Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Psicoanàlisi i simbologies dels contes de fades

No description
by

Marta Mesa

on 19 December 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Psicoanàlisi i simbologies dels contes de fades

Psicoanàlisi i simbologies dels

contes de fades

3. CONTES DE FADES
-Obra d'art dirigida a nens que agrada i instrueix a la vegada.

-Depenent del origen el conte engloba diferents significats condicionats pel context històric:

1)
El conte folklòric primitiu
2)
Els contes de fades recopilats posteriorment
3)
Els contes inventats

-Es caracteritza per:

Índex
1. Conscient, preconscient i inconscient
3.1 Inicis contes de fades
-Tradició oral

-Abans de llenguatge escrit les històries van ser modificades segons narrador

-Majoria de les histories van ser creades a l'Edat Mitjana.

-Al segle XV(invenció impremta) molts contes orals van ser transcrits

-Segle XVII augment interès pels contes.

-Segle XVIII contes de fades-literatura infantil.

-Segle XIX la majoria es van modificar per la violència.

-Durant XX i fins avui s'ha estès a través dels mitjans de comunicació de masses
1. CONSCIENT,PRECONSCIENT I INSCONCIENT
CONSCIENT:
Part del psíquic(part visible)

PRECONSCIENT
: En un moment donat representacions no són conscients(no són a la consciència) però poden esdevenir a conscients

INCONSCIENT:
Qualsevol representació pot estar en la nostra consciència i després desaparèixer. Però pot tornar a reaparèixer a través del record.
1.2 FASES DE LA PSICOANÀLISI
Des del punt de vista d'aquestes fases, els conflictes psíquics dependran de l'estancament d'una fase (fixació) o de la tornada a una fase precedent (regressió).

FASE ORAL
: Des del neixament fins als 12-18 mesos.

FASE ORAL-SÀDICA
: Es considera segona etapa de la fase oral.

FASE ANAL
: Dels 12-18 mesos fins als 3 anys

FASE FAL·LICA
: Del 3 als 6 anys.
1.1 ESTRUCTURA DE LA PERSONALITAT
Podem dividir-la en tres etapes:

ALLÒ:
Instints, impulsos, necessitats, herència genètica, reflexos i capacitats per a respondre.
Opera d'acord amb el principi de plaer.

JO:
Complir de manera realista els desitjos del Allò i és l'executor de la personalitat.
Funciona amb el principi de realitat.

SUPER-JO:
Valors, ideals i normes morals internalitzades. Es presenta com a resultat de la interacció amb els pares durant la infància. Busca solucions moralistes més que realistes.







- Repetició de contes

- Aporten missatges al conscient, preconscient i inconscient

- Estimulen el desenvolupament i alliberen el preconscient i al inconscient de les seves pulsions

-Ajuden a posar en ordre la ment infantil

-Aspectes del Jo en els contes:
JO: l'heroi inicial petit(sembla poc llest)

ALLÒ: animals perillosos que guien a l'heroi.

SUPER-JO: ocells blancs(com els coloms)
1.LA BELLA DORMENT
Interpretació del conte
Personatges folklòrics
Temps i lloc ambientats
Predomini de la narració
Llenguatge senzill i popular
Brevetat
Fantasia i imaginació
Final feliç
3.2 Formes de començar i acabar el conte
3.3 Llenguatge simbòlic
Trobem molts símbols en els contes,cadascun d'ells per a que el infant l'identifiqui amb la seva vida
o
Casa
: seguretat i harmonia.

o
Torre
: repressió dels desitjos.

o
Escala de cargol, habitació tancada, introducció d’una clau:
experiències sexuals,òrgans sexuals femenins i relació sexual.

o
Princesa presa en una torre
: negació de pares davant la independència dels seus fills.

o
Bosc:
desig dels pares de què l’infant s’independitzi, anhel o angustia del infant en independitzar-se o inconscient de l’infant (recerca de la identitat).

o
Perdre’s en el bosc
: superació dependència infantil.

o
Jardí
: trobada amorosa entre amants i exaltació de sentiments (representa tòpic locus amoenus).


2.EL CONTE PSICOANALÍTIC
LLOCS
ELEMENTS



o
Cendres
: dolor, tristesa, degradació, humiliació i brutícia.

o
Diners
: elegància concedida als humils per poder màgic.

o
Taüt de vidre
: mort espiritual (temps necessari per meditar i créixer).

o
Sabatilla petita
: feminitat, pèrdua de la virginitat i cerimònia nupcial.

o
Mirall màgic:
estimació d’un mateix.

o
Poma
: amor i matrimoni / perill i pecat. Està relacionat amb els pits de la mare.

o
Rosa
: amor, romanç i plaer (luxe i extravagància)

o
Flor
: desenvolupament sexual.
Flor tallada: pèrdua anticipada de la virginitat.

o
Arbre
: vida, creixement o maduració psíquica del individu.

o
Escombra de bruixa
: treball domèstic i caràcter sexual(manera de seure)

ANIMALS O PERSONATGES


o
Germans
: instancies psíquiques, internes que funcionen al mateix temps

o
Bruixa
: mare bona (preedípica) contra malvada edípica (aspectes negatius de la maternitat). Por masculina a la sexualitat femenina.

o
Drac
: por paterna a la independència de la seva filla. Desig sexual.

o
Animals salvatges:
conflictes no resolts i instints d’agressió (allò). La seva ajuda proporciona força i riquesa (dona confiança al allò).

o
Animals auxiliadors:
naturalesa instintiva i relació amb el entorn: un-mateix.

o
Aus
: llibertat i ajuda.

o
Granota
: relacions sexuals (inspiren repugnància i temor al infant)

o
Elefant / cavall:
masculinitat (per la seva força).

o
Serp
: gana sexual o prohibició.

ALTRES
o
Números
: persones, situacions i relacions familiars.

o
Color vermell, negre i blanc
: bellesa

vermell: menstruació, pubertat i maduració sexual.
blanc: puresa.

o
Brutícia
: llibertat, plaer i culpabilitat.

o
Matrimoni de diferents nivell social
: enamoraments desbordats.

o
Punxada amb una filosa
: menstruació

o
Mort familiar
: recerca de l’heroi de la seva “mitja taronja”

o
Absència de pares
: incapacitat de pares per ajudar en les crisis del creixement

o
Forces del mal
: persona o animal instantani, astut i perillós.

o
Forces del bé
: protagonista central i personatges secundaris.



3.4 Estructura dels contes de fades
-No tenen forma fixa

-Multitud de variants(textos anònims)

Començament
: ¿De què tracta la història?
Fase intermitja
: grans aventures i perills
Final
: veritable identitat i felicitat(deixa fantasia)
-Final Occidental
-Final Oriental
3.5 L'heroi i la identificació d'aquest per el infant
-Malvat treu lloc a l'heroi

-Infant pateix junt amb l'heroi les seves proves

-Persona bona o dolenta per identificar-se millor

-Personatge bona persona, infant també voldrà ser-ho
3.6 Personatges més importants
Príncep
: -No acostuma a ser l'heroi
-Funció: rescatar a la dama

Princesa
: -Idealització dama medieval

Rei:
-Paper passiu

Reina

Caçador
: -Símbol de masculinitat alliberadora i protecció
-Molts nens s'identifiquen amb ell

Fada padrina
: -Auxiliadora amb poders màgics
-Origen resideix en llegendes

Mag
: -Símbol de l'ajuda màgica

Bruixa
: -Anatomia
-L'escombra símbol sexual

Madrastra
: -Substitueix mare morta
-Amor filles-violència simbòlica a fillastre
-Representació complex d'Édip

Germanastres
5 Importància d'explicar els contes de fades
-Explicar contes és millor que llegir-los (major flexibilitat)

-Desaventatges si pares deixen influir el seu pròpi inconscient.

-En els personatges no es descriu estat psicològic (Ventafocs)

-Fracassem si l'angoixa de la rivalitat fraterna no es reflecteix en nosaltres
6. AUTORS MÉS SIGNIFICATIUS
-
Giambattista Basile
(Nàpols,1575 - 1632)



-
Charles Perrault
(París, França, 12 de gener de 1628- 16 maig 1703)



-Hans Christian Andersen

(Odense, Dinamarca, abril 2, 1805 - Copenhaguen, Dinamarca 4 d'agost de 1875)





-
Jacob i Wilhelm Grimm

(4 de gener de 1785, Alemanya-20 setembre 1863) i (24 de febrer de 1786-16 de desembre 1859)



- Pares no poden evitar despertar sexual dels seus fills
- Punxada simbolitza la primera mentruació i maduració
Símbols
- Llarga espera dels pares no tenir pressa respecte al sexe
- 15 anys
- Nena explora àrees inaccessible habitació oculta on anciana està filant
-Enrredar-se en els esbarzers advertència d'exitació sexual
-Trobada príncep i princesa maduresa(despertar sexual o neixament d'un jo superior)
-L'infant pot esdevenir comprensió preconscient
Simbologies dels personatges
-Rei noble i caçador
-Rei
-Princesa
-Dona del Rei noble
Simbologia dels objectes
-La filosa: Roda de la vida
-La punxada de l'estella del fus: l'agulla de la conciència

Simbologia dels espais i llocs
-El Palau: solidesa i verticalitat
Missatges i ensenyances
-Pubertat
-Succés traumàtic - conseqüències satisfactòries
-Maledicció vendició
Finalitat i moralitat
-Públic adult(no conté moralitat)
-Transmetre: "Qui la fa la paga"
DISNEY
Símbols
-No simbolismes
2.VENTAFOCS
Versió de Basile
-Zezolla
-Malvada dona
-Nodrissa(6 filles)
-Serventa "Gata Ventafocs"
-Pare marxa(demana palmera-fada)
-Perd xinel·la
Característiques
-Elements nous: 6 germanes
-No menció mare-palmera
-Fada màgica
-Període edípic tema central
-Assassinat-fantasia edípica
Versió de Perrault
Característiques
-Eliminació arbre
-Fada padrina vesteix elegantment a Ventafocs i perd valor per especte humil
Versió germans Grimm
-Noia maltractada
-Plantar branqueta
-Colom blanc(desitjos)
-Recollir llenties
-Fuig tres vegades:
colomar,perera i escales
-Tormells(deletades per
els ocells)
Característiques
-Vincle mare morta és molt espiritual
-No té moralitat
Missatge i finalitat
-Infant miserable a causa de rivalitat fraternal però capaç de sublimar la tristesa i dolor
-Germans no tan cruels no triomf
DISNEY
-Referències semblants a les de Perrault
-Nenes-maques, nens-poderosos (per eliminació dels aspectes violents)
3.BLANCANEUS
Versió de Basile
-Lisa és òrfena
-Perseguida madrastra(gelosia)
-Mor temporalment per pinta
(urna de vindre)
-Marxa pare adoptiu-madrastra la
desperta i converteix en esclava
-Pare recompensa i expulsa
Versió dels germans Grimm
-Blanca-neu, vermella-sang,negre-fusta finestra
-Mare mor i apareix madrastra
-Mirall i caçador
-Menja pulmons i fetge d'un animal creien que
eren els de la nena(narcisme) per adquirir qualitats (bellesa)
-Simbolisme d'autocontrol (menjar i llit)
-Obrir tres vegades (disfressada):
1.Venedora ambulant(cintes)
2.Anciana(pinta)
3.Camperola(poma)
-Príncep s'emporta el taüt(criats illa)
-Boda, servents obliguen a posar sandàlies cremant
Versió de Saturino Calleja
-Argument =
-Canvia principi i final
-Tres monticles de neu
tres pous de sang i tres
corbs negres
-Agafar guant i l'abandona
-Semi morta cap a la cort (metges)
Anàlisi psicoanalític
-3 gotes de sang fecundació
-Clar exemple de desitjos edípics
-Infant sap en el inconscient que la madrastra i filla s'enfronten per home
Missatges i conclusions
-Assumir maduressa no és = a edat adulta
-No té per què témer a abandonar posició infantil
-Romanen fixats en desenvolupament pereedípic(nans) no amor.
-Pare(reina) manifest gels edípics
(destrucció)
DISNEY
-Centralització en gelosia(narcisme)
-Representació inconscient del pare: caçador(incapaç de matar)
-Nans acaben amb malvada bruixa(confusió - identificiació)
1.)

Quants anys tens?

2.) Què t’agrada més, els contes populars (és a dir, llegir) o les versions que se n’han fet de Disney?(visual)

3.) Algun cop has vist la pel•lícula "La Sirenita"?

4.) Algun cop has llegit alguna versió/història de "La Sirenita"?

5.) Algun cop havies llegit/escoltat/vist aquesta historia de "La Sirenita"?(La de Disney)

6.) Algun cop havies escoltat/llegit/vist aquesta altra versió de "La Sirenita"?(Història real)

7.) Quina versió t'agrada més? La primera (Sireneta acaba amb el Príncep) o la segona història (Sireneta acaba morint)?

8.) Si has escollit la primera, per què creus que és aquesta opció la que més t'agrada?

9.) Si has escollit la segona, per què creus que t'agrada més aquesta opció?

10.) Creus que la segona història(Sireneta mor) és adequada per als nens d'edats que veuen aquestes pel•lícules? Per què?

11.) Si fossis la Sireneta de la segona història, és a dir, la real (Si ets un noi, pensa en cas contrari) patiries tant per un amor d'aquest tipus?

12.) Per què creus que han fet d'altres versions diferents a la real?

4.CAPUTXETA VERMELLA
Característiques i ensenyaments
-Problemes edat pubertat (sexualitat)
-Agrada seducció de pare i vol lliurar-se de la mare
-Vermell
-Mort caputxeta fracàs
-Renéixer maduració
-Marxar fora de camí(experiències)


Analisi psicoanalític
-No es menja a Caperutxeta(llit)
-Djuna Barnes(atractiu inconscient)

Aportacions i conclusions
-Violència-món no de color rosa
-Missatge: saviesa sobre la vida i perills
-Innocència(devoració), tornar a néixer(pla superior d'existència)
5.Enquesta
-Prefereixen suports tecnològics


-Pèrdua interès lectura
CONCLUSIONS
CONCLUCIONS
-Conclució anterior
-Agrada + Disney
-Necessitat de final feliç
conlusions
Conclusions generals
-Ignorància respecte contes clàssics (coneixament literari per pel·lícules

-Preferència de nous suports tecnològics

-Disminució lectura

-Necessitat de final feliç


1.1. Estructura de la personalitat
1.2. Fases de la psicoanàlisi
2. Conte psicoanalític
3. Contes de fades

3.1 Inicis dels contes de fades
3.2 Formes de començar i acabar el conte
3.3 Llenguatge simbòlic
3.4 Estructura dels contes de fades
3.5 L'heroi i la identificació d'aquest per el infant
3.6 Personatges més importants
4. Importància d'explicar els contes de fades
5. Autors més significatius
PART PRÀCTICA
PART TEÒRICA
1. Bella Dorment
2. Ventafocs
3. Blancaneus
4. Caputxeta Vermella
5. Enquesta
CONCLUSIONS TREBALL
-Desenvolupen l'intel·lecte

-Actuen aspectes personalitat(superació)

-Identificació i final feliç funció terapèutica
-Televisió substitueix literatura(per recordar)
-Diferents versions totalitat GG

-Molt importants (terapèutics)
-Llenguatge simbòlic
Full transcript