Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

La Revolució Russa i L'URSS

No description
by

Oscar Benito Ramal

on 23 January 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of La Revolució Russa i L'URSS

La Revolució Russa i L'URSS
L'
economia
i la
societat
eren de les mes endarrerides d'Europa.
El 1900
Rússia
era un imperi inmens, des del mar Bàltic (oest) fins l'oceà Pacífic (est).
Tenia un
sistema polític
dels més autoritaris d'Europa per a més de 140m d'habitants, on regnava el tsar.
- Noblesa amb propietat de terres.
- Alts càrregs de l'administració i l'exèrcit.
- Policia secreta (okhrama).
- Església ortodoxa.
Abolició del règim feudal i de la servitud camperola el 1861.

Més intents de canvi a finals del s.XIX i procés d'industrialització limitat a certes zones.
Mesures:
Gràcies al desenvolupament industrial

canvis socials


Noves classes mitjanes

(canvis polítics).
- contra règim tsarista
Obreres Urbanes.
Oposició
al
Tsarisme
Oposats a la prohibició de formar partits polítics.
Populistes (1870)
-Pretenen crear una consciència revolucionària en la pagesia i demanaven la importació d'un socialisme agrari i la col·lectivització de la terra.
Funden una organització anomenada
Terra i Llibertat
Per difondre propaganda i fer actes terroristes.
Fracassen!
I els anarquistes formen una organització terrorista.
La Voluntat del Poble.
Van aconseguir assassinar
a Alexandre II el 1881
1898
Lenin forma el

Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR),
a un congrés clandestí, a Minsk.
Menxevics ''minoritaris''
Defensaven que Rússia havia de passar per una revolució burgesa i havia de desenvolupar una economia capitalista abans de la revolució socialista.

Bolxevics ''majoritaris''
Objectiu d'enderrocar el tsarisme i establir una dictadura democràtica revolucionària privisional del proleteriat i de la pagesia.
1905
Partit Socialista Revolucionari
''ESSERISTES''
: hereu dels populistes. Volien un desenvolpuament del capitalisme abans de la revolució camperola.
Partit Constitucional Democràtic
''CADETS''
: volien eliminar el règim tsarista e imposar un règim constitucional, respectant els drets individuals.
Revolució
del
1905
SITUACIÓ:
Règim tsarista convulsat per l'economia i l'agitació social i política.
Descontentament de la pagesia, empobrida i defraudada per la reforma agrària, fan atempats i aldarulls.
Condicions de vida dels obrers deteriorant-se.
Derrotes de la guerra contra el Japó provoquen el descrèdit del tsar.

Descontentament dels obrers: sèrie de vagues a St Petersburg.
Manifestació pacífica al
Palau d'Hivern
tràgica, quan la guàrdia obre foc contra ells.
(residència de tsars a St Petersburg durant els mesos freds)
Aquest dia s'anomena
Diumenge Sagnant
Es va crear un
MOVIMENT REVOLUCIONARI.
-
Camperols
exigeixen el
final dels abusos
dels terratinents.
-
Obrers
organitzen
comitès de vaga i formen els primers soviets
o consells d'obrers (
soviet de Petrograd, el més actiu, presidit per Trotski
)
-
Partits polítics clandestins
volen
enderrocar el règim autocràtic tsarista
.
- Exèrcit es rebel·la en el motí del cuirossat Potiomkin.
El Tsar anuncia un
conjunt de mesures
de caràcter
liberal
:
-Reconeixement d'un conjunt de
llibertats civils
(de consciència, d'expressió, de reunió i d'associació)
-Creació d'un
règim representatiu (Parlament Duma)
FRACÀS DE LES REFORMES!

Reformes limitades i el poder absolut del tsar disminueix poc.
Parlament: 4 etapes fins que al 1917 desapareix. El tsar té dret a vet.
Fracassa la reforma agrària i torna la repressió política.

Primera Duma (1906) duració de 73 dies. S'exigeix autèntic règim parlamentari i lliurament de terres a la pagesia. Dissolta.

Segona Duma (1906-1907) assemblea més radical. Dissolta.

Tercera Duma (1907-1912) conservadora, compleix tota la legislatura.

Quarta Duma (1917) conservadora però es mostra crítica amb la política tsarista.
Etapes del Parlament
FEBRER DEL 1917
REVOLUCIÓ DE
Guerra detonant revolució
Derrotes militars de Rússia amb elevades pèrdues humanes i territorials van generar grans dificultats econòmiques i un profund malestar social.
23/ febrer/ 1917 esclat d'una vaga a la fàbrica d'armaments Putilov
Inici revolució espontània a Petrograd.
L'endemà la ciutat queda paralitzada per una
vaga general.
S'estenen les vagues i les manifestacions a ciutats com Moscou.
Els
revolucionaris
(menxevics, socialistes revolucionaris i bolxevics)
reorganitzen el soviet de Petrograd.
Nicolau II abdica
el 2 de març de 1917, sense suports.
Es forma un
govern provisional
, presidit pel príncep Lvov. La majoria de membres procedien dels
cadets
. Destaca la participació de
Kerenski
, socialista revolucionari, com a ministre de justícia.
CAIGUDA DEL TSARISME
Hi havia
2 poders paral·lels
Govern provisional,
té més poder, però no té un exèrcit resitent.
Soviets
, destacant el de
Petrograd
, format majoritàriament per menxevics i socialistes revolucionaris.
Els bolxevics s'oposaven a qualsevol col·laboració amb el govern provisional
Govern provisional aplica
reformes
:

-Declara
amnistia
-Reconeix
llibertats civils
i
dissol policia tsarista
(okhrama)
-Promet
lliurar terres
als camperols
-Prepara una Assemblea Constituent(sufragi universal), pas
previ
d'una
república parlamentària
-Reconeix l'
independència de Finlàndia i Polònia

El govern provisional passa per
successives crisis
, dèbil, sense cos policial i amb un exèrcit amb problemes.

A més, estaven enfrontats amb
menxevics, socialistes revolucionaris i bolxevics
, que volien la
pau immmediata.
CRISIS D'ABRIL
Lenin
exposa les
Tesis d'abril
, amb la línia política del seu partit ( el
més radical
de tots).
Planteja:
-
Ruptura amb el govern provisional i
amb els seus
''col·laboracionistes''
(menxevics i socialistes revolucionaris)
-Necessitat de passar per una
revolució burgesa abans d'una revolució socialista
-El
poder
havia de recaure en els
soviets
Per afrontar la crisis,
menxevics, socialistes revolucionaris i cadets
formen un
govern de coalició
al maig, amb Kerenski al ministeri de guerra.
Juliol 1917 els
bolxevics
organitzen una
manifestació armada per aconseguir el poder
(després d'una nova derrota a la guerra).
El govern declara el
Partit Bolxevic il·legal


Lenin
aconseguiex fugir a
Finlàndia
Trotski
és
empresonat
El príncep
Lvov dimiteix
, i
Kerenski
forma un
nou govern de coalició
COP D'ESTAT DE KORNILOV
A l'agost, el
comandant de l'exèrcit es rebel·la

i

marxa a Petrograd
per implantar una
dictadura militar
Kerenski demana ajuda als Bolxevics i al soviet de Petrograd
(menxevics i socialistes revolucionaris)
S'enfrenten a Kornilov i convencen als soldats d'abandonar els seus oficials i sumar-se a la revolució
CREACIÓ DOS NOUS PARTITS
LA REVOLUCIÓ D'OCTUBRE I EL NAIXEMENT DE L'URSS
Conquesta del poder pels bolxevics.


Els bolxevics es convertiren en l'alternativa popular de govern provisional. El soviet de Petrograd, el de Moscou i els altres soviets del nord, del centre i del sud-est van fer costat als bolxevics.
Les condicions de vida empitjoraven, llavors, els camperols exigien el lliurament de les terres i els soldats reclamaren el final de la guerra.
Lennin aprofità el caos per prendre el poder immediatament:
9 D'OCTUBRE: torna a Petrograd clandestinamen
t
10 D'OCTUBRE: va convèncer als seus companys que adaptéssin el
principi de la insurreció armada
25 D'OCTUBRE: aixecament de Petrograd.
Trotski s'encarrega de preparar a l'exèrcit revolucionari (l'exèrcit roig) per prendre el poder.
REVOLUCIÓ D'OCTUBRE
Trotski, president del soviet de Petrograd, fou qui preparà la presa al poder.
La nit del 24 AL 25 D'OCTUBRE, les tropes dels bolxevics i la Guàrdia Roja varen ocupar els bancs, els mitjans de comunicació (centrals telefòniques) i de transport (ferrocarrils)
DICTADURA DE STALIN
1929
Stalin va eliminar a tots els
possibles candidats del poder.
Troski
Zinoviev
Kamenev
Bukharin
El dia 25 D'OCTUBRE vàren envoltar el palau d'hivern i varen detenir els membres del govern.
Apart, es reuní el II Congrés dels Soviets de tot Rússia. Els menxevics i els socialistes revolucionaris vàren abandonar la sala cosa que va comportar a que el Partit Bolxevic tingués la majoria.
Stalin,
va aconseguir el domini absolut del
Llavors, Lennin i Trotski formàren un nou govern, anomenat CONSELL DE COMISSARIS DEL POBLE.
PARTIT
COMUNISTA
CREACIÓ D'UN ESTAT SOVIÈTIC
IMPOSA
DICTADURA
TOTALITÀRIA
basada
terror
coacció
sense precedents
El Congrés dels Soviets vàren adoptar una sèrie de mesures
(en forma de decrets) per construir un estat soviètic que el 26 d'octubre
Lennin firmà. Aquests decrets fóren dos:
1936
Constitució que legalitzava la dictadura
L'URSS
INTEGRADA
11

REPÚBLIQUES
I
20 REGIONS AUTÒNOMES
.
SUFRAGI UNIVERSAL EN
HOMES I DONES MAJORS DE 18 ANYS
MEMBRES
DEL
PARTIT
COMUNISTA PODIEN SER
CANDIDATS
,
NO
ES FEIEN
ELECCIONS LLIURES.

RECONEIXIA
NOMÉS
DECRET SOBRE LA PAU
(comportava l'abandonament
de la guerra)
DECRET SOBRE LA TERRA
Dictadura stalinista
Caracteritzada per :

Culte a la personalitat del líder. ( infal·lible i poder absolut)

La repressió i eliminació de qualsevol dissència.

(s'anuncià l'expropiació de les terres dels grans terratinents, de la corona i de l'Església, i el seu lliurament als soviets de camperols)
TERROR
Aconseguia submissió social.
Seguidament d'això vàren posar altres mesures per reforçar el control polític i consolidar el suport popular:
Proces del Terror es va esdevenir mitjançant purgues, en l'exèrcit i en la societat. ( 1936 i 1939)

Es van eliminar opositors d'esquerres i dretes, fins i tot antics rivals de Stalin.

Condemnats a mort i executats.



Nova política, NKVD
1934
1936

La violència de purgues va disminuir.
Control, per part dels soviets, de les fàbriques i les mines.
S'estableix la jornada laboral de 8 hores.
Es declara el dret a l'autodeterminació de les nacionalitats.
Es crea la convocatòria de l'Assemblea Constituent, per elaborar una Constiució.
Stalin va abandonar el suport a la NEP.
1928
1929 1933, es va produir la col·lectivilització
Per desenvolupar el sector industrial contava amb el suport agrari.
El govern va posar fi a propietat privada.
granges
col·lectives
o granges
de l'estat
.
Lennin promulgà un
decret de premsa
(on

clausurava qualsevol diari que tingués idees o opini-
ons contràries) per eliminar qualsevol mena d'oposició.
Els encarregats de controlar aquestes accions eren la policia política (o Txeca)
EL NOVEMBRE DE 1917 ES VA FIRMAR L'ARMISTICI.
Aquest fet va comportar la firma del tractat de pau Brest-Litovsk, al MARÇ DEL 1918
El novembre del 1917 es van celebrar unes eleccions que no van afavorir gens als bolxevics i van provocar que fóssin dissoltes, per decisió de Lennin.
1932
Gran fam amb milions de víctimes.

Entre cinc i deu milions de kulaks van ser deportats o asassinats.
Política Industrial de Stalin
objectius
Crear una indústria pesant potent.
Aconseguir independència econòmica, tecnològica i militar.
plans quinquennals
per aconseguir aquests objectius.
Primer pla
( 1929- 1933) Recursos cap a la indústria pesant.
Segon pla
( 1934- 1938) Reforçament a la indústria d'armaments.
Tercer pla
(1941) interromput per la Segona Guerra Mundial.
Resultat un
espectacular desenvolupament industrial pesant i militar
.
Però el desenvolupament de
vida a la població va costar avançar
.

LA GUERRA CIVIL
Els bolxevics intenten instaurar un règim totalitari després de la dissolució de l'Assemblea.
Però els partits oposats s'hi van negar i van construir els
blancs
(tropes organitzades per antics oficials tsaristes), cosa que va provocar l'esclat de la guerra civil al 1918.
Aquest moviment, va provocar la creació de
l'exèrcit roig
, capaç d'assegurar el nou règim. Trotski va ser qui l'organitzà.
A partir del 1920 aquest exèrcit frenà les ofensives dels blancs, al 1921 llançaren una ofensiva del qual varen sortir victoriosos i que posà fi a la guerra civil al 1922.
Tot això més endevant comportà
El comunisme de guerra
Durant la guerra civil s'instaurà el comunisme de guerra (política econòmica) on l'estat passava a controlar l'economia
per guanyar la guerra civil i accelerar la "construcció del socialisme".

Però el comunisme de guerra esdevingué un fracàs per la desastrosa situació econòmica i alimentària que provocar la fam del 1921. Aquest fet donà lloc a vàries vagues i rebel·lions. Una de les més destacades és
la insurrecció dels mariners de la base naval de Kronstadt.
La NEP i el naixement de l'URSS.
Lenin va decidir fer un tomb en la política.
La Nova Política Econòmica (NEP).
Lenin el març de 1921 va anunciar la Nova Política Econòmica que va durar fins al 1928. La NEP era una solució transitòria a la crisi, consistent a retornar parcialment a una economia de mercat.
Va tenir efectes positius
L’ofensiva política: la creació de la Unió Soviètica.
La NEP no va aturar la implantació de la dictadura del partit únic. 1921 i el 1922 es van endurir les polítiques:
- Es van prohibir les corrents internes en el Partit Comunista.
- Les revoltes van ser esclafades per l’exèrcit.
- Es va exercir una repressió violenta contra tota oposició política.
- Els drets civils van ser retallats i els intel•lectuals crítics van ser empresonats. L’església ortodoxa també va ser perseguida.

RESULTAT...
Creació de l'URSS
L’impacte internacional de la revolució: la creació del Komintern.
-El Komintern es va fundar a Moscou el 1919 amb l’absència dels representants de les grans organitzacions socialistesde l’Europa occidental. D’acord amb els principis leninistes,una organització fèrriament centralitzada i disciplinada encarregada de promoure la revolució a tots els països.
objectiu...
El Komintern sempre va ser un instrument al servei de la política exterior de l’URSS que tenia per finalitat afavorir l’expansió del model del comunisme soviètic a tot arreu.
La mort de Lenin i l’inici de la lluita pel poder.
Des de 1922 Lenin estava molt malalt. Van començar les disputes entre els principals dirigents bolxevics per aconseguir el poder.

Dos líders destacats; Trotski i Stalin.

• Trotski: havia demostrat la seva capacitat política en l’organització de la revolució d’Octubre.

• Stalin: havia estat promogut pel mateix Lenin al càrrec de secretari general del partit el 1922. Per tant, era la persona que controlava tot l’entrellat del partit en aquell moment clau. Va tenir suport d’altres persones.

Lenin, abans de morir, va dictar el testament polític, en que expressava la seva preocupació per l’immens poder acumulat per Stalin i en què proposava que se’l substituís per una altra persona més tolerant. Lenin va morir i aquest document no es va donar a conèixer.
El triomf de Stalin.
La lluita política.

• La instauració d’una autèntica democràcia obrera.
• El restabliment de la llibertat d’expressió.
• L’ aplicació del principi d’elecció dels càrrecs i no de designació dels més submisos. Era un intent de posar fi a la burocràcia que s’anava produint a l’URSS.

La lluita econòmica i la seva plasmació internacional.

Les diferencies; Trotski, era partidari d’accelerar la construcció d’una societat socialista. Per aconseguir-ho, els seus partidaris van proposar abandonar la NEP, augmentar el grau de planificació estatal de l’economia, impulsar la industrialització i estendre la revolució a Europa.
Stalin, en canvi, representava l’anomenada dreta del partit, van acusar Trotski de voler destruir la NEP de Lenin. Stalin va elaborar una alternativa davant les crítiques de l’esquerra. Mantenir la NEP i va defensar la política del socialisme en un sol país, l’URSS havia de construir una societat socialista. Aquesta doctrina va consolidar la posició de Stalin a la secretaria general.


L’obtenció del poder absolut.

Stalin va aconseguir posar fi a tota l’oposició de dins del partit. El 1925 Trotski va ser destituït del càrrec de comissari del poble per a la guerra. Stalin era molt sòlid i la seva doctrina era ferma. El 1927 el comitè va expulsar Trotski, Kamenev i Zinoviev del partit.
Full transcript