Prezi

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in the manual

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

SALVADOR ESPRIU

Català
by Xavier Romà Monfà on 10 April 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of SALVADOR ESPRIU

SALVADOR ESPRIU Salvador Espriu Poema:advers al vent Va nèixer l'any 1913, un 10 de Juliol a Santa Coloma de Farners (Selva) i va morir l'any 1985, a Barcelona un 22 de febrer, a l'edat de 71 anys. Es dedicava a les assegurances, era poeta (dramaturg i prosista). FET PER:
- Carla Llorens
- Marina Estévez
- Clara Balcells
- Pili Peñuela No preguntis si penso

encara en els vells dies

dels senyors, si recordo

com lentament morien

els jardins, les paraules.

He perdut. Ai, caiguda

de l'allunyat per l'íntim

camí que només porta

on ja no sóc, designi

d'oblidar hores, núvols,

el meu nom de naufragi!

Vençudíssim, sentint-me

advers al vent, segura

presa del mar, no vulguis

saber si penso encara

en la llum dels vells dies

El primer paràgraf ens vol transmetre que els jardiners van treient la vida a l’espai botànic.
En el segon paràgraf ens defineix que com ja no té vida ens diu està tot grisós i trist.
En el tercer paràgraf ens explica que recorda en la llum dels vells dies.



, POESIA: final del laberint FINAL DEL LABERINT
Quan aquells dits sensibles
toquin músiques fràgils
i lentament vacil.lin
llums canviant de ciris,
surt de la festa. Mira
quanta nit, quina extrema
solitud se t'emporta,
per la rialla, a l'home
justificat i lliure
que neix del teu silenci.

Aquesta poesia sembla referir-se a la mort: final del laberint, fragilitat, vacil·lació de llums... Que recomanen sortir de la festa(la vida). Després d'aquesta sortida hi ha nit, solitud, i silenci que fa a l'home justificat i lliure. LES ROSES RECORDADES
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.

En aquest poema de Salvador Espriu, ens parla d’un dia molt important a Catalunya: el dia de Sant Jordi. Explica un dia de Sant Jordi … Recordava els seus moments amb una noia, explica com era , el seu olor i la seva bellesa. La descriu com la rosa que Sant Jordi li va regalar a la princesa. MOLTES GRÀCIES A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Quan una persona mort, no és el final del món i quan mori trova la felicitat estimant els teus fills, no perdis el temps, qui s'hagi morit viurà amb pau i en llibertat. La pell de brau [XLVI] FI
See the full transcript