007/1991
Utilització d’una terminologia sintàctica bàsica
primer d’ESO: les diferents classes de paraules (substantiu, adjectiu, pronom, determinant, verb, adverbi, preposició, conjunció i interjecció)
segon d’ESO: l’oració simple (estructura, tipus de complements i classes d’oracions) i el text (connectors, dixi, etc.)
Continguts específics del bloc de «Coneixement de la llengua» de les matèries de Valencià i Castellà, relatius a la terminologia lingüística
inflació terminològica (Macià, 2000)
trencaclosques insoluble
(Pascual Granell, 2006)
a) Per millorar els usos de la llengua

b) Com a coneixement en ell mateix i com a instrument per a accedir al coneixement d’altres llengües
Finalitats educatives de l’ensenyament gramatical
la lògica de la matèria
la lògica de l’aprenent de llengua
contradicció
(Camps, 1998)
Necessitat d’una gramàtica pedagògica (Titone, 1976; Besse, Porquier, 1984; Cuenca, 1992, entre d’altres)
continguts gramaticals
adopció d’una postura eclèctica
gramàtica pedagògica interlingüística bàsica
(Ruiz Bikandi, 2006)
(Camps, 1998)
selecció i seqüenciació
Categories gramaticals
Las categorías gramaticales o «partes de la oración» son una pieza central de la gramática […] y, sin embargo, es este el terreno donde se dan algunos de los desacuerdos terminológicos y conceptuales más llamativos. (Eguren; Fernández Soriano, 2006: 17)
obstacles
(Camps, 2009)
l’objecte del saber i la seua estructura
els processos d’ensenyament
modes de raonament accessibles als estudiants
variació terminològica denominativa
treball terminogràfic
Hipòtesis de partida
Objectius
Preguntes de recerca
• Una gran dependència del llibre de text (Parcerisa, 1996a; Cantarero, 2000)
• No tractament integrat de llengües (Ferrer i López, 1999; Torralba, 2010; Ribas, 2010; Coronas, 2010)
• El coneixement gramatical no es construeix únicament a partir de l’ús lingüístic (Camps i Zayas, 2006)
• La diversitat de terminologia lingüística existent dificulta la comprensió dels distints fenòmens lingüístics
• La conceptualització de les categories gramaticals per part de l’alumnat apunta cap a la manca de coherència i la fossilització (Notario, 2000; Camps i altres, 2001; Camps, coord, 2005; Durán, 2008; Macià, 2008)
• Analitzar els manuals escolars que s’utilitzen a les aules valencianes per tal de saber com tracten l’ensenyament gramatical i, sobretot, la terminologia lingüística utilitzada per referir-se a les categories gramaticals.
• Conéixer les característiques del coneixement gramatical que apareix en els llibres de text.
• Analitzar el metallenguatge que utilitzen els manuals escolars.
Objectius
Sobre els manuals escolars
S’ajusten a les prescripcions curriculars?
Com s’organitzen els continguts?
Hi ha diferències entre els llibres de Valencià i de Castellà?
Sobre l’ensenyament gramatical
Com s’organitzen els continguts gramaticals en els llibres?
Com s’aborden les categories gramaticals?
Com són les definicions, les explicacions i els exemples? Quins criteris es fan servir per definir?
Quina és la visió de la gramàtica que se’n desprén?
S’ajusta al que prescriu el currículum?
Quin tipus de progressió està prevista en funció dels cursos? S’hi detecta progressió al llarg de la Secundària?
Hi ha diferències en el tractament que es fa en català i en castellà?
Sobre la terminologia lingüística que utilitzen els manuals escolars
Quina terminologia lingüística utilitzen els manuals per referir-se a les diferents categories gramaticals?
Hi ha diferències en el tractament que es fa en català i en castellà?
existència de manuals diferents
pretén ser autosuficient, té una funció informativa i és un material tancat
no conté cap informació sobre la filiació pedagògica o professional dels autors
no hi ha cap justificació teòrica respecte al model d’aprenentatge, els continguts seleccionats o la metodologia, ni tampoc figuren les possibles finalitats o objectius generals de la proposta
volum d'informació desigual
més atenció a la investigació i innovació en didàctica de la llengua
coordinació entre el professorat i els autors dels llibres de text
tractament integrat de llengües
gramàtica pedagògica interlingüística
terminologia única per a l’ensenyament de les llengües oficials en el territori i limitada als conceptes imprescindibles
Decret 112/2007
Falta d’unificació terminològica
Anomalies metodològiques
:
Introducció de terminologia sense definir-la (
categoria
i
funció
)

Presència d’errors



Classificacions diferents en un mateix manual i en una mateixa U.D.



Sobre les
definicions
:
Definicions diferents d’un mateix concepte en un llibre de text, d'un curs a un altre i també d'una llengua a una altra
Definicions imprecises, massa breus, insuficients, descontextualitzades i molt artificials
Els
exemples
són escassos i estan descontextualitzats
Separació entre el treball gramatical i el desenvolupament de la competència comunicativa de l’alumnat
Presentació parcel·lada del bloc de continguts gramaticals dins d’unitats didàctiques heterogènies, amb una estructura fixa i amb una extensió també fixa
Manca d'introduccions i d'organitzadors previs que faciliten la connexió dels continguts nous amb els aprenentatges previs de l’alumnat
Distribució diferent dels continguts gramaticals en els diversos manuals segons l’editorial i la llengua, i també d'un curs a l’altre
Absència de continuïtat entre els blocs gramaticals de les diferents unitats
Repetició dels continguts gramaticals en les dues llengües, amb tractaments específics per a qüestions puntuals
Gramàtica centrada en l’
estudi de l’oració i de la paraula
, i ancorada en la descripció del «codi», des de les unitats més simples a les més complexes
Terminologia
Sobre l’estructura, organització i continguts
dels llibres de text
Els manuals no són fidels a les prescripcions curriculars establertes.
No se segueix un plantejament globalitzat, ni tampoc existeix cap relació entre les distintes àrees.
El volum d’informació i el nombre d’unitats que trobem en els manuals és molt dispar segons la llengua
L’estructura de les unitats didàctiques és diferent en cada editorial, i també en cada llengua.
Sobre l'ensenyament gramatical
1VANA:
determinant
1CANA:
artículo / adjetivo (determinativo o calificativo)
Full transcript