Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Teories evolutives

No description
by

Victor Alcazar

on 7 January 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Teories evolutives

Catastrofisme Teories evolutives Fixisme Creacionisme Lamarckisme Darwinisme Teories de genètica moderna Neodarwinisme o sintètica Teoria Endosimbiòtica El fixisme és una teoria segons la qual tot allò que existeix, incloent els éssers vius, no ha variat amb el pas del temps i s'observa, el dia d'avui, en la mateixa forma que ha presentat en el passat i que continuarà mostrant en el futur. Així, el fixisme descriu la natura com una realitat definitiva i acabada en la qual els éssers vius constitueixen formes inalterables. El creacionisme és una creença religiosa segons la qual l'Univers i totes les coses han estat originats per un acte creador. El creacionisme va ser acceptat pràcticament fins a finals del segle XIX i fins i tot, en el dia d'avui, compta amb seguidors.
Entre les files creacionistes existeixen dos tipus d'adeptes:
-Els teistes, els quals creuen en els llibres sagrats revelats i en la intervenció de Déu en les qüestions humanes a través de profetes i missatgers.
-Els deistes, els quals rebutgen la religió organitzada i argumenten que Déu és el creador del món però que no intervé de forma alguna en els quefers del món. El catastrofisme és una teoria segons la qual les diverses variacions d'éssers vius que han habitat a la terra es deuen a un conjunt de catàstrofes que ha sofert el planeta i que després de les quals, les espècies han tornat a ser creades de nou. Aquesta concepció es va desestimar fins que, en la dècada del 1980, es van trobar proves d'un esdeveniment catastròfic: L'impacte d'un gran meteorit fa 65 miil·lions d'anys. Des de llavors, s'han proposat molts altres esdeveniments catastròfics. El lamarckisme acceptava la teoria de la generació espontània i la recolzava sobre
aquests tres principis:

Influència del medi ambient en el desenvolupament o desaparició dels
òrgans, la qual cosa fa progressar a la natura viva.


L’ús o desús dels òrgans produirien un canvi en l’estructura corporal. Un ús
freqüent d’un òrgan el desenvolupa, i la manca d’ús el debilita
progressivament i acaba fent-lo desaparèixer.

L’herència dels caràcters adquirits. Tota pèrdua o adquisició deguda a la influència de l’ambient es manté a través de les generacions successives. Els canvis que afecten al medi produeixen modificacions en les necessitats i en les conductes dels organismes. Els òrgans utilitzats amb més freqüència es desenvolupen més i els que no s’utilitzen poden desaparèixer pel fet d’estar en desús.

Aquesta idea, que és una
aplicació dels dos primers principis queda resumida en la frase “la funció crea l’òrgan”. La teoria de Darwin es basa en els principis següents:


-Elevada capacitat reproductora. La majoria de les espècies tenen gran
capacitat reproductora .La major part dels seus descendents no arriben a l’edat adulta, i no es reproduiran.

-Lluita per l’existència. El creixement d’una població està limitat pels
recursos disponibles com els aliments, l’aigua, la llum, l’espai... i per aquest
motiu s’estableix entre ells una lluita per l’existència, cosa que impedeix que
tots sobrevisquin per arribar a reproduir-se.

-Variabilitat intraespecífica. Hi ha característiques diferenciadores entre
individus de la mateixa espècie. supervivència del més apte (selecció natural). Algunes de les
característiques diferenciadores donen al seu posseïdor més capacitat per sobreviure en l’ambient en què viuen, fins arribar a la maduresa. A la maduresa ja es pot reproduir, transmetent aquestes característiques particulars als seus descendents. La selecció natural causa l’acumulació de característiques favorables (diferents segons el medi en què viuen) i la
desaparició de les característiques desfavorables.

-Adaptació de la població al seu ambient. A mesura que es van succeint les generacions, la proporció de portadors de manifestacions beneficioses (individus ben adaptats) augmenta. A més a més, al cap de molts anys aquests individus poden ser tant diferents dels seus antecessors que poden formar una nova espècie. El neodarwinisme també anomenat teoria sintètica de l'evolució, és bàsicament l'intent de fusionar el darwinisme clàssic amb la genètica moderna, i va ser formulat en la dècada del 30 i el 40.

Segons aquesta teoria els fenòmens evolutius s'expliquen bàsicament per mitjà de les mutacions (les variacions accidentals que parlava Darwin) sumades a l'acció de la selecció natural. Puntualisme Gradualisme Puntualisme i Gradualisme Deguda als nord-americans Eldredge i Gould (1972): consideren que el registre fòssil mostra amb fidelitat el que passa en l’evolució, i que una espècie passa per llargs períodes d’estasi (períodes de temps de milions d’anys en què no experimenta canvis) seguits per períodes curts en què experimenta una especiació ràpida. El gradualisme, per contraposició al saltacionisme, és la teoria que implica que els canvis evolutius es produeixen lentament en forma de passos graduals. La teoria endosimbiòtica descriu el pas de les cèl · lules procariotes (bacteris o arqueges, no nucleadas) a les cèl · lules eucariotes (cèl · lules nucleades constituents de tots els pluricelulares) mitjançant incorporacions simbiogenéticas.
Lynn Margulis descriu aquest pas en una sèrie de tres incorporacions mitjançant les quals, per la unió simbiogenética de bacteris, es van originar les cèl · lules que conformen als individus dels altres quatre regnes (protistas, animals, fongs i plantes).
Segons l'estimació més acceptada, fa 500 milions d'anys (encara que una forquilla possible podria descendir a la xifra de 1000 milions d'anys) la vida la componien multitud de bacteris diferents, adaptades als diferents mitjans. Lynn Margulis va destacar també, la qual va haver de ser una alta capacitat d'adaptació d'aquests bacteris al canviant i inestable ambient de la Terra en aquella època. Avui es coneixen més de vint metabolismes diferents usats pels bacteris enfront dels dos utilitzats pels pluricelulares: l'aeròbic, que usa el diòxid de carboni com a font d'energia-únic metabolisme utilitzat pels animals-i la fotosíntesi-present en les plantes -. Per Linn Margulis, tal varietat revela les dificultats a les quals els bacteris es van haver d'enfrontar i la seva capacitat per aportar solucions a aquestes dificultats. Actualment, el puntualisme i el gradualisme són dues teories acceptades, però no ocorren al mateix temps, sino que el gradualisme es dona en els moments "d'éxtasi" de la teoria puntualista.
Full transcript