Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Untitled Prezi

No description
by

Jorge Pol

on 30 September 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Untitled Prezi

Introducció
Art i arquitectura (s.V - s.XVIII)
RENAIXEMENT
Art:
IL·LUSTRACIÓ
BARROC
Escultura
Diseny
Dóna començament a l'Edat Moderna, es desenvolupa a Europa, segle XVI. Es reflecteixen ideals humanístics, es reprenen la cultura clàssica i el teocentrisme es substitueix per l'antropocentrisme.

Característiques:
-Aparició de la burguesia i poders monàrquics.
-Difusió de la filosofia clàssica i llibertat de pensament.

El pensament renaixentista exalta la figura humana, llibertat i individualitat. L'esperit crític produeix importants avanços en art, literatura i ciència. En medicina
Miquel Servet
demostra que la sang circula pel cos i en el cap de l'astronomia,
Copèrnic
va demostrar la teoría heliocèntrica.
Es fonamenta en el retorn dels criteris estètics de l'antiguitat clàssica.
Exaltació de la naturalesa i es pren l'home com a model.

Característiques:
-Torna a l'antiguitat.
-Ressorgeix la relació amb la natutalesa i l'actitud antropocèntrica.
En aquesta època es desenvolupa un estil artístic difícil de definir, ja que la
diversitat
introduida per els condicionants religiosos, polítics, socials i culturals a cada àmbit geogràfic on es va desenvolupar.

El Barroc es caracteritza per la
severitat, exageració, pessimisme i tenebrisme.

Durant el segle XVII Roma va ser el centre on anaven els artistes

i es realitzaven els encàrrecs més importants, encara que també varen destacar
Torí i Venècia
.

El
canvi artístic
del Barroc va ser causat per un
canvi de mentalitat
com a conseqüència dels
avenços científics
i també de les r
eflexions filosòfiques.

Característiques:
-L'art del Barroc es va convertir en un instrument de
propaganda religiosa.
-Coincideix amb l'aparició de les
monarquies absolutistes
que utilitzaven l'art com a exhibició del seu poder.
-
"Horror Vacui"
: aquest concept significa literalment
"por al buit"
i s'utilitza per descriure l'ompliment de tot espai buit en una obra d'art com a conseqüència de la sensació d'angoixa característic de l'època.
L'art del segle XVIII
A principi del segle, com a les altres corrents, predomina el barroc. No obstant el Rococó assoleix major esplendor. A mitjans del segle els disenyadors de l'època decideixen instaurar un art més neoclàssic, fent així les seves obres menys recarregades sense tant de detallisme i sense la preocupació per els espais lliures de figures (horroris vacui).

-És el començament de l'Edat Moderna.
-El Renaixement trenca amb la tradició artística de l'Edat Mitjana.
-Nova forma d'entendre l'art.
-L'art no està controlat pels gremis sinó pels prínceps i la burgesia. Això dóna lloc als mecenes (Medici, Rucelli, Tornabuoni o Pazzi).
-S'abandona l'anonimat.
-Representants: Bramante, Da Vinci, Donatello, Miguel Ángel

-Continuïtat respecte al Renaixement, però exagerant les seves línies generals.
-És un període de canvi: el pessimisme, la decadència política i econòmica, i els forts contrastos socials de l'època són reflectits en les arts i les lletres.
-Excessiva ornamentació i recarregament, nombrosos artificis pas més en tota les arts.
-La intenció és sorprendre.
-Representants:Velazquez, Borromini, Bernini

ARQUITECTURA:
-Caracteritzats per la simetria, l'elegància i la sobrietat.
-Gust pels arcs de triomf i les columnes commemoratives.
-L'ús d'un sol ordre (dòric, jònic o corinti), en lloc de la superposició barroca.
ESCULTURA:
-Interès en els ideals estètics i els procediments tècnics de l'estatuària antiga.
PINTURA:
-Caracteritzats per la simetria. El dibuix es basava en l'escultura. Al dibuix se li donava color convencional o es deixava sense color; la llum era clara, difusa i vaga. En els temes predominava els clàssics, històrics i mitològics.
Renaixement
Barroc
Il·lustració
Pintura
Representa el món com és en realitat.

Giotto di Bondone
: antecedent de la consideració de la naturalesa.

Característiques:
-Perspectiva lineal.
-figures amb volum.
-composicions creïbles.
-Pintura religiosa.
-Evolució de les tècniques.

Quattrocento:
Mostra preocupació per la perspectiva i corporeïtat.

Leonardo Da Vinci:
creador del "
Sant Sopar
" i "
La Gioconda
"

Miquel Àngel:
creador de la
Capilla Sixtina.

Rafael
creador de "
Madonne
".
Arquitectura
Presenta manifestació artística on s'observa l'antiguitat clàssica: utilització dels elements formals de l'art grec i romà torna l'ordre clàssic l'arc de mig punt estructures arquitrevades entaulaments i frontons.
Te gran importància les formes geomètriques bàsiques. Els elements decoratius utilitzats eren pilastres, motius heràldics ,columnes, etc.
Tingué un caràcter profà i lògic.
Es caracteritzà per l'ús de proporcions modulars, cúpules i l'ordre colosal.
El
Quattrocento
foren freqüents recórrer a columnes i pilastres adosats als capitells clàssics, els arquitectes destacaren per la decoració sòbria, l'allargament de les cúpules i façanes.
Bernardo Rossellino
: escultor, arquitecte

i urbanista que ordenà la
plaça de Pienza
El
Cinquecento:
Tingué com a centre Roma,
Bramante
finalitzà el projecte per la
Basílica de Sant Pere
del Vaticà. els palaus eren orants amb relleus baixos i escultures.
Escultura
L'escultura del
Quattrocento
: es centra en la figura exempta orientada a l'estudi de l'home. Té un motiu bàsic de l'escultura clàssica i la figura humana. els materials emprats són la pedre i el bronze.
Durant bona part del segle XVIII el Barroc va ser el moviment vigent, més tard donà pas el
Rococó
(evolució del Barroc característic per la seva decoració porfusa, en curves i línies). A mitjans de segle apareix el
neoclassicisme
: reacció racionalista contra el Rococó, que pretén tornar als origens més purs i clàssics del grecorromà. Dóna importància a la raó, destaca l'home i la ciència. Venècia juntament amb Nàpols i Roma es converteixen en els focus de la pintura.
Pintura
Predominen els colors pàl·lids, tons suaus i les líliens dels costats de les figures no són tan marcades com al Barroc. La pintura evoluciona i a les obres el personatges expressen: sentiments, emocions, etc. Es a dir, es converteix en una pintura intel·lectul basada en la raó. Les obres tornen a la temàtica antiga.
Autor:
Jacques-Louis David
Va ser la branca artística que més es va aproximar a l'ideal de l'antiguitat clàssica. La seva finalitat era l'ordenació dels cossos, i no del temps. Normalment les representacions més comuns d'aquest període eren: Deesses, figures històriques, heròiques, Papes, Reis, etc.
Escultor:
Antonio Canova
Arquitectura
A França predomina durant la major part del segle l'arquitectura
Rococó
(Palau de Sanssouci de Frederic el Gran de Postdam). En canvi a Anglaterra triomfa el
palladianisme
(arquitectura clàssica grega o romana amb figures simètriques i sobrietat. Ja dins el període neoclàssic, constitueix una fase de transició cap al segle XIX amb l'arquitectura de la revolució industrial.
Arquitectes:
Francesco Sabatini, Juan de Villanueva i Ventura Rodríguez.
Arquitectura

L'arquitectura és la principal manifestació de l'estil barroc: les altres arts es sotmeten per aconseguir l'efecte de conjunt.

L'
urbanisme
sorgeix com la necessitat d'ordenar el desenvolupament de les ciutats i d'expressar, a través de l'arquitectura monumental el poder de l'Estat o de l'Església.

Les noves formes arquitectòniques són una conseqüència natural de l'evolució estilística assenyalada ja pel
Manierisme
(darrera fase del Renaixement).

Quant als materials, predomina la varietat, encara que el més utilitzat és la
pedra carreu
per a l'exterior i per l'interior
marbre
i
bronze
per destacar alguns detalls.

S'utilitzen
tots els ordres
(dòric, jònic, corinti, toscà, compost) de columnes i les seves entaulaments, encara que perden les seves proporcions clàssiques.

Arcs
són molt
variats
: mig punt, el·líptics, mixtilíneos, ovals.

Els
sistemes de coberta
són molt
variats
. Les bovedes, de canó, aresta, llunetes i semiesfèriques sobre petxines, són les més característiques. També es construeixen voltes falses trucades encamonadas.

Tots aquests elements s'empren amb gran llibertat, ja que el que
es valora
és la
invenció i l'originalitat
en la plasmació de formes noves que impressionin a l'espectador.
Pretén crear un "
il·lusionisme
" sensorial amb la intenció de captivar i emocionar.
Té gran impotància el color i textura.
A les
façanes i murs
cerquen
efectes dinàmics
i
continuitat espacial
que creen il·lusions òptiques, i ho fan mitjançant
corbes

contracorvbes i cúpules.
Fan ús de
columnes salomòniques
i
entaulaments corbs
.
La decoració adquireix gran importància.
Màxims representants:
Gian Lorenzo Bernini i Francesco Borromini.
Escultura
La diversitat, naturalisme i expressió troben el seu màxim esplendor.

En el Barroc els escultors es separen de la sofisticació
Manierista
cercant figures que responguin a moviments lògics i naturals amb volums precisos.

Característiques:
-
Diversitat
tipològica
-El materials més utilitzats són el
marbre
ja que aprofiten les seves posibilitats cromàtiques i de textura juntament amb el
bronze.
-És un art
naturalista
, carregat de d'expressivitat en els gestos, plens d'energia i vitalitat. Les figures formen composicions complexes, teatrals i dramàtiques que responen a una visió dinàmica i irresistible.

Màxima representació:
Gian Lorenzo Bernini i Alessandro Algardi
.
Pintura
Els pintors abandonen la recerca de la bellesa per si mateixa, la idealització de les formes, l'harmonia i l'equilibri. Les tècniques, formes, perspectives, temes i composicions dels segles XV i XVI es deixen enrere. La raó, l'equilibri i la mesura deixen pas al
emotiu, la devoció i el passional
. El
moviment
substitueix el estatisme o al reposat dinamisme. La composició es torna
diagonal
amb
actituds, paisatges i escenes tràgiques i dramàtiques.

Característiques:

-Es va imposar el
realisme
, representar les coses tal i com eren, fins i tot els seus trets desagradables.

-Es van usar
composicions menys simètriques i personatges i actituds poc serenes
, per donar una major mobilitat i força a les representacions.

-S'utilitzava una tècnica anomenada
clarobscur
. barrejaven zones d'ombra amb altres d'intensa llum.

-Les representacions tenien gran emotivitat i els
personatges mostraven els sentiments
molt intensament.

- Temes: escenes religioses (predominant), retrats, mitologia, escenes cortesanes i imatges de la vida quotidiana, paisatges i bodegons, que també rep el nom de "natura morta".

-Estil: davant l'heroic i triomfal predomina una certa
intimitat i una humanitat poc teatral
.
Absència de sensualitat.

-
Tenebrisme
(fase inicial del barroc) contrast de llums i ombres mitjançant una forçada il·luminació.

Màxim representant:
Caravaggio
, pintor italià, qui utilitzava el naturalisme tenebrista, que es conrea en el Barroc italià. El Realisme era també molt utilitzat pels artistes de l'època.
"Sant sopar" de Leonardo da Vinci
Fragment de la capilla Sixtina de Miquel Àngel
"David" de Michelangelo Buonarroti
"La Gioconda" de Da Vinci
Basílica de Sant Pere de Bramante
Plaça de Pienza de Bernardo Rossellino
"Dafne i Apollo" de Bernini
Fontana di Trevi de Nicola Salvi
Tomba de Leon X de Alessandro Algardi
Plaça de Sant Pere de Bernini
Artifici en el pati del Palau de Spada.
"Napoleon" de Jacques-Louis David
"Les tres gràcies" d'Antonio Canova
Puerta de Alcalá de Francesco Sabatini
Museu del Prat de Juan de Villanueva
"La decapitació de Sant Joan Baptista" de Caravaggio
L'humanisme és un moviment cultural que va sorgir a
Itàlia (segle XIV)
i que es va expandir per tota Europa. Una de les característiques més importants és el
moviment europeu de retorn a l'estudi
i la
valoració dels clàssics grecollatins
. En aquesta època va començar la
reforma d’en Luter
i la
contrareforma
per part de l’Església
catòlica
, i el
descobriment d’Amèrica
. L’
aparició de la impremta
va influir bastant.

Per aquesta
nova línia de pensament
, es crea un
nou llenguatge artístic
, que expresa el protagonisme de l’home en la historia. El
mecenatge
deixa de ser una
activitat
exclusiva de la
monarquia i del cler
,
els nobles i els burguesos
començaran a
patrocinar
als nous artistes.
HUMANISME

• Es basa en les
obres clàssiques
i la seva
mitologia.
• Cerca la
representació naturista del cos humà nu
, amb l’
estudi
meticulosa de l’
anatomia
.
• El
cos humà representa la bellesa absoluta.
• La
perspectiva
és la
norma fundamental
en la
escultura.
• Es va
recuperar la glíptica greco-romana,
que consistia en labrar pedra molt fina.
Escultura
•La
perspectiva lineal
, en la qual els artistes pensaven que superaven als clàsics.

•La c
onsideració social de l’artista
, és
considerat un treball
.

•L’
aparició dels tractats
, Alberti va ser el primer artista que va escriure un. (“De re Aedificatoria”)

•Va ser una
gran època per al disseny gràfic,
ja que en els tractats es començaren a escriure els fundaments d’aquest.

•Gracies a la invenció de la impremta,
el moviment de renovació artística, va avançar més ràpidament
.

•Varen sorgir diverses tendències per tota Europa.
Pintura
•Es varen produir
innovacions
en diversos nivells. Tant en els medis de
producció
(materials) com en el
llenguatge arquitectònic.


Nova actitud dels arquitectes
(profesionalitat), es veu el seus estil propi en cada obra. Aparició dels tractats.

•Els
arquitectes
son reconeguts con un
gremi
.

•Recerca de l’i
deal clàssic
.


Visió profana sobre els temes religiosos
.


Influencia de la naturalesa.


Antropocentrisme
.
Arquitectura
EDAT MITJANA
A l'hora d'encarar les obres d'art medievals cal tenir en compte que en aquesta època
no existeix el concepte de l'art com a fi en si mateix o de la bellesa com a únic objectiu
de l'artista. L'
objecte artístic medieval
té, en el si de la societat en què és produït,
un caràcter bàsicament funcional
. En opinió del medievalista francès Georges Duby, l'obra d'art medieval compleix fonamentalment tres comeses: 
-El de ser una 
ofrena a Déu
, als 
sants
o a els 
difunts
, per tal d'obtenir el seu gràcia, la seva indulgència, etc. És per això que l'
home medieval
(fins i tot aquells, com Sant Francesc d'Assís, que promovien la pobresa)
no dubtava de la legitimitat de la riquesa dels adorns de les esglésies
, monestir el seu altres llocs de culte, ja que aquesta
riquesa era vista com una ofrena necessària a Déu
, per la qual eren necessaris els millors materials i les millors tècniques.
-El de ser
intermediaris entre el món sobrenatural i l'humà
, fent visible aquí les realitats divines, segons la màxima paulina per visibilia ad invisibilia (a través del visible cap al invisible). Generalment, se sol atribuir a les imatges medievals una funció pedagògica consistent en explicar els dogmas de la fe cristiana i la història sagrada als illetrats, si bé no tots els experts estan d'acord sobre aquest punt. 
-El de ser una
afirmació de poder
: d'una banda, del
poder de Déu i de la Església
 que reclamava el seu delegat al món, de l'altra, del
poder d'aquells que tenen els mitjans suficients per encarregar obres d'art
.
Art


El 
art paleocristià
 cobreix el període des del
segle III
(abans d'aquest no han sobreviscut mostres d'art cristià), fins al començament del art
Bizantí (segle V)
. Durant aquest període les obres d'art cristianes van adoptar les diferents tècniques romans de pintura, mosaic, talla i treball dels metalls.

El 
art bizantí
. Durant el període de iconoclàstia (730-843) la gran majoria de icones va ser destruïda; tan sols han sobreviscut alguns exemples, destacadamente els mosaics de Ravenna. Se li considera l'
art més refinat de la Edat Mitjana
 en termes de qualitat de material i habilitat, amb la producció centrada a Constantinoble. L'assoliment suprem de l'art bizantí era els frescs monumentals i mosaics dins de esglésies abovedadas, la major part de qual no han sobreviscut a causa de catàstrofes i l'apropiació de esglésies per a la seva conversió en mesquitas.

El 
art islàmic 
durant l'edat mitjana, més de la
producció arquitectònica
(les altres arts plàstiques tenen un desenvolupament menor al no permetre la representació de figures) cobreix una àmplia varietat d'artesanies incloent 
manuscrits il·lustrats, tèxtil , ceràmica, treball en metalls i vidre.

El 
art preromànic 
cobreix el període
del segle V al segle X
a Europa Occidental. Les
influències clàssiques i les germàniques
són activament són absorbides i es desenvolupa la llavor de la qual més tard sorgiria l'art romànic. Es divideix en diferents estils locals:
 
pobles germànics i eslaus
, de l'
Europa del Nord
i
de l'Est
durant les invasions bàrbares, incloent també el període primerenc del 
art Hiberno-Sajón 
en 
Gran Bretanya i Irlanda.

Distitns estils locals desenvolupats a partir de l'establiment de regnes germànics a:

Espanya
, principalment el Art
visigot
, el Art
asturià 
i el Art
mossàrab
 o Art de repoblació.

França
 i les
zones centrals del Imperi Carolingi
 desenvolupen el Art
carolingi
 a partir del regnat de Carlemany (finals del segle VIII).

Alemanya
, el Art
otonià
, des de mitjan segle X a mitjans del XI.

Gran Bretanya
 , habitades des de l'antiguitat per pobles d'origen celta, les produccions de l'època poden denominar art
cèltic medieval
; des d'aproximadament el segle V-retirada romana-, a aproximadament la introducció de l'art romànic al segle XII-amb la conquesta normanda.
Moviments artístics:
La pintura preromànica (des de l'any 500 fins a l'any mil) és la corresponent a l'art preromànic, concepte propi de l'
Europa Occidental
subjecta a les
invasions bàrbares
, l'
establiment dels regnes germànics
i l'Imperi carolingi. Els escassíssims restes es limiten gairebé exclusivament a les miniatures amb què s'il·lustraven els manuscrits en els scriptorium dels monestirs.
La pintura bizantina es va
desenvolupar
a través de dos vehicles principals:
els mosaics
(en parets i cúpules) i
les icones
(en taules, el lloc en les esglésies era l'iconostasi que separa els fidels de l'altar). La major part de la producció de la seva primera època ha desaparegut com a conseqüència de diverses onades de destruccions, amb motiu de la querella iconoclasta (un enfrontament intern), les
succesives invasions
islàmiques
Tot i que la il·lustració de manuscrits es va seguir realitzant durant tot el període, la
pintura
es va
desenvolupar
com a forma de
cobrir grans superfícies arquitectòniques
. Un art pictòric molt particular va ser la confecció de vidrieres, en què l'artista treballa directament amb la llum i els seus efectes en l'espai arquitectònic. En els últims segles medievals, la invenció del gravat va produir una revolució en el camp del dibuix i les arts gràfiques, amb decisives conseqüències, sobretot a partir de la invenció de la impremta.Romàn
Pintura romànica (segle XI i segle XII). Es
caracteritza
per
frescs de vius colors i línies marcades,
amb gran
expressivitat
i
esquematisme
, que cobreixen les parets de l'interior de les esglésies, sobretot en els absis. Els temes més repetits són de tradició bizantina, representacions narratives d'escenes evangèliques ovidas de sants.
Pintura gòtica
(segle XIII i segle XIV). Sense deixar d'utilitzar la fresca, és més abundant l'
ús del suport taula
, aïllada o en retaules, al tremp. Es
representen escenes de la vida de Crist
, molt humanitzades
.
La tècnica es fa més complexa, buscant la representació de la tercera dimensió del volum (ombrejat, colors menys plans).
Pintura del segle XV:Pintura del Quattrocento a Itàlia (Quattrocento: anys 1400s o segle XV, l'inici del Renaixement italià)Primitius flamencs (Flandes). Es produeix la invenció de la tècnica de l'oli, que permet un extraordinari detallisme i precisió en la pinzellada
Pintura
Preromànic
Bizantí
Baixa edat mitjana
Romànic i gòtic
Segle XV
Solien ser
petits
i estaven construïdes en
fusta, tova i pedres
, utilitzant
palla
per al sostre. Les cabanes dels solien
mesurar
entre
2 i 6

metres
de llarg per
2 d'ample
, perforant el pis per crear un ambient més càlid. En el seu
interior
habitaven la
família i els animals
, servint aquests de "calefacció".
Mobiliari escàs
.
És un "
lloc fort
",
envoltat per muralles, baluards, fossats
i altres fortificacions. Van començar sent només fortificacions militars, però ràpid es van convertir en lloc d'habitatge de nobles i cortesans. Podia estar en els nuclis urbans, el comú és que se situés en llocs estratègics, normalment en punts elevats i propers a un curs d'aigua per abastar, des d'on pogués organitzar-se la pròpia defensa i la dels pobles que en depenien.
Eren unes ciutats en què vivien els monjos. En ells tenien l'església, les estances comunes dels monjos i l'abat, les habitacions, al voltant d'un claustre o pati central, la biblioteca, on es copiaven llibres a mà, una zona per als pelegrins (hostatgeria) i els camps del voltant , on treballaven els monjos.
-Esglésies petites
-Murs gruixuts
-Sostres poc elevats
-Finestres petites, sense tapar
-Pintures murals policromades
-Esglésies grans
-Murs estrets
-Sostres molt elevats
-Finestres grans, amb vitralls
-Pintures amb perspectiva
arco de medio punto
bóveda de CAÑÓN

arco apuntadobóveda de crucería
Habitatge dels pagesos
Habitatge dels nobles (castells)
Habitatge dels monjos (monestirs)
Església romànica
Església gòtica
Arquitectura
Full transcript